EL JUDICI DE L’1-O: ELS METGES NO CULPEN ELS VOTANTS DE LES LESIONS ALS POLICIES

Dos metges experts en traumatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona han comparegut aquest dijous al judici del ProcĂŠs i han conclòs que les suposades agressions a guĂ rdies civils i policies nacionals no es pot assegurar que ho fossin i que, a mĂŠs, no es poden atribuir a l’actuaciĂł dels votants del referèndum. Xavier Crusi i Ferran Caballero van analitzar 60 informes mèdics sobre les lesions dels agents però no van presenciar directament els fets, de manera que no poden determinar que les “agressions” que constaven en els documents haguessin tingut lloc.

D’aquests 60 informes, 33 parlaven d’agressions. En 11 casos es va recomanar la immobilitzaciĂł dels dits de les mans, en 5 l’aplicaciĂł de gel o pomades i en 12 un tractament per alleugerir els sĂ­mptomes de la lesiĂł. En cap supòsit es va requerir la hospitalitzaciĂł i, per tant, cap es pot considerar greu. A la majoria de situacions les lesions eren contusions i hematomes, però els experts han subratllat que no es pot determinar la “causa Ăşltima” d’aquestes ferides perquè es poden produir per “infinitat de causes”.

Els pèrits han posat alguns exemples en el sentit que els agents es van lesionar “perquè els va caure una porta al peu desprĂŠs de rebentar-la” o com a conseqßència de trencar el vidre d’un cotxe. “Això evidentment no pot ser una agressiĂł”, ha constatat un dels metges.

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, però, els experts han admès que ĂŠs possible que les lesions dels policies fossin causades per “puntades de peu” o “forcejaments”. “I una inflamaciĂł testicular com s’origina?”, ha preguntat Zaragoza, i un dels experts ha respost que “evidentment, ‘motu proprio’ no”, i ha admès que podia ser per una “puntada o un cop”.

El sentit d’una frase

La 46a sessiĂł del judici al ProcĂŠs s’ha completat amb dues pericials mĂŠs. En primer lloc, a proposta de la defensa de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, ha declarat la lingĂźista Gemma Rigau, que ha conclòs que la frase “L’1 d’octubre del 2017 s’ha de celebrar el referèndum d’autodeterminaciĂł de Catalunya” que consta a l’inici de l’informe dels Mossos que avalua els possibles escenaris d’aquella jornada es va traduir malament al castellĂ . Rigau ha explicat que es va donar al verb ‘haver’ un sentit d’obligaciĂł que no tenia en realitat, perquè el que plantejava era Ăşnicament un escenari de futur. “Aquesta frase havia de conservar el valor prospectiu; si no, adquiria el valor d’obligaciĂł que aquĂ­ no tĂŠ”, ha explicat Rigau al tribunal.

L’Ăşltima de les pericials –proposada per la defensa de Jordi Cuixart– ha sigut de carĂ cter informĂ tic. RubĂŠn Pujol i JosĂŠ Navarro han rebatut un informe de la GuĂ rdia Civil que vinculava una web del CTTI amb un usuari d’Òmnium Cultural. Els dos informĂ tics han explicat que l’empresa CDmon era proveĂŻdor de serveis d’internet tant del CTTI com d’Òmnium, i han conclòs que la GuĂ rdia Civil va relacionar “incorrectament” en el seu informe l’entitat i l’organisme.

Informa:ARA.CAT(23-5-2019)
193 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: