EL JUDICI DE L’1-O: BAENA DESCRIU UN CLIMA ” INSURECCIONAL ” A PARTIR DEL 20-S, PERÒ DESCARTA INCITACIONS DEL PRESOS A LA VIOLÈNCIA

El tinent coronel ha anat introduint a poc a poc el relat de les acusacions –que beu dels seus propis informes– al llarg de l’interrogatori quan se li ha preguntat per les mobilitzacions ciutadanes contra les operacions policials a Catalunya els dies previs a l’1-O. Ha relatat que les protestes van començar amb les primeres citacions de testimonis i investigats a declarar a la comandància de la Guàrdia Civil la primavera i estiu del 2017, però que el “punt d’inflexió” es va produir amb la macrooperació del 20 de setembre. “Es van incrementar les concentracions i el clima que es vivia ja era clarament insurreccional”, ha assegurat, i ha detallat que per això es va anar a la conselleria d’Economia amb unitats d’antidisturbis de la Guàrdia Civil. Ja en resposta a l’advocada de l’Estat, ha puntualitzat que el 20-S va superar la “hipòtesi del nivell de perillositat” que pronosticaven perquè “no es preveia una crida d’associacions civils” a fer concentracions a les portes.

 

“Cap missatge violent”

 

Però responent a l’advocat Andreu Van den Eynde ha acabat admetent que durant tot aquest “període insurreccional” els líders independentistes no van enviar “cap missatge a mantenir actituds violentes”. En canvi, sí que ha assenyalat que, segons la seva percepció personal, l’independentisme “ha fet lema del civisme i el pacifisme en innombrables manifestacions”. Responent a la lletrada Ana Bernaola, ha justificat que no va haver-hi detencions en cap ‘escrache’ per “evitar mals majors”.

Baena ha descrit un “període insurreccional” a Catalunya del 19 de setembre al 28 d’octubre del 2017, amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. Al seu parer, qualsevol agent de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional o dels Mossos d’Esquadra tenia “la sensació que era davant d’un polvorí inqüestionable”. “Tots els agents amb un mínim de coneixement en temes de seguretat sabíem que un mínim incident podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així”, ha assenyalat.

Ara bé, el tinent coronel ha descol·locat la fiscal Consuelo Madrigal durant l’interrogatori quan ha puntualitzat que el 20-S a la conselleria d’Economia, tot i descriure’l com un dia de “clima insurreccional”, no va ser necessari l’ús de la força perquè l’ordre judicial es va poder complir i “la integritat física” dels agents no es va veure “greument en perill”. “Tenia la instrucció del jutge per donar a les forces de seguretat la capacitat d’utilitzar la força en cas que la comissió judicial al càrrec veiés assenyaladament danyada la integritat física. Però no es va haver de fer res […] perquè no es va arribar a accedir a dins de la conselleria”, ha dit.

 

20-S: “El clima que es vivia ja era clarament insurreccional”

 

Així, Baena ha passat a normalitzar el terme “període insurreccional” per referir-se a tots els fets que van succeir entre el 20 de setembre i el 27 d’octubre, el dia en què s’aplica el 155. Les defenses s’han queixat que utilitzés aquest concepte. Marchena ha defensat que era una “expressió personal” de la seva percepció i n’ha defensat l’ús perquè “la sala no dona per provada la valoració del testimoni”. El tinent coronel ha xifrat en 47 els episodis de “setge” a les forces de seguretat de l’Estat en les seves dependències o davant de seus judicials, amb una actitud “hostil”, amb “insults” i “impedint l’entrada i sortida de les persones”. “Es produeixen com a conseqüència d’una acció ordenada per jutges i fiscals i com a conseqüència de l’activitat de l’Estat”, ha assenyalat l’interrogat, que ha situat 43 d’aquests casos en el “període insurreccional”, dos abans del 20-S i dos després de l’aplicació del 155.

Baena ha explicat que a partir de la intervenció de l’autonomia l’activitat de la policia judicial continua però hi ha “canvis importants” en la resposta: d’una banda, les entitats sobiranistes “ja no fan crides a la mobilització” i els Mossos en aquell període fan uns “dispositius de seguretat que eviten incidents”. També ha xifrat en 88 els ‘escraches’ a hotels i allotjaments de policies espanyols i guàrdies civils, dos dels quals abans del 20-S, 84 abans del 155 i dos després.

 

Investigació per diferents vies

 

Baena ha hagut de donar explicacions sobre les múltiples investigacions sobre el Procés, que van començar amb la diligència de la Fiscalia de l’Audiència Nacional arran de la declaració de ruptura del Parlament del 9 de novembre del 2015. El gener del 2016 s’obren diligències per investigar el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) i també les futures estructures d’estat. Segons el fiscal Javier Zaragoza, que llavors era el fiscal en cap de l’Audiència Nacional –i per això avui no ha interrogat Baena sinó que ho ha fet la fiscal Consuelo Madrigal–, “aprofitant al màxim la capacitat estatutària” de Catalunya es podia intentar “establir les bases per a la creació d’un estat independent”. Les diligències van començar amb dos objectius, segons ha explicat l’agent: controlar tot el desenvolupament de les competències estatutàries i, en el moment que hi hagués “indicis de dubtes”, fer gestions d’investigació per veure “quin diner públic s’invertia per cedir la competència” a una futura Catalunya independent.

Madrigal s’ha anticipat a l’interrogatori de Van den Eynde, part de l’estratègia de defensa del qual és assenyalar la “causa general contra l’independentisme” compartimentada en diferents òrgans jurisdiccionals. L’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva ha indagat en aquest sentit i ha qüestionat a Baena quin era l’element que el portava a investigar els avenços del Govern, “més enllà de les declaracions públiques que es volia ser independent”. “Precisament que es deia públicament! Es veia tot per televisió”, ha replicat el testimoni, que ha avisat, però, que en cap moment va investigar “declaracions polítiques”. “No investigàvem resolucions polítiques. Les persones no ho estan pel que deien, sinó per fets que podien ser constitutius de delicte”, ha subratllat l’interrogat, que ha reiterat que “no investigava el Procés”. Van den Eynde també ha volgut saber quins fets podien motivar indagar la possible comissió d’un delicte de sedició –així apareix en la diligència de la Fiscalia de finals del 2015–, però Baena ha apuntat que a partir d’aquesta instrucció només va investigar fets que poguessin implicar malversació. “No s’investiga ni el Procés ni el referèndum”, ha assegurat.

 

El paper del jutjat número 13

 

És el 2017 quan comença la investigació del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona arran d’una denúncia contra el jutge i exsenador d’ERC Santi Vidal, i que també comissiona Baena per fer investigacions. Arriba un moment que la Guàrdia Civil a Catalunya investiga el Procés per ordre de la Fiscalia de l’Audiència Nacional, el jutjat número 13, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que obre una causa contra el Govern– i més tard per ordre del jutjat d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. Baena ha assegurat que el magistrat del 13 de Barcelona investigava primer per malversació però que en veure que hi havia “connexió” entre alguns indicis obtinguts arran de les ordres de la Fiscalia i el que investigava el seu jutjat, passa a ampliar la causa a altres delictes. El testimoni ha afirmat que els jutges del 13, de l’Audiència Nacional i del Suprem “es posaven d’acord” per compartir la documentació que aportava la Guàrdia Civil.

Els documents estrella en els quals s’ha centrat la fiscal Consuelo Madrigal han sigut dos: l’agenda Moleskine trobada al domicili de l’ex número dos d’Oriol Junqueras, Josep María Jové, i el document ‘EnfoCATs’, també detectat en el mateix escorcoll. “Ens quedem cecs de corroboració amb l’agenda Moleskine i després, en general sobre el Procés, amb el document ‘EnfoCATs'”, ha assenyalat, i ha especificat que en cap cas s’agafa l’agenda i s’investiga, sinó que la Guàrdia Civil investiga primer i després l’agenda “ratifica” les informacions trobades. El mateix passa amb l”EnfoCATs’, tot i que després ha admès que no totes les dates que apareixen en els documents són correctes. En aquests documents, segons Baena, apareix de forma “clara” la tesi de la “concertació” entre els diferents “agents” del Procés: el poder legislatiu, l’executiu i les entitats socials.

Marchena ha intervingut en més d’una ocasió durant l’interrogatori de Madrigal perquè Baena no deixava de fer valoracions i anàlisis sobre els informes que va redactar .

Informa:ARA.CAT (26-3-2019)

348 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: