EL JUDICI DE L’1-0 : DE LA ” NO-VIOL√ąNCIA” AL SOU PAGAT PER DIPLOCAT : LES CINC CLAUS DEL JUDICI AL SUPREM

“De la ¬ęno viol√®ncia¬Ľ al sou pagat pel Diplocat: les cinc claus de la jornada al Suprem ”

Dos observadors internacionals subratllen el car√†cter pac√≠fic dels manifestants l’1-O i un d’ells admet haver cobrat 8.000 euros per un “treball d’investigaci√≥”

( Bernat Surroca / Sara Gonz√°lez )
Helena Catt, cap de la missi√≥ internacional de l’1-O, al Tribunal Suprem
A la jornada 23 del judici al Tribunal Suprem, tant l’acusaci√≥ com la defensa, n’han tingut una de freda i una de calenta. Per una banda, un observador alemany, l’exdiputat Bernhard von Gr√ľnberg, ha negat que els votants de l’1-O es comportessin de forma violenta, afirmaci√≥ que contradiu el relat de l’acusaci√≥ i que refor√ßa el de la defensa. Per l’altra, la cap dels observadors internacionals de l’1-O, Helena Catt, ha adm√®s que va cobrar almenys 8.000 euros del Diplocat, un testimoni que des de l’acusaci√≥ poden veure √ļtil per ratificar el delicte de malversaci√≥. Fins ara, cap dels testimonis havia assegurat haver cobrat de la Generalitat. A continuaci√≥, les tres claus de la jornada del judici d’aquest dimecres.

1. Una “admirable situaci√≥ de tranquil¬∑litat

El relat de l’exdiputat alemany de l’SPD Bernhard von Gr√ľnberg, que formava part de grup d’observadors internacionals que van supervisar l’1-O, ha estat contrari a la tesi sobre la viol√®ncia que mant√© la Fiscalia, clau per a l’acusaci√≥ del delicte de rebel¬∑li√≥. L’expert en processos electorals, que ha assegurat que ell va pagar de la seva butxaca l’estada a Catalunya, ha assegurat que no va percebre una “actitud violenta o agressiva” per part dels votants de l’1 d’octubre. De fet, ha descrit que els mobilitzats estaven en una “admirable situaci√≥ de tranquil¬∑litat o contenci√≥” malgrat les c√†rregues policials, de la mateixa manera que ha assegurat que no va veure “cap policia ferit” per√≤ s√≠ “ciutadans ferits”. Fins i tot alguns, ha dit, per projectils de goma.

Destacat ha estat l’interrogatori de la Fiscalia, que ha intentat preguntar al testimoni si mai s’havia preocupat per la situaci√≥ de Baviera al seu pa√≠s. Tamb√© Vox ha intentat interpel¬∑lar-lo sobre si sabia o no que els partits independentistes estaven prohibits a Alemanya. Marchena ha impedit que el testimoni respongu√©s aquestes preguntes, que ha considerat que excedien el prop√≤sit pel qual havia estat citat. El jutge, per√≤, s√≠ que ha censurat la resposta de l’exdiputat alemany quan, preguntat per la Fiscalia sobre si coneixia que el Tribunal Constitucional havia susp√®s la llei del refer√®ndum, ha dit que s√≠, i que √©s un “proc√©s de normalitat democr√†tica” que lleis siguin declarades inconstitucionals. “Vost√® ve a valorar fets i no la normalitat democr√†tica”, li etzibat aleshores Marchena.

Membre d’un alt comissionat de les Nacions Unides, s’ha definit com a no independentista i ha explicat que en la seva vocaci√≥ per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya a trav√©s del “di√†leg”, va reunir-se amb dirigents del Govern, per√≤ tamb√© amb membres del PSOE i del PSC, aix√≠ com de Ciutadans.

2. L’observadora que va cobrar 8.000 euros del Diplocat

Fins ara, tots els testimonis que han desfilat pel Tribunal Suprem susceptibles d’haver cobrat factures de la Generalitat han negat haver cobrat. La cap dels observadors internacionals, Helena Catt, ha estat la primera en afirmar que va cobrar del Diplocat 8.000 euros per la seva feina de dirigir el grup d’experts que va elaborar l’informe sobre els fets que es van produir a Catalunya entre el juliol i l’octubre del 2017, incl√≤s el refer√®ndum. Ha precisat que va rebre els diners a trav√©s de transfer√®ncia banc√†ria, que va facturar el seu salari al Diplocat i que tamb√© van sufragar-li les seves despeses d’estada, xifra que no ha recordat durant el seu testimoni. Catt ha assegurat que la resta de membres de l’equip rebien la mateixa retribuci√≥ setmanal que ella, per√≤ que van cobrar en funci√≥ de les setmanes de treball que hi van dedicar.

Catt ha explicat que va arribar a Catalunya el 4 de setembre i en va marxar el 6 d’octubre, i que la seva missi√≥ consistia en relatar qu√® passava durant aquells mesos “des d’una perspectiva hist√≤rica”. De l’equip en formaven part experts en drets humans, mitjans de comunicaci√≥ o administracions electorals, aix√≠ com polit√≤legs, entre d’altres disciplines. La majoria eren de pa√Įsos europeus i Canad√†. L’experta en processos electorals ha dit que Rosa Navarro era el seu contacte de refer√®ncia al Diplocat.


3. La investigadora que “no era observadora”

Catt ha fet, per√≤, una diferenciaci√≥: la seva missi√≥, ha insistit, no era d’observaci√≥ electoral ni emetre un “veredicte” sobre si la votaci√≥ era justa o no, sin√≥ una “investigaci√≥” sobre els fets que es produ√Įen a Catalunya durant aquell per√≠ode. El refer√®ndum, ha dit, va ser un d’ells, i per aix√≤ van incloure la descripci√≥ dels fets que es van produir, aix√≠ com l'”ambient festiu” dels votants i els incidents dins i fora dels punts de votaci√≥.

L’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo va negar el 13 de mar√ß al judici que es pagu√©s cap “honorari” a observadors internacionals: “No n’hem contractat mai”. “No em consta que l’any 2017 f√©ssim cap f√≤rum sobre el refer√®ndum de l’1-O”, va dir. Royo, per√≤, va matisar que s√≠ que es va pagar l’estada a “visitants internacionals”, per√≤ va negar que es tractessin d’observadors.


4. Nova topada amb Marchena: ara pels drets humans

Un dels moments destacats del dia ha estat l’en√®sima topada de les defenses amb Manuel Marchena. L’ha protagonitzat Benet Salellas, l’advocat de Jordi Cuixart, que ha volgut preguntar sobre si a l’informe que van elaborar els experts en relaci√≥ als fets de l’1-O van fer refer√®ncia a vulneracions de drets humans. Marchena ha aturat l’interrogatori i no ha perm√®s fer preguntes sobre aquest aspecte: “La sala t√© material probatori per determinar si va haver vulneracions de drets humans”. I ha deixat clar que la sala no permetr√† que ning√ļ vingui a il¬∑lustrar-los sobre qu√® √©s i qu√® no √©s una vulneraci√≥ dels drets humans. Tamb√© ha acusat Salellas de “voler suplantar el tribunal”.

Aquesta no ha estat l’√ļnica enganxada de Marchena amb les defenses. El president del tribunal tamb√© ha topat amb Jordi Pina a les acaballes de l’√ļltim interrogatori del dia. Ha estat a un subinspector dels Mossos que era a Sabadell el 20 de setembre. Pina ha volgut fer unes precisions sobre una dilig√®ncia d’aquell dia, en concret sobre el tipus de delicte que es va imputar a les persones que el van lesionar. Marchena, com ja va passar ahir, ha dit que aquests documents no aporten res de nou a la causa.


5. Un escorcoll “amb agressions” a Sabadell

Els altres tres testimonis de la jornada han estat un agent de la Gu√†rdia Civil i dos dels Mossos que han descrit la situaci√≥ de “tensi√≥” viscuda durant el 20 de setembre del 2017 durant un escorcoll a Sabadell en el qual van detenir Joan Ignasi S√°nchez, exassessor del departament de Presid√®ncia. Els tres han radiografiat una situaci√≥ de “crispaci√≥” per impedir la tasca de la comitiva de la judicial -van trigar tres hores en poder sortir- i han denunciat “agressions” per part d’alguns concentrats amb cops de puny o empentes. Tamb√© un dels mobilitzats hauria intentat agredir agents amb un casc.

Els dos mossos han explicat que van resultar ferits en una m√† i en un dit, respectivament, a conseq√ľ√®ncia de la “massa” que avan√ßava per intentar impedir la tasca policial. El gu√†rdia civil que ha prestat declaraci√≥, ha assegurat que els Mossos “se la van jugar” per ajudar la comitiva judicial de la Gu√†rdia Civil. Els tres agents han assegurat tamb√© que van rebre insults constants i han identificat que entre els manifestants hi havia l’alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i el tinent d’alcaldia Juli Fern√†ndez.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (27-3-2019)

318 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: