Ara, a més, la fiscalia anticorrupció vol acusar-los de formar part d’una organització criminal, mentre la fiscalia del Tribunal Suprem, als seus superiors, els exconsellers, no. Un fet insòlit ja que la fiscalia és única i jeràrquica. El que sí coincideixen les dues fiscalies és en les mateixes partides gastades per a l’1-O, i la sorpresa és que l’exigeixen dos cops: al Suprem i al jutjat barceloní. I, la secretaria judicial manté l’embargament dels comptes bancaris dels disset processats, malgrat que dijous passat ja van completar la fiança amb diners de la Caixa Solidària i dels acusats.
Un exemple d’aquestes partides duplicades és l’estudi sobre el cost estimat d’haver obert prop de 2.300 centres públics el dia de la votació, que l’ens públic Segipsa fixa en 900.906 euros, cost que dos testimonis del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona van desmuntar en el judici en el Suprem, en sostenir que era un cost irreal ja que els locals públics no es poden llogar, no estan en el mercat immobiliari i, per tant, no hi ha lucre cessant, i que com a màxim s’hauria d’haver calculat una taxa o preu públic de lloguer. Tot i la contundent desacreditació de l’informe, ni la fiscalia ni l’advocacia de l’Estat no han retirat pas aquesta quantitat de les seves conclusions, elevades a definitives dimecres passat.
Recursos
Les defenses dels trenta acusats per l’1-O a Barcelona han presentat recursos contra el seu processament a la mateixa jutgessa, i altres directament a l’Audiència de Barcelona. Els advocats dels processats per malversació de fons públics també han presentat recursos pels embargaments executats, que es realitzen en una peça separada de responsabilitat civil, on la lletrada de l’administració de justícia pot ordenar, i sempre informant la jutgessa, que ho ha validat tot, ja que no hi ha cap interlocutòria seva que hagi aturat el bloqueig dels comptes. És així com el 21 de maig passat Del Toro va fer embargar els comptes dels disset processats perquè no va acceptar la indicació de les defenses que es dipositaven 3,7 milions d’euros, procedents de donacions ciutadanes, i s’informava que la resta, els 2,1 milions eren dipositats en el compte del Tribunal Suprem perquè les partides són les mateixes.
Va ser tot una sorpresa, ja que inicialment a les defenses se’ls va informar que segurament el jutjat no executaria embargaments si es consignava una important quantitat de diners, com es va fer (3,7 milions). La secretaria judicial ha arreplegat uns 500.000 euros dels comptes dels disset processats, a més de mantenir-ne el bloqueig. L’execució ha estat tan extrema que fins i tot s’han retirat diners de la parella d’un dels acusats, en tenir comptes bancaris compartits. Del Toro ha passat el rasclet pels comptes dos cops en dues setmanes, agafant la darrera nòmina i afectant pagaments ordinaris i d’hipoteques, segons les defenses. Habitualment, i per llei, es fixa que s’ha de reservar un mínim de diners (el salari mínim interprofessional) perquè l’acusat i la seva família puguin viure. Ni Fèlix Millet ni Jordi Montull, els lladres confessos del Palau de la Música, van patir aquest escarni.
Un dels afectats per l’embargament i que va posar el seu pis a disposició del jutjat, l’exsecretari general del Diplocat Albert Royo, agraeix “tota la solidaritat rebuda i l’escalf de la gent sense la qual –sosté– tot seria molt més dur”, i afegeix que cal mantenir la unitat perquè “hi haurà més situacions d’injustícia”.
Les principals partides suposadament destinades a organitzar l’1-O provenen de tres departaments: Presidència, Treball i Afers Exteriors. Les competències d’aquest darrer i les de les seves delegacions exteriors han estat barrejades per les acusacions amb les del consorci publicoprivat Diplocat, de diplomàcia pública no pas institucional, que promou Catalunya a l’exterior.
Així, s’acusa responsables del Departament de Presidència d’haver iniciat una campanya, la de civisme, amb la qual es volia promoure valors del civisme i la solidaritat, després dels greus atemptats del 17-A, amb una petició d’ampliació de crèdit, i que al final va quedar deserta. La defensa de Jordi Turull, exercida pel penalista Jordi Pina, en les conclusions definitives, presentades divendres passat al Suprem, alerta que la fiscalia i la resta d’acusacions mantenen l’error d’ajuntar l’inici de la campanya de civisme, quan “Turull encara no era conseller de Presidència” (va ser nomenat el 14 de juliol del 2017), amb el de les vies del tren, que van emetre TV3 i Catalunya Ràdio, les factures de les quals, des del govern català es manté que no s’han de pagar perquè es van emetre en l’espai de cessió gratuïta.
També s’imputa a Presidència les obres d’un call center al CTTI, xifrades en 1,2 milions d’euros, per rebre els resultats de l’1-O, que segons Pina ja estaven en obres quan va entrar-hi la Guàrdia Civil, i que l’adequació de l’espai i el seu pagament es va finalitzar amb la Generalitat intervinguda amb el 155.
La interventora ho nega
Una altra partida en què s’implica càrrecs i funcionaris de Presidència i de Treball, a més de l’exdirector general d’Unipost, és la que suma 980.000 euros, que la Guàrdia Civil va trobar desglossada en quatre factures a quatre departaments, i en què suposadament s’anaven a sufragar les targetes censals dels representants de les meses electorals de l’1-O, algunes de les quals van ser trobades en una nau d’Unipost a Terrassa.
A més, des d’Unipost es va intentar cobrar una factura a Treball, de la llavors consellera Dolors Bassa, que el sistema i un tècnic van refusar. Les quatre pèrites d’Hisenda que van declarar en el judici del Suprem, però, van sostenir que no havien trobat l’encàrrec a Unipost, i per tant, segons les defenses, no s’ha perjudicat el patrimoni de la Generalitat, ja que, com van declarar les pèrites, “hi ha un deute un cop el servei s’ha fet.”
Del Diplocat es qüestiona una visita d’experts i parlamentaris, alguns dels qual van declarar al Suprem que van visitar Catalunya i van veure l’1-O però no van fer un informe amb la categoria d’observadors electorals. Pel que fa al Departament d’Exteriors, s’acusa diferents càrrecs de vincular la web de catalans a l’estranger per a l’1-O, i d’encarregar un estudi sobre el referèndum d’autodeterminació a The Hague Centre for Strategic Studies.
També s’imputa a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, de fer els ulls grossos i permetre despeses per a l’1-O, tot i les ordres del TC d’evitar-ho. La seva defensa, exercida pel penalista Daniel Pérez-Esqué, ho nega i recorda que va ser la interventora qui va fer bloquejar la partida 132, relacionada amb processos electorals. Hi afegeix que Vidal, com la Intervenció General de l’Estat, va concloure que “en cap document comptable i administratiu s’havien destinat fons públics a l’1-O”.
