EL LLEGAT JUDICIAL DE L’1-O: 44 CASOS I 3.500 REPRESALIATS

( GEMMA LI√Ď√ĀN )

Quatre anys despr√©s de l’1-O, lluny de resoldre’s el conflicte entre Catalunya i Espanya i de culminar el proc√©s independentista, encara hi ha vius als jutjats els casos derivats del refer√®ndum de l’1 d’octubre del 2017, les protestes posteriors i les investigacions de la policia espanyola contra membres del Govern, alts c√†rrecs de la Generalitat i activistes.

Entre casos i derivades, gaireb√© s’arriba ja als 50 processos judicials i totes les seves derivades, amb 3.500 represaliats. Hi ha 44 condemnats, 6 exiliats, 56 investigats pel Tribunal de Comptes, 32 alts c√†rrecs de la Generalitat investigats pel refer√®ndum, 18 investigats per la creaci√≥ i gesti√≥ de webs, 24 bombers investigats, 18 mestres investigats amb la causa arxivada i 712 alcaldes sota el punt de mira de la Fiscalia, dels quals nom√©s 12 continuen amb les causes obertes i nom√©s a un se l’ha condemnat, l’alcalde d’Agramunt i exconseller, Bernat Sol√©.

Tres causes, per√≤, marquen el pas d’aquest 1-O. La reactivaci√≥ dels processos que formen el pal de paller de tota la causa independentista han ressorgit a les vig√≠lies del quart aniversari del refer√®ndum del 2017 com un av√≠s per a navegants: indults, exiliats i Tsunami Democr√†tic. Les tres potes de la repressi√≥ es completen amb les desenes de casos que afecten la ciutadania que es va al√ßar en forma de protesta des del 2017 i que encara ara es mant√© en peu. Ja hi ha 3.500 represaliats, la gran majoria d’ells pendents de judici i amb dures mesures cautelars i fiances.

Si alguna cosa ha marcat aquest darrer any en l‚Äô√†mbit judicial han estat els indults. Els presos pol√≠tics han sortit amb la mesura de gr√†cia del govern de Pedro S√°nchez, cosa que no ha deixat indiferent ning√ļ. L’indult continua viu i est√† en vies de recurs. Un fet inusual, com ho √©s tamb√© tot el cas del proc√©s. El curs que han de seguir els indults √©s llarg. Com m√©s estabilitat pol√≠tica, m√©s probabilitat hi ha que es mantinguin els indults. La sala tercera del Tribunal Suprem, que √©s qui ha de resoldre els recursos de Ciutadans, Vox i el PP, est√† formada per 32 magistrats experts en cada una de les mat√®ries del contenci√≥s administratiu. √Čs l’encarregada de jutjar els actes del govern espanyol, com els indults. Tot i basar-se en criteris jur√≠dics, tenen molt en compte el context pol√≠tic. Una situaci√≥ sense tensions i encaminada al di√†leg reafirmaria els indults i el rebuig als recursos. Per√≤ m√©s crispaci√≥ i sortides de to dels indultats pol√≠tics els podria retornar a la pres√≥ amb la revocaci√≥ dels indults.

El curs pol√≠tic i judicial, a les portes del quart aniversari de l’1-O, ha comen√ßat amb la detenci√≥ a l’Alguer de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La seva posada en llibertat i la pr√≤rroga de la declaraci√≥ per al proper 4 d’octubre es va viure com un cop d’efecte i una vict√≤ria m√©s contra la just√≠cia espanyola, que no es dona per ven√ßuda. El magistrat Pablo Llarena insisteix en la seva extradici√≥. Pel poder judicial, el final de l’exili ha de passar pel banc dels acusats i per un nou judici al Tribunal Suprem. Per√≤ la via pol√≠tica, sense concreci√≥ encara, es presenta com un intercanvi d’interessos en mig de la negociaci√≥ de la taula de di√†leg que avan√ßa a pas lent i sense un horitz√≥ clar. De moment, la just√≠cia espanyola no es dona per ven√ßuda i reclama Puigdemont, acusat de rebel¬∑li√≥, a It√†lia.

El cas dels exiliats ha quedat al marge de l’indult. Sense condemna, no hi ha mesura de gr√†cia, per√≤ un nou judici ara contra el que queda del Govern de la Generalitat que va fer possible l’1-O remou encara m√©s les aig√ľes d’una fr√†gil negociaci√≥.

L’altre proc√©s que ha fet un pas complex aquests darrers dies √©s el cas contra els presumptes promotors de Tsunami Democr√†tic. La investigaci√≥, que estava en mans del jutge de l’Audi√®ncia de Barcelona Joaqu√≠n Aguirre, ha saltat a l’Audi√®ncia Nacional. El tribunal especial ha reclamat el sumari i, contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupci√≥, en seguir√† la instrucci√≥. Una complicaci√≥ m√©s per als principals imputats: l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’exdirigent de CDC David Mad√≠, l’empresari Oriol Soler i el director de l’oficina d’expresident de Carles Puigdemont, Josep Alay.

A m√©s, hi ha 44 causes judicials vinculades a l’1-O. Algunes d’elles estan jutjades i segueixen una via de recursos, algunes s’han arxivat, per√≤ n’hi ha moltes encara que estan pendents de resoldre’s en diversos jutjats de Catalunya, Espanya i Europa. Els represaliats arriben ja als 3.500 entre pol√≠tics, alts c√†rrecs, funcionaris i activistes en les diferents causes que no han parat d’obrir-se cada any a conseq√ľ√®ncia o b√© de protestes o b√© d’investigacions que es bifurquen en noves peces separades.
Totes les causes

Des del 2017 fins ara s‚Äôhan obert 44 causes judicials. Hi ha des de la causa especial al Tribunal Suprem, la de la c√ļpula dels Mossos, la Mesa del Parlament, fins al cas al Tribunal de Comptes, totes les mobilitzacions de protesta, l’operaci√≥ Judes, l’operaci√≥ Volhov o les mobilitzacions contra el Consell de Ministres a Barcelona del 2019.

Entre les causes obertes, hi ha la dels ferits i detinguts de l’1-O, els investigats per la clonaci√≥ de la web, bombers investigats, els investigats per la vaga general del 8 de novembre del 2017, els de la concentraci√≥ al Parlament el dia de la investidura fallida de Carles Puigdemont despr√©s de les eleccions del 21-D, les diverses protestes davant el TSJC, els investigats per les mobilitzacions de protesta per la detenci√≥ de Puigdemont a Alemanya, pels actes del primer aniversari de l’1-O, per les mobilitzacions de protesta pel trasllat dels presos pol√≠tics pel judici a Madrid, per la vaga general del 21 de febrer del 2019, per la visita del Rei a Poblet, per la inhabilitaci√≥ de Quim Torra, per l’11 de setembre del 2020 i per l’1-O del 2020.

Una de les trames judicials m√©s complexes, no pels fets, sin√≥ pel fet que pugui saltar a l’Audi√®ncia Nacional, √©s l’operaci√≥ Judes. Aquesta setmana s’han repr√®s les declaracions de part dels acusats, i als 4.500 euros de fiances que ja havien pagat, la Fiscalia n’ha sumat 13.000 m√©s. Les defenses dels investigats en l’operaci√≥ Judes han presentat escrits de nul¬∑litat per impugnar la resoluci√≥ de processament dels tretze encausats. Els advocats d’Alerta Solid√†ria asseguren que han detectat incid√®ncies, la darrera, l’exist√®ncia d’una causa secreta de l’operaci√≥ Judes d’on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no hi ha tingut acc√©s.

El proc√©s judicial contra el proc√©s escanya amb el Codi Penal i tamb√© econ√≤micament. El Tribunal de Comptes no deixa opci√≥ possible als condemnats de l’1-O ni del 9-N. El Tribunal de Comptes reclama un total de 5,4 milions a 34 ex-alts c√†rrecs, entre els quals els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras. El Tribunal els responsabilitza d’haver dedicat la pol√≠tica exterior del Govern a promoure el proc√©s. En un intent de salvar els representants leg√≠tims del poble de Catalunya que van actuar segons el mandat democr√†tic, l’actual Govern va fer un decret per crear un Fons per avalar les fiances que el Tribunal els reclama i evitar aix√≠ l’embargament dels seus b√©ns mentre no hi hagi una sent√®ncia definitiva. Davant la impossibilitat d’aconseguir el suport d’alguna de les grans entitats financeres, en un primer moment ha estat l’Institut Catal√† de Finances (ICF), que dep√®n de la Generalitat, qui s’ha encarregat de cobrir els avals, la qual cosa va provocar un tens debat dins d’aquest organisme. La pilota est√† ara sobre l’Advocacia de l’Estat que s’ha de posicionar sobre el fons de conting√®ncia.

El cas Volhov i totes les seves ramificacions, entre les quals hi ha la trama dels russos, ha provocat desenes de fulls de sumari aquest any. La investigaci√≥ policial sobre persones vinculades al proc√©s independentista recull que R√ļssia hauria ofert al president Carles Puigdemont el 2017 pagar tot el deute de Catalunya i disposar de 10.000 soldats. El sumari de l’operaci√≥ Volhov fa evident les retic√®ncies del ministeri fiscal davant dels seguiments a qu√® la Gu√†rdia Civil va sotmetre amb autoritzaci√≥ del jutge l’exdirigent de CDC David Mad√≠, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell i el responsable de la Plataforma Proseleccions Catalanes, Xavier Vinyals, als quals, a m√©s d’intervenir-los els tel√®fons durant mesos, se’ls va instal¬∑lar micr√≤fons als cotxes i se’ls va sotmetre a seguiments amb balises de geolocalitzaci√≥. La documentaci√≥ demostra com al llarg de tot un any la Fiscalia Anticorrupci√≥ va anar expressant els seus dubtes sobre la solidesa d’una operaci√≥ que arrencava d’unes converses intervingudes 18 mesos enrere dels acusats amb V√≠ctor Terradellas. En concret, q√ľestionava que s’hagu√©s demostrat amb prou solidesa el suposat desviament de cabals p√ļblics per a la creaci√≥ de criptomoneda, especialment tenint en compte que cap dels tres investigats tenia ja responsabilitat al Govern catal√† i que la criptomoneda no √©s il¬∑legal.
Contra el poble

Hi ha desenes de processos contra activistes i la ciutadania en general derivades del procés independentista.

Les protestes contra la sent√®ncia del judici del Tribunal Suprem del 2019 van generar detencions a l’aeroport del Prat, Lleida, Matar√≥, Vic, Amposta, l’Aldea, Barcelona, l’Ametlla del Vall√®s, Reus, Tarragona, Girona, a banda de l’avinguda Meridiana de Barcelona entre el 14 d’octubre i el 15 de novembre. A m√©s, la vaga general del 18 d’octubre del 2019 va provocar protestes i detencions a la Jonquera, Salt i el Camp Nou.

La protesta contra el sindicat Jusapol que es manifestava a Barcelona en forma de protesta de Holi Fest ha acabat, tamb√©, de la pitjor manera. De moment, hi ha Marcel Vivet condemnat a 5 anys de pres√≥. Vivet continua en llibertat a l’espera que es resolgui el seu recurs. Per√≤, en paral¬∑lel, aquesta mateixa setmana la Fiscalia ha demanat 4 anys per a quatre acusats m√©s pels mateixos fets.

Hi ha m√©s de 1.000 investigats per les protestes de tots els casos judicials i per diversos talls de circulaci√≥ i vies p√ļbliques a tot el pa√≠s, la Jonquera, durant el Consell de Ministres del 2018 a Barcelona, l’operaci√≥ Judes, el cas Volhov, l’aniversari de l’1-O, les protestes postsent√®ncia, a l’aeroport del Prat, en el trasllat dels presos a Madrid i en les vagues i concentracions davant el TSJC. En total, es calcula que el total de represaliats ja arriba als 3.500.
Absolts i casos arxivats

La llista creix, per√≤ tamb√© creix la llista d’absolts i casos arxivats, la qual cosa deixa al descobert investigacions condu√Įdes a buscar caps de turc, sent√®ncies exemplificadores i dilig√®ncies sense fonament. Tot, sembla, per desincentivar la mobilitzaci√≥ independentista i l’estrat√®gia pol√≠tica de trencament amb l’estat espanyol. L’estrat√®gia judicial de la por. La gran quantitat de casos que no arriben a judici o que el tribunal sentenciador acaba absolent tenen un denominador com√ļ: la manca de proves.

El primer cas d’absoluci√≥ amb impacte per la seva representativitat i per com deixava en dubte la sent√®ncia del Tribunal Suprem contra part del Govern de la Generalitat va ser el del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Llu√≠s Trapero. Per√≤ aquesta mateixa setmana, l’Audi√®ncia Nacional tamb√© ha absolt els escortes de Carles Puigdemont processats pel delicte d’encobriment per acompanyar l’expresident de la Generalitat per diversos pa√Įsos del nord d’Europa fins a la seva detenci√≥ a Alemanya el mar√ß del 2018.

Relacionats amb l’1-O, als cinc membres de la sindicatura electoral, despr√©s d’una instrucci√≥ de mesos del jutge d’instrucci√≥ 15 de Barcelona, els van acabar absolent. Estaven acusats de desobedi√®ncia i usurpaci√≥ de funcions p√ļbliques. La sent√®ncia constata que no s’acredita que donessin cap instrucci√≥ o ordre ni que es tornessin a reunir despr√©s de les provid√®ncies dictades pel TC.

El Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya va absoldre el 2020 l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. Boya era una de les processades del cas de l’1-O. El seu cas va anar al Tribunal Suprem i va tornar a Catalunya. I despr√©s de 3 anys i un judici, la sent√®ncia la va proclamar innocent. La resoluci√≥ diu que no va ser advertida nominalment pel TC i no ostentava una posici√≥ d’intervenci√≥ en els fets compatible amb el tipus penal de la desobedi√®ncia.

A m√©s, dels 30 alts c√†rrecs processats pel jutjat d’instrucci√≥ 13 de Barcelona, 15 dels casos s’han acabat arxivant. La jutgessa va decidir no processar-los per manca de proves.

Tamara Carrasco, la ve√Įna de Viladecans acusada de pert√†nyer als CDR per l’Audi√®ncia Nacional, va estar amb arrest al seu municipi durant m√©s d’un any. Despr√©s el tribunal la va absoldre. √Čs un dels casos m√©s flagrants de les acusacions d’activistes. Carrasco va estar detinguda per pert√†nyer als CDR i estava acusada de terrorisme.

El 18 d’octubre del 2019, durant la protesta per la sent√®ncia del proc√©s, la policia det√© quatre joves que despr√©s la Fiscalia acusa de desordres p√ļblics. El juny del 2021 van quedar absolts despr√©s del judici. Entre ells hi havia en Guillem, el noi de la dessuadora taronja.

Fa nom√©s uns dies, durant el judici d’en Pol Serena, acusat de desordres p√ļblics per atacar dos mossos d’esquadra el 21 de febrer del 2019 en una vaga independentista a Barcelona, l’altre jove acusat va quedar absolt durant la darrera sessi√≥. Ning√ļ va poder provar que fos al lloc dels fets ni que hagu√©s provocat cap aldarull.

Marc Casades√ļs, un altre activista acusat per llan√ßar pedres contra el cord√≥ policial el 27 d’octubre del 2019 en un dels talls a la C-17. La Fiscalia li demanava un any de pres√≥ per un delicte d’atemptat contra l’autoritat, per√≤ la jutge va considerar que no hi havia proves prou contundents per atribuir i imputar el delicte contra el jove i el va absoldre.

El novembre del 2020, l’Audi√®ncia de Barcelona va arxivar definitivament la causa contra nou persones acusades de desordres p√ļblics i coaccions per haver ocupat les vies del TGV de l’Estaci√≥ de Sants. El darrer arxivament ha estat per a bona part dels acusats del tall a la Jonquera de Tsunami Democr√†tic. Segons els advocats d’Alerta Solid√†ria, hi ha m√©s de 300 persones investigades per les concentracions de la Jonquera, el Pert√ļs i Tortosa.

I es compten 18 docents investigats, les causes dels quals van ser totes arxivades. Es tracta de nou mestres de Sant Andreu de la Barca denunciats l’abril del 2018 per la Fiscalia, vuit de la Seu d’Urgell investigats des del novembre del 2017 i un mestre de Tremp.
Els alcaldes

El setembre del 2017, just abans de l’1-O es comen√ßa la investigaci√≥ de la Fiscalia General de l’Estat que acaba amb 712 alcaldes investigats. Jos√© Manuel Maza va demanar que s’investiguessin pels ‚Äúpresumptes actes de cooperaci√≥ en l’organitzaci√≥ del refer√®ndum il¬∑legal‚ÄĚ.

La Fiscalia empr√®n la investigaci√≥ a partir del llistat de l’Associaci√≥ de Municipis per la Independ√®ncia (AMI) amb els 712 alcaldes que van signar ‚Äúun decret per visualitzar la seva col¬∑laboraci√≥ amb la convocat√≤ria del Govern per a l’1 d’octubre‚ÄĚ. Segons dades de l’AMI, nom√©s s’estaven investigant 78 alcaldes i en 62 casos s’ha arxivat el cas.

L’√ļnic exalcalde condemnat per desobedi√®ncia vinculada a l’1 d’octubre √©s l’alcalde d’Agramunt, i exconseller, Bernat Sol√©. El desembre del 2020 l’alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, va ser absolta i l‚Äôoctubre del 2019 el TSJC va arxivar una querella contra l’exalcalde de Premi√† de Mar i exconseller d’Interior, Miquel Buch, pels mateixos fets.
Els ferits

La xifra ha anat creixent a mesura que han anat creixent les protestes i les actuacions policials. Des del 20-S del 2017, hi ha hagut 1.510 persones ferides per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, en el marc del proc√©s independentista catal√†.

La xifra surt de desglossar totes les dades de les quals es tenen const√†ncia. La immensa majoria de ferits, 1.083, van produir-se entre el refer√®ndum de l’1-O i els tres dies posteriors, de l’1 al 4 d’octubre. La resta de v√≠ctimes, 332, s√≥n conseq√ľ√®ncia de les actuacions policials en les protestes postsent√®ncia del 2019, concretament entre el dia de la publicaci√≥ de la sent√®ncia del Tribunal Suprem contra els l√≠ders independentistes i el dia de la batalla campal a Urquinaona. Consten 25 ferits del dia de la convocat√≤ria de Tsunami Democr√†tic durant el partit Bar√ßa-Madrid. A m√©s de 70 periodistes ferits en diverses actuacions policials en les protestes.
Informa:ELTEWMPS.CAT (1-X-2021)

76 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: