EL JUTJAT NÚMERO 13 CONTINUA EMBARGANT BÉNS A TORT I A DRET

La titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, Ale­jan­dra Gil, ha de res­pon­dre aviat els recur­sos dels trenta pro­ces­sats per orga­nit­zar l’1-O, men­tre la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia del jut­jat, Mont­ser­rat del Toro (víctima de la causa inde­pen­den­tista cata­lana, segons la fis­ca­lia del Suprem), ha exe­cu­tat amb mà de ferro l’embar­ga­ment con­tra els dis­set pro­ces­sats per mal­ver­sació de fons públics per reco­llir la fiança solidària de 5,8 mili­ons d’euros fixada per la jut­gessa. Tots ells són la segona línia de càrrecs polítics i fun­ci­o­na­ris de la Gene­ra­li­tat, a més d’empre­sa­ris, als quals s’acusa d’orga­nit­zar el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació suspès pel Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC).

Ara, a més, la fis­ca­lia anti­cor­rupció vol acu­sar-los de for­mar part d’una orga­nit­zació cri­mi­nal, men­tre la fis­ca­lia del Tri­bu­nal Suprem, als seus supe­ri­ors, els excon­se­llers, no. Un fet insòlit ja que la fis­ca­lia és única i jeràrquica. El que sí coin­ci­dei­xen les dues fis­ca­lies és en les matei­xes par­ti­des gas­ta­des per a l’1-O, i la sor­presa és que l’exi­gei­xen dos cops: al Suprem i al jut­jat bar­ce­loní. I, la secre­ta­ria judi­cial manté l’embar­ga­ment dels comp­tes ban­ca­ris dels dis­set pro­ces­sats, mal­grat que dijous pas­sat ja van com­ple­tar la fiança amb diners de la Caixa Solidària i dels acu­sats.

Un exem­ple d’aques­tes par­ti­des dupli­ca­des és l’estudi sobre el cost esti­mat d’haver obert prop de 2.300 cen­tres públics el dia de la votació, que l’ens públic Segipsa fixa en 900.906 euros, cost que dos tes­ti­mo­nis del Col·legi d’Arqui­tec­tes de Bar­ce­lona van des­mun­tar en el judici en el Suprem, en sos­te­nir que era un cost irreal ja que els locals públics no es poden llo­gar, no estan en el mer­cat immo­bi­li­ari i, per tant, no hi ha lucre ces­sant, i que com a màxim s’hau­ria d’haver cal­cu­lat una taxa o preu públic de llo­guer. Tot i la con­tun­dent desa­cre­di­tació de l’informe, ni la fis­ca­lia ni l’advo­ca­cia de l’Estat no han reti­rat pas aquesta quan­ti­tat de les seves con­clu­si­ons, ele­va­des a defi­ni­ti­ves dime­cres pas­sat.

Recursos

Les defen­ses dels trenta acu­sats per l’1-O a Bar­ce­lona han pre­sen­tat recur­sos con­tra el seu pro­ces­sa­ment a la mateixa jut­gessa, i altres direc­ta­ment a l’Audiència de Bar­ce­lona. Els advo­cats dels pro­ces­sats per mal­ver­sació de fons públics també han pre­sen­tat recur­sos pels embar­ga­ments exe­cu­tats, que es rea­lit­zen en una peça sepa­rada de res­pon­sa­bi­li­tat civil, on la lle­trada de l’admi­nis­tració de justícia pot orde­nar, i sem­pre infor­mant la jut­gessa, que ho ha vali­dat tot, ja que no hi ha cap inter­lo­cutòria seva que hagi atu­rat el blo­queig dels comp­tes. És així com el 21 de maig pas­sat Del Toro va fer embar­gar els comp­tes dels dis­set pro­ces­sats perquè no va accep­tar la indi­cació de les defen­ses que es dipo­si­ta­ven 3,7 mili­ons d’euros, pro­ce­dents de dona­ci­ons ciu­ta­da­nes, i s’infor­mava que la resta, els 2,1 mili­ons eren dipo­si­tats en el compte del Tri­bu­nal Suprem perquè les par­ti­des són les matei­xes.

Va ser tot una sor­presa, ja que ini­ci­al­ment a les defen­ses se’ls va infor­mar que segu­ra­ment el jut­jat no exe­cu­ta­ria embar­ga­ments si es con­sig­nava una impor­tant quan­ti­tat de diners, com es va fer (3,7 mili­ons). La secre­ta­ria judi­cial ha arre­ple­gat uns 500.000 euros dels comp­tes dels dis­set pro­ces­sats, a més de man­te­nir-ne el blo­queig. L’exe­cució ha estat tan extrema que fins i tot s’han reti­rat diners de la pare­lla d’un dels acu­sats, en tenir comp­tes ban­ca­ris com­par­tits. Del Toro ha pas­sat el ras­clet pels comp­tes dos cops en dues set­ma­nes, aga­fant la dar­rera nòmina i afec­tant paga­ments ordi­na­ris i d’hipo­te­ques, segons les defen­ses. Habi­tu­al­ment, i per llei, es fixa que s’ha de reser­var un mínim de diners (el salari mínim inter­pro­fes­si­o­nal) perquè l’acu­sat i la seva família puguin viure. Ni Fèlix Millet ni Jordi Mon­tull, els lla­dres con­fes­sos del Palau de la Música, van patir aquest escarni.

Un dels afec­tats per l’embar­ga­ment i que va posar el seu pis a dis­po­sició del jut­jat, l’exse­cre­tari gene­ral del Diplo­cat Albert Royo, agra­eix “tota la soli­da­ri­tat rebuda i l’escalf de la gent sense la qual –sosté– tot seria molt més dur”, i afe­geix que cal man­te­nir la uni­tat perquè “hi haurà més situ­a­ci­ons d’injustícia”.

Les prin­ci­pals par­ti­des supo­sa­da­ment des­ti­na­des a orga­nit­zar l’1-O pro­ve­nen de tres depar­ta­ments: Pre­sidència, Tre­ball i Afers Exte­ri­ors. Les com­petències d’aquest dar­rer i les de les seves dele­ga­ci­ons exte­ri­ors han estat bar­re­ja­des per les acu­sa­ci­ons amb les del con­sorci publi­co­pri­vat Diplo­cat, de diplomàcia pública no pas ins­ti­tu­ci­o­nal, que pro­mou Cata­lu­nya a l’exte­rior.

Així, s’acusa res­pon­sa­bles del Depar­ta­ment de Pre­sidència d’haver ini­ciat una cam­pa­nya, la de civisme, amb la qual es volia pro­moure valors del civisme i la soli­da­ri­tat, després dels greus atemp­tats del 17-A, amb una petició d’ampli­ació de crèdit, i que al final va que­dar deserta. La defensa de Jordi Turull, exer­cida pel pena­lista Jordi Pina, en les con­clu­si­ons defi­ni­ti­ves, pre­sen­ta­des diven­dres pas­sat al Suprem, alerta que la fis­ca­lia i la resta d’acu­sa­ci­ons man­te­nen l’error d’ajun­tar l’inici de la cam­pa­nya de civisme, quan “Turull encara no era con­se­ller de Pre­sidència” (va ser nome­nat el 14 de juliol del 2017), amb el de les vies del tren, que van eme­tre TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, les fac­tu­res de les quals, des del govern català es manté que no s’han de pagar perquè es van eme­tre en l’espai de cessió gratuïta.

També s’imputa a Pre­sidència les obres d’un call cen­ter al CTTI, xifra­des en 1,2 mili­ons d’euros, per rebre els resul­tats de l’1-O, que segons Pina ja esta­ven en obres quan va entrar-hi la Guàrdia Civil, i que l’ade­quació de l’espai i el seu paga­ment es va fina­lit­zar amb la Gene­ra­li­tat inter­vin­guda amb el 155.

La inter­ven­tora ho nega

Una altra par­tida en què s’implica càrrecs i fun­ci­o­na­ris de Pre­sidència i de Tre­ball, a més de l’exdi­rec­tor gene­ral d’Uni­post, és la que suma 980.000 euros, que la Guàrdia Civil va tro­bar des­glos­sada en qua­tre fac­tu­res a qua­tre depar­ta­ments, i en què supo­sa­da­ment s’ana­ven a sufra­gar les tar­ge­tes cen­sals dels repre­sen­tants de les meses elec­to­rals de l’1-O, algu­nes de les quals van ser tro­ba­des en una nau d’Uni­post a Ter­rassa.

A més, des d’Uni­post es va inten­tar cobrar una fac­tura a Tre­ball, de la lla­vors con­se­llera Dolors Bassa, que el sis­tema i un tècnic van refu­sar. Les qua­tre pèrites d’Hisenda que van decla­rar en el judici del Suprem, però, van sos­te­nir que no havien tro­bat l’encàrrec a Uni­post, i per tant, segons les defen­ses, no s’ha per­ju­di­cat el patri­moni de la Gene­ra­li­tat, ja que, com van decla­rar les pèrites, “hi ha un deute un cop el ser­vei s’ha fet.”

Del Diplo­cat es qüesti­ona una visita d’experts i par­la­men­ta­ris, alguns dels qual van decla­rar al Suprem que van visi­tar Cata­lu­nya i van veure l’1-O però no van fer un informe amb la cate­go­ria d’obser­va­dors elec­to­rals. Pel que fa al Depar­ta­ment d’Exte­ri­ors, s’acusa dife­rents càrrecs de vin­cu­lar la web de cata­lans a l’estran­ger per a l’1-O, i d’encar­re­gar un estudi sobre el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a The Hague Cen­tre for Stra­te­gic Stu­dies.

També s’imputa a la inter­ven­tora gene­ral de la Gene­ra­li­tat, Rosa Vidal, de fer els ulls gros­sos i per­me­tre des­pe­ses per a l’1-O, tot i les ordres del TC d’evi­tar-ho. La seva defensa, exer­cida pel pena­lista Daniel Pérez-Esqué, ho nega i recorda que va ser la inter­ven­tora qui va fer blo­que­jar la par­tida 132, rela­ci­o­nada amb pro­ces­sos elec­to­rals. Hi afe­geix que Vidal, com la Inter­venció Gene­ral de l’Estat, va con­cloure que “en cap docu­ment comp­ta­ble i admi­nis­tra­tiu s’havien des­ti­nat fons públics a l’1-O”.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (3-6-2019)
269 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: