EL JUDICI DE L’1-O: LA GUÀRDIA CIVIL VA TROBAR MILERS DE CORREUS DELS JORDIS, PERÒ NO HI VA TROBAR CAP INCITACIÓ A LA VIOLÈNCIA

La segona jornada de declaracions maratonianes d’agents de la Guàrdia Civil en el judici al Procés s’ha centrat en l’anàlisi de correus electrònics que va fer la benemèrita dels acusats. Tots ells declaren a petició de la Fiscalia, que vol reforçar l’acusació per rebel·lió posant en evidència que en aquests correus hi havia traces de possible incitació a la violència. Però els testimonis han acabat desacreditant els informes en la mesura que les defenses han fet aflorat detalls de com s’havien elaborat els anàlisis i quin era el criteri de selecció de correus, sobretot en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Sense anar més lluny, l’agent C73251J, que va mirar un per un 3.800 correus de la safata d’entrada de l’exlíder de l’ANC Jordi Sànchez (presidencia@assemblea.cat) en va acabar seleccionant només 22 i de ciutadans que no sabia qui són perquè no els va investigar, com Xavi Strubbell -per qui ja va intentar indagar la Fiscalia en l’interrogatori a Sànchez-. Ciutadans anònims que parlaven del que, al seu parer, podien ser presumptes delictes de rebel·lió, desobediència i malversació -tot i que no se’ls investigava per aquest últim delicte-. El guàrdia civil F30562U, que en va analitzar un total de 3.000 de Sànchez -2.500 rebuts i només 500 d’enviats- n’ha relatat algun de la Generalitat, però de reunions que van acabar sent públiques.

Preguntats per l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, tots dos han acabat admetent que d’un total de 6.800 mails analitzats cap feia una incitació explícita a la violència. Aquest últim ha assegurat que ell “no segueix la política” i que no es va dedicar a mirar de qui procedia el remitent del mail. “Em van dir que analitzés el correu i no vaig seguir res més que això”, ha assenyalat.

 

Cap indici de violència

 

Al seu torn, els que van revisar els correus de president d’Òmnium, Jordi Cuixart, han explicat uns criteris de selecció similars. Només en van seleccionar 17 d’un total de 34.000 de la safata d’entrada i del correu de presidència de l’entitat, on n’hi havia 500, només en van seleccionar 3, segons ha detallat en aquest cas la defensa de l’entitat. Ara bé, cal tenir en compte que en aquest cas sempre van ser correus electrònics que havia rebut Cuixart. Tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat els han fet relatar tots els correus analitzats sense citar gairebé en cap cas de qui eren ni aclarir si els Jordis havien replicat. Sí que la voluntat, en aquest cas, ha estat destacar informació en què aparegués possible incitació a la violència.

L’agent S51761E ha admès que no va analitzar cap correu vinculat a l’1-O i la que l’ha continuat i també va fer l’informe, la guàrdia civil B40743H, ha dit que no ho recordava. Algunes de les seleccions eren sobre l’entrenador Pep Guardiola per una campanya sobre refugiats o bé notes de premsa d’Òmnium mateix que són públiques.

 

Pocs correus destacables del Govern

 

En l’anàlisi dels correus dels exconsellers acusats, la Guàrdia Civil també va topar contra una paret. Només en van destacar cinc de l’exvicepresident Oriol Junqueras i un d’ells en què l’exconseller de Presidència, Jordi Turull, demanava una ampliació de pressupost de 3,4 milions d’euros del “fons de contingència”, que ja s’havia relatat amb anterioritat. No hi ha, però, cap resposta a aquest correu. Paradoxalment, el mateix l’agent que va fer l’informe sobre Turull ha assegurat que no en va trobar cap de destacable. De Joaquim Forn, l’agent E98218D -que ha estat ascendit de capità a comandant de la Guàrdia Civil després de l’1-O- que va investigar tots els seus correus va acabar admetent que no en va trobar cap que el vinculés a la creació d’estructures d’estat ni en què es donessin ordres polítiques al cos de Mossos. “Es denotava unitat d’acció entre responsables polítics del cos i el major dels Mossos, però no recordo cap correu en què el conseller en fes menció”, ha assenyalat.

Finalment, sobre Meritxell Borràs l’agent que va analitzar els correus no va tenir en compte que sobre el vot a l’exterior hi havia un acord amb la Junta Electoral  Central (JEC). Sobre els de Dolors Bassa, s’ha destacat un al secretari general de CCOO, Javier Pacheco, en què segons l’agent es donava una “instrucció” d’informar els treballadors del seu dret a vot l’1-O, quan en realitat -segons ha fet notar el seu advocat- només es “donava l’opció”. També s’ha fet notar l’enviament d’una nota d’agraïment als treballadors de Treball per la reacció a la “resposta d’indignació” pels escorcolls del 20-S, però no s’ha acabat acreditant si l’havia enviat la mateixa consellera. Finalment, sobre els correus de Carles Mundó, el seu advocat, Mariano Bergès, ha fet notar que no s’havien incorporat correus que l’eximien de possibles responsabilitats com un escrit personal d’agraïment del mateix president del TSJC sobre el cap de setmana del 30 de setembre i 1 d’octubre.

Informa:ARA.CAT (20-3-2019)

545 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: