EL MAL GOVERN DE TOTS: INDEPENDÈNCIA

“El mal govern de tots ”
( AGUSTÍ COLOMINES )

Quan encara no ens hem refet de la ressaca del llarg confinament, el Govern ha hagut de decretar un nou confinament total. Aquesta vegada a Lleida i a set municipis de la comarca del SegriĂ  i de les entitats descentralitzades de Sucs i Raimat. Va decidir-ho el diumenge al matĂ­, perĂČ el tancament no s’ha fet efectiu fins a les dotze de la nit del mateix diumenge. Aquestes demores no les acabo d’entendre. Quan el 4 de juliol es va decidir tancar la comarca del SegriĂ , es va permetre la sortida de totes aquelles persones que no tinguessin el seu domicili en algun municipi de la comarca. Un virus no Ă©s un padrĂł municipal! Espero i desitjo que qui pren aquestes decisions sĂ piga el que es fa, perquĂš, francament, em semblen força arriscades. Ja sĂ© que aquest virus Ă©s esmunyedĂ­s i que els experts no ho saben tot, perĂČ si prens una mesura com Ă©s aĂŻllar una ciutat, una comarca o confinar la ciutadania a casa seva, diria que l’efecte ha de ser immediat i no pas dilatar-lo en el temps i aplicar-hi tota mena d’excepcions.

La inseguretat es propaga a travĂ©s del dubte. La crisi sanitĂ ria estĂ  generant molts dubtes i estĂ  posant tothom al seu lloc. Abans fins i tot d’aconseguir l’anhelada presidĂšncia de la Generalitat, ERC, que Ă©s el partit responsable dels departaments de Salut, EducaciĂł i de Treball, Afers Socials i FamĂ­lies, ja ha demostrat fins a quin punt es pot gestionar malament una pandĂšmia. L’acumulaciĂł d’errors ha sigut —i Ă©s— tan greu, que la “propaganda” no pot amagar que els consellers VergĂ©s, BargallĂł i El Homrani sĂłn un desastre monumental. No sĂłn els Ășnics, Miquel Buch, del PDeCAT, ha demostrat a bastament que tenir bona veu no Ă©s cap garantia de tenir idees i de saber-les articular. Que el president Torra no hagi pogut substituir els consellers “mĂ©s cremats” demostra fins a quin punt Catalunya tambĂ© ha caigut en l’anomalia democrĂ tica que s’escampa arreu. Si un president no pot destituir un ministre, perquĂš qui l’ha nomenat Ă©s un partit col·ligat —o el pacte entre “famĂ­lies” del seu grup— i no ell, Ă©s que no tĂ© autoritat. D’aquesta anomalia en treuen rĂšdit els adversaris, per bĂ© que el Govern Torra tĂ© la sort que els socialistes i els comuns tampoc no sĂłn gran cosa i que pertanyen a la majoria governamental espanyola que ha gestionat molt pitjor la crisi sanitĂ ria. Quan no es tenen arguments, s’acostuma a caure en l’exabrupte. El diputat socialista espanyol JosĂ© Zaragoza va excel·lir-hi amb la seva piulada masclista i xenĂČfoba contra la consellera VergĂ©s. TambĂ© recorren al tĂČpic unionista —assumit, ai las, per exconvergents— que aquest executiu nomĂ©s governa per als independentistes, com si amb la pandĂšmia no haguĂ©s quedat demostrat que el Govern gestiona malament el dia a dia per a tothom.

En una situació de crisi com l’actual, gestionar significa dirigir, avançar-se als esdeveniments. Aspirar a fer un país millor vol dir acabar amb el caciquisme partidista

El Govern inclĂșs gestiona malament les alegries. La consellera Maria Àngels ChacĂłn, tambĂ© del PDeCAT, ha deixat passar com si res l’anunci que Seat invertirĂ  5.000 milions d’euros entre el 2020 i el 2025 en nous projectes d’R+D per al desenvolupament de vehicles al seu centre tĂšcnic, especialment elĂšctrics, i en la renovaciĂł d’equips i instal·lacions a les plantes de Martorell (Baix Llobregat), Barcelona i el Prat de Llobregat (Components). Modest Guinjoan ha explicat l’abast d’aquesta mesura en la seva columna d’aquest diari. Tan preocupada com diu que se sent per la ideologia i pel model industrial catalĂ , aquĂ­ la consellera d’Empresa i Coneixement ha perdut l’ocasiĂł de plantar cara, per exemple, a la regidora dels comuns, Janet Sanz, que temps enrere va reclamar aprofitar la crisi sanitĂ ria per acabar amb la indĂșstria automobilĂ­stica. Com recullen els manuals de politicologia: la polĂ­tica Ă©s la traducciĂł en mesures —en acció— de la ideologia.

Oriol Junqueras responia a la pregunta que li feien ahir en una entrevista sobre quina nota posaria al Govern i a ERC durant la pandĂšmia, que no es tracta de posar cap nota, sinĂł de lloar que “tot el Govern hi ha posat el coll, del primer a l’Ășltim”. És un exercici d’autocomplaença extraordinari, propi d’altres Ăšpoques. La qĂŒestiĂł, em fa l’efecte, no Ă©s posar-hi el coll o “acumular l’experiĂšncia per preparar-se per fer-ho mĂ©s bĂ©â€. Un govern no Ă©s una escola on aprendre a fer polĂ­tica o a gestionar (el govern anterior, sigui dit tot passant, ja tenia un projecte per refer l’Escola d’AdministraciĂł PĂșblica que no va prosperar). A la taula del consell executiu s’hi ha d’arribar ensenyat. PerĂČ com que els consellers i les conselleres sĂłn nomenats per raons que no tenen res a veure amb la seva capacitat polĂ­tica (un conseller ha de ser un polĂ­tic que es faci acompanyar d’un equip tĂšcnic de primera lĂ­nia i no dels habituals “amics” polĂ­tics), i els departaments s’aprimen o s’engreixen per satisfer els partits —una de les bestieses mĂ©s grans, que vaig viure en primera lĂ­nia, va ser agrupar en un mateix departament GovernaciĂł i Habitatge—, s’arriba a confondre un governant amb un aprenent, com si els consellers fossin com els meritoris d’abans. En una situaciĂł de crisi com l’actual, gestionar significa dirigir, avançar-se als esdeveniments. Aspirar a fer un paĂ­s millor vol dir acabar amb el caciquisme partidista.

PD: Que la jutgessa en funcions del nĂșmero 1 de Lleida hagi tombat amb tanta facilitat la decisiĂł del govern de la Generalitat de confinar de nou Lleida i set municipis mĂ©s del SegriĂ , demostra que l’autonomia no serveix per a governar. Encara que Catalunya disposĂ©s d’un bon Govern, les constriccions sĂłn tantes que nomĂ©s queda una sortida: la independĂšncia.
Informa:ELNACIONAL.CAT (13-7-2020)

155 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: