EL MANIFESTANTS DIARIS INDEPES DE LA MERIDIANA, ABANDONATS PER TOTHOM

“Està verd”, se sent. Vuit del vespre. Una nit més i ja en van 44. Els manifestants independentistes es van acostant a l’avinguda Meridiana, una de les principals artèries d’entrada i sortida de la ciutat de Barcelona. Des de la sentència del Procés del passat 14 d’octubre, que va condemnar els presos polítics a més 100 anys de presó, aquesta via s’ha convertit en un mal de cap per a alguns conductors (perquè n’hi ha d’altres que els donen suport) i també per a la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. Per als independentistes dels barris de l’entorn, en canvi, és un motiu d’orgull. “Meridiana resisteix”, criden. Són l’últim reducte que manté talls de circulació de manera sistemàtica des que la sentència es va fer pública.

Els manifestants reivindiquen la resistència de la protesta, que s’allarga ja 44 dies / PERE VIRGILI
Els manifestants reivindiquen la resistència de la protesta, que s’allarga ja 44 dies / PERE VIRGILI
“Està verd”, diuen, i tots comencen a creuar tranquil·lament. Hi ha gent gran, joves, famílies, nens… Tots travessen el carrer davant la mirada dels conductors que ja han sortit de treballar i volen tornar a casa, i dels agents de les sis furgonetes de la Brigada Mòbil (Brimo) que s’hi han desplaçat. Tenen ordres d’evitar més talls de trànsit. Quan el semàfor verd dels vianants comença a fer pampallugues ningú accelera el pas. “Som gent de pau!”, criden. Vermell. El semàfor dels vehicles es posa verd i els conductors de la primera fila es pregunten si podran passar o si, com tants altres dies, hauran de buscar una altra ruta. Però els manifestants, a poc a poc, tornen a la vorera. “És la manera que hem trobat per seguir protestant sense que els Mossos ens donin gaires faves… tot i que de tant en tant encara rebem”, explica la Núria, que és de Tarragona però ara viu per la zona.

Per a alguns, el tall hauria de ser més contundent, ja que l’afectació al trànsit és molt menor (només provoca petites aglomeracions), però és la manera d’evitar l’actuació dels agents. Cada cop que els manifestants s’entretenen massa en tornar a la vorera, els agents baixen de les furgonetes. Es posen el casc, escuts, porres… Però se’ls veu tranquils. És com si representessin una obra mil cops assajada: els agents s’acosten i els manifestants es van retirant i passen a l’altre pas de vianants. Vermell, verd i torna a començar. “Com ens agrada canviar de vorera, eh?”, diu un fent broma. Les úniques tensions són amb algun motorista o conductor que perd una mica els nervis i intenta passar quan no toca. “Multa, multa, multa!”, criden els manifestants envoltant-lo i mirant els agents de la Guàrdia Urbana.

“És intolerable que ni Òmnium, ni l’ANC, ni els partits no vinguin. I que els mitjans de comunicació no diguin res. Però ens és igual; encara que no sortim a la televisió, seguirem tallant”, diu l’Albert. “L’independentisme surt del poble, no dels polítics. Ens és igual”, diu el Rafael, que ve des d’Esplugues. És independentista i malfiat: “Perdona, et pots identificar com a periodista?”, pregunta. De fet, les prop de 300 persones que participen en el tall es coneixen de vista de tants altres dies i fins i tot, diuen, tenen identificats els agents infiltrats. “Mira, aquella d’allà és mossa”, diu un altre. L’única política que ha passat per aquí, segons recorden, és Mireia Boya, de la CUP. Després d’ella, el més semblant a un polític que ha passat per aquí és el periodista Antonio Baños (qui va ser també diputat de la CUP i ara és membre de l’ANC) i Roger Español, que va ser candidat de Junts per Catalunya al Senat. Aquest dimarts també hi són. “És veritat que l’afectació al trànsit no és tan important, però tant de bo no s’acabi mai aquesta protesta i serveixi per animar que en comencin d’altres”, diu Español.

“Està verd!”, i un altre cop. Aquesta vegada, però, quan el semàfor canvia de color molt pocs marxen. Els agents de la Brimo venen una mica més de pressa. “Brimoooooo, brimooo de la noche!”, criden els manifestants. “Tantes hores extres, no les cobrareu”, segueixen. Els vianants tornen a les voreres i als agents ja no els deixen creuar. “Conseller Buuuuuuuch, que només falten cinc minuts per a les deu!”, crida la Mercè. Els agents se la miren. Saben que, per avui, això ja s’acaba. El semàfor es torna a posar verd, per últim cop durant la protesta d’avui. “Adeu, fins demà”, es diuen entre ells.

Informa:ARA.CAT (27-11-2019)

219 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: