“EL LLENGUADO”, EL NOU PROGRAMA DE TV3 SOBRE LES PECULARITATS DEL CATAL√Ä

¬ęL‚Äôagressivitat de l‚Äôespanyol no √©s m√©s nociva que la submissi√≥ dels catalanoparlants¬Ľ
El fil√≤leg Pau Vidal i Gavil√°n (Gr√†cia, Barcelona, 1967) √©s l‚Äôassessor de continguts del programa ‚ÄėEl llenguado‚Äô, que s‚Äôestrena aquest dimecres a la nit a TV3, tot just despr√©s de l‚Äô‚ÄėAPM?‚Äô. Es tracta d‚Äôuna producci√≥ de deu cap√≠tols que explicaran les peculiaritats de la llengua catalana i les seves principals curiositats a trav√©s d‚Äôun viatge arreu del domini ling√ľ√≠stic. Vidal, que es guanya la vida tamb√© com a crucigramista, tamb√© protagonitzar√† una secci√≥ al programa, ‚ÄėEl consultori‚Äô, en qu√® exerceix com a ‚Äėling√ľista de gu√†rdia‚Äô.

( MANUEL LILLO )
-Per què El llenguado?

-El llenguado era un nom provisional. A alg√ļ se li va oc√≥rrer per a un programa que parl√©s de llengua. Era provisional fins que alg√ļ en pens√©s un altre. Per√≤ es van anar acostumant a fer-lo servir i es van adonar que podien fer una cosa molt interessant: fer un ep√≤nim. √Čs a dir, dir-se entre ells mateixos llenguados. ‚ÄúEi, llenguado, com va?‚ÄĚ. I al final, a l‚Äôhora de triar el nom bo, va ser aquest. Ens va fer gr√†cia. Trobem que √©s simp√†tic.

-Hi ha qui no l’ha trobat simpàtic i ha assegurat que llenguado és un castellanisme.

-No √©s un castellanisme. √Čs un mot d‚Äôorigen castell√†, per√≤ que ja √©s aut√≤cton, ja √©s catal√†. De tota manera, aix√≤ passar√† des del primer cap√≠tol fins a l‚Äô√ļltim: hi haur√† gent que no trobar√† gaire simp√†tiques moltes coses del programa. Perqu√® en aquest pa√≠s, si fas un programa sobre llengua, n‚Äôacabes pagant el preu. Ja saps que hi haur√† molta oposici√≥, batalla i discussi√≥ sobre el tema. Com √©s natural, evidentment. Perqu√® la llengua √©s la identitat.

-Tècnicament, quina diferència hi hauria entre el terme llenguado i un castellanisme?

-El castellanisme no seria normatiu. Un castellanisme seria, per exemple…

-Antonses.

-S√≠, exacte. Buscava una cosa m√©s estrident…

Subscripció al butlletí
Rep les novetats d’El Temps al teu correu:

Adreça electrònica
-Per exemple?

-Parxe.

-Que seria pegat…

-O pedaç. Parxe seria un castellanisme perquè no ha estat incorporat al corpus a través de la normativa. En canvi, quan la normativa el valida i l’incorpora, deixa de ser considerat castellanisme i és un mot d’origen castellà, perquè tots els mots tenen un origen.

-Va ser Josep Maria Virgili, signant del manifest impulsat pel Grup Koin√©, qui va advertir que llenguado era un castellanisme. Vost√® tamb√© n‚Äô√©s signant. Fins i tot dins d‚Äôun mateix cercle hi ha opinions diferents…

-S√≥n, diguem-ne, difer√®ncies de m√®tode en relaci√≥ amb el material. Per√≤, com a concepte de fons, el Virgili i jo partim de la mateixa posici√≥ ideol√≤gica amb relaci√≥ a la llengua, al seu futur i al paper que ha de tenir. Ara b√©, discrepem en q√ľestions t√®cniques, com ara el m√®tode a trav√©s del qual s‚Äôhan de corregir les imperfeccions. Jo crec que el seu m√®tode de correcci√≥ √©s un error, tal com he dit p√ļblicament. Per√≤, si tothom tingu√©s el sentiment que t√© ell envers el catal√†, a tots ens aniria molt millor.

-Pensa que el fet que q√ľestions com aquestes arriben a l‚Äô√†mbit de la pol√≠tica i es convertesquen en debats estrictament pol√≠tics √©s positiu?

-No. I per un motiu molt senzill: perqu√® la llengua, des del meu punt de vista, s‚Äôha d‚Äôabordar de manera cient√≠fica. Encara que √©s veritat que en la llengua hi ha sentiment, identitat i emoci√≥, la representaci√≥ social de la llengua s‚Äôha d‚Äôabordar des d‚Äôun punt de vista cient√≠fic. I per tant, l‚Äô√ļnic que fa la pol√≠tica √©s pervertir la llengua.

– Som conscients de la diversitat ling√ľ√≠stica?

-No! Conscients? No! Si es refereix com la gent mira en general la idea de la llengua, aix√≤ √©s d‚Äôun reduccionisme esgarrif√≥s. No sabem el que tenim i no ho sabem perqu√® ni ens interessa. El concepte saber cada vegada t√© menys valor. A m√©s, amb la popularitzaci√≥ de les xarxes socials s‚Äôha disparat la idea de dir, de participar, tot sota la m√†xima que ‚Äútotes les opinions s√≥n respectables‚ÄĚ, que √©s una de les grans rucades de l‚Äôera moderna. Si realment en f√≥ssim conscients, segurament no tindr√≠em aquests debats. Perqu√® la riquesa √©s bestial.

-Qu√® vol dir quan parla de ‚Äėreduccionisme esgarrif√≥s‚Äô?

-Per exemple, i aix√≤ ho veiem sovint els fil√≤legs, quan parlem de llengua, la gent nom√©s veu parauletes i no tot all√≤ altre que √©s molt, que √©s m√©s. Per√≤ √©s que, a m√©s, la gent nom√©s veu llengua est√†ndard, i et demana si aix√≤ es pot o no es pot dir, si √©s correcte o no. I aix√≤ dep√®n de moltes coses: de la situaci√≥, del registre, de l‚Äôentorn… Per√≤ √©s molt dif√≠cil de fer entendre. Fins al punt que sovint hi renunciem. D‚Äôaqu√≠ ve la par√≤dia d‚Äôaquesta secci√≥ d‚Äô‚ÄėEl consultori‚Äô, perqu√® la gent es pregunta si pot dir o no pot dir bueno. Aix√≤ no es pot resoldre amb un s√≠ o amb un no. I en aquest sentit, el programa intenta ajudar la gent a ampliar el focus i a veure el fet ling√ľ√≠stic com un tot molt m√©s ampli, que mereix el seu inter√®s molt m√©s que no pas la seva opini√≥. I √©s que, de fet, el que opini la gent sobre la llengua ens √©s igual.

-Si els parlants no s√≥n conscients de la diversitat ling√ľ√≠stica, els mitjans tampoc no ho s√≥n?

-No. Igual. Hi ha mitjans i mitjans, és clar. Però, en general, segurament, a través de la manera com enfoquen el tema, com donen veu a segons qui,com promouen determinats debats i participen en el debat des de la trinxera que els toca, contribueixen a aquest saber que, en aquest tema, ens aniria molt bé.

-Al primer cap√≠tol d‚ÄôEl llenguado critiquen el catal√† dels tertulians de r√†dio i televisi√≥, que, alhora, √©s reflex de la diversitat ling√ľ√≠stica.

-Sovint els tertulians no s√≥n reflex de la diversitat, sin√≥ de la degradaci√≥ ling√ľ√≠stica. Hem d‚Äôentendre la diversitat en sentit de repertori, no de campi qui pugui. Una cosa √©s ser conscient de totes les possibilitats que tens, que no s√≥n totes, perqu√® com a parlant ets parlant d‚Äôun dialecte, i si parles catal√† occidental, no parlar√†s balear. Per√≤ pots con√®ixer el repertori. I una altra cosa √©s la idea que qualsevol cosa que es digui √©s bona. Aix√≤, m√©s aviat, √©s limitaci√≥ o ignor√†ncia. Per aix√≤ parlo de degradaci√≥. La falta d‚Äôexig√®ncia dels mitjans, especialment els orals, en relaci√≥ amb el model de llengua que difonen, crec que √©s un tema denunciable. I, en part, √©s per aix√≤ que vam fer aix√≠ el primer cap√≠tol.

РUna de les febleses dels mitjans són les traduccions del castellà al català o del català al castellà. Les màquines de traducció simultània, també han degradat el llenguatge?

-Evidentment. Indiscutiblement. Si els diaris que tradueixen autom√†ticament tradu√Įssin humanament, art√≠sticament, a trav√©s de persones, el resultat seria millor. I encara m√©s: si cap diari fos tradu√Įt, encara seria molt millor. Perqu√® un dels llastos que han contribu√Įt m√©s a la degradaci√≥ general de la llengua √©s aquesta permanent traducci√≥ del castell√†. Sembla que qualsevol cosa hagi de passar primer pel cistell de l‚Äôidioma bo. Fixa‚Äôt en un exemple: la gent ens pregunta com es diria aix√≤ de ‚Äúzapatero a tus zapatos‚ÄĚ, per√≤ no ens pregunta com es diria en castell√† all√≤ de ‚Äúqui no vulgui pols que no vagi a l‚Äôera‚ÄĚ. Perqu√® tenim aquesta subsidiarietat. I aix√≤ √©s mortal.

-Fins a quin punt la llengua ha d’estar oberta als canvis?

-√Čs una pregunta molt ambiciosa [riu]. Fins al punt que els canvis ho exigeixin. Com que hi ha canvis i cada cop n‚Äôhi haur√† m√©s, la llengua no podr√† deixar de reflectir-ho. Una altra cosa √©s fins a quin punt ha d‚Äôestar oberta l‚Äôacad√®mia, que ara mateix tamb√© √©s un element en discussi√≥. Fins al segle passat, estava molt clar d‚Äôon sortia l‚Äôautoritat. Ara el concepte d‚Äôautoritat s‚Äôha revertit i ja no va de dalt cap a baix, sin√≥ cap a altres direccions. Tamb√© de baix cap a dalt. Tenim l‚Äôexemple en el cas de ‚Äėmena‚Äô: en la llista del neologisme de l‚Äôany hi havia aquest terme i les protestes d‚Äôassociacions i de departaments els van fer rectificar. Per tant, l‚Äôautoritat ja no √©s unidireccional. Llavors, una cosa que √©s motiu de debat en totes les lleng√ľes del m√≥n, que √©s com reflectim en la llengua est√†ndard o p√ļblica aquests canvis, en el nostre cas √©s doblement dif√≠cil, perqu√® hi hem d‚Äôafegir el fet que la majoria d‚Äôaquests canvis es vehiculin a trav√©s de la llengua ve√Įna.

-La literatura en catal√† occidental, √©s una limitaci√≥ al Principat per al p√ļblic lector pel fet d‚Äôestar escrita en aquesta variant?

-En quin sentit?

-Hi ha professors que tenen certes reticències a l’hora de recomanar als alumnes certes lectures pel fet d’estar escrites en un català distint al barceloní.

-Aix√≤ seria un reflex d‚Äôall√≤ que d√®iem: no coneixem la diversitat que tenim. De fet, no passa nom√©s en el conflicte interdialectal i geogr√†fic. Em consta que en la literatura infantil tamb√© hi ha censura per part d‚Äôalgunes editorials per suavitzar o restar-li dificultat als textos perqu√® se suposa que els nanos no ho entendran. No hauria de ser aix√≠. √Čs una pedra contra la teulada. Ara b√©, s√© que passa i crec que t√© a veure amb aquesta mena d‚Äôinfantilitzaci√≥ que acompanya el punt de vista neodesp√≤tic sobre el ciutad√†.

-La reciprocitat de mitjans p√ļblics en llengua catalana als respectius territoris, seria positiva en aquest sentit?

-Home, hauria de ser obligatòria, irrenunciable. La situació actual és absurda.

-Paradoxalment, però, es multiplicarien els exemples de degradació del llenguatge a través dels tertulians, tal com comentava abans.

-Es multiplicaria el mal √ļs del catal√†, per√≤ tamb√© el bo. A les o√Įdes principatines els aniria molt b√© sentir el sistema voc√†lic valenci√† o balear. Aix√≤ ajudaria. √Čs cert que tamb√© es difondrien els vicis de cada banda, per√≤ en tot cas sortir√≠em guanyant. Si tingu√©ssim all√≤ bo i all√≤ dolent, sortir√≠em guanyant, perqu√® podr√≠em triar m√©s. Ara, pr√†cticament, nom√©s podem triar all√≤ dolent.

-El llenguado tindrà deu capítols. Amb quin moment es queda?

-M‚Äôhan sorpr√®s moltes coses, per√≤ un moment que m‚Äôha fet molta gr√†cia √©s el cap√≠tol dels insults. Reprodu√Įm aquella cadena que hi va haver entre tuitaires valencians a partir d‚Äôaquell senyor que pujava en bicicleta al Mond√ļber. All√≤ va anar pujant de to: ‚Äúmoniatos‚ÄĚ, ‚Äúmamarratxos‚ÄĚ…. I al final acaba dient: ‚Äúcastellans!‚ÄĚ. Aquell insult em va fer molta gr√†cia, perqu√® t√© molta c√†rrega hist√≤rica. I en canvi no el fem anar perqu√® ara mateix, la por que hem acumulat durant segles, ens ho impedeix. Per√≤ √©s un insult que deia molt m√©s del que deia aquella simple paraula.

-I per acabar, què diria que vol explicar o transmetre el programa?

-El programa vol ser una foto de l‚Äôactual estat de la llengua en tots els pa√Įsos de parla catalana. Aquesta √©s la intenci√≥. I es vol explicar d‚Äôuna manera desdramatitzadora, perqu√®, abans de prendre posici√≥ sobre la q√ľesti√≥ de la llengua, cal saber com est√†. Un dels problemes que tenim els del meu ofici √©s que ens enfrontem a un discurs p√ļblic que no sap de qu√® parla. La idea √©s que, a partir del coneixement de l‚Äôestat de la q√ľesti√≥, la gent pugui comen√ßar a construir el seu parer sobre aix√≤. √Čs una mica per combatre moltes de les patologies amb qu√® afrontem la q√ľesti√≥ ling√ľ√≠stica, aquest neopurisme desbocat, aquesta cursileria, que √©s una de les afliccions d‚Äôaquest pa√≠s; la submissi√≥… √Čs com posar el comptador a zero i dir: aix√≤ √©s el que tenim ara mateix. Un cop fet el diagn√≤stic, caldr√† saber com ho volem encarar.

-Parlava de la foto de la situació del català actual. Com descriuria aquesta foto?

-La foto sortiria amb un color que no ens agradaria gaire. La situaci√≥ √©s preocupant per dos motius. Un, perqu√® tenim amenaces exteriors molt poderoses. Per√≤ sobretot perqu√® tenim amenaces interiors igual de poderoses, que s√≥n l‚Äôactitud dels parlants en relaci√≥ amb ells mateixos, a la manera com s‚Äôexpressen. √Čs a dir: la pot√®ncia de l‚Äôangl√®s o l‚Äôagressivitat de l‚Äôespanyol no s√≥n m√©s nocives que la submissi√≥ o l‚Äôautoodi dels catalanoparlants. Poso un exemple una mica xocant perqu√® s‚Äôentengui: quan surt un guru per dir que hem de fer servir el verb redigir [del llat√≠, redigere, que significa redactar] en lloc de redactar, ‚Äúperqu√® aix√≤ √©s bon catal√†‚ÄĚ, hi ha un sector de catalanoparlants que ho compra. Com que ‚Äú√©s bon catal√†‚ÄĚ, encara que sigui absurd, com √©s aquest cas, l‚Äôhem d‚Äôincorporar. Llavors la gent comen√ßa a dir coses per destrossar el que ja est√† malm√®s. √Čs una amena√ßa invisible, a difer√®ncia del castell√† o l‚Äôangl√®s, i costa molt de fer entendre.
Informa:ELTEMPS.CAT (15-1-2020)

210 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: