El material confiscat l’1-O, oblidat
Més de mig miler d’urnes i un centenar d’ordinadors i tauletes comissades el dia del referèndum continuen en dependències policials sense que ningú les reclami
El TSJC, que va ordenar aturar la votació, va derivar el cas al Suprem, que no va exhibir cap peça en el judici contra els líders catalans
( MAYTE PIULACHS – BARCELONA )
“On són les urnes ?” Era la gran obsessió de la fis­ca­lia i dels cos­sos poli­ci­als espa­nyols els dies pre­vis a la cele­bració del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya, l’1 d’octu­bre del 2017, i que ni el cen­tre d’intel·ligència esta­tal van tro­bar. L’inter­ro­gant també va ser can­tat amb befa per ciu­ta­dans, quan requi­sa­ven pape­re­tes i tar­ge­tes cen­sals. Final­ment, la poli­cia espa­nyola, la Guàrdia Civil i els Mos­sos d’Esqua­dra, a les ordres de la magis­trada Mer­ce­des Armas del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC), van inten­tar atu­rar la votació. La poli­cia judi­cial amb anti­a­va­lots –en actu­a­ci­ons denun­ci­a­des als jut­jats– van tan­car cen­tres de votació i van endur-se urnes, ordi­na­dors portàtils, tau­le­tes i mòbils. Tres anys després, més de mig miler d’urnes de l’1-O i prop d’un cen­te­nar d’ordi­na­dors, la majo­ria d’esco­les i de par­ti­cu­lars, con­ti­nuen sota custòdia en dependències poli­ci­als a Cata­lu­nya, obli­da­des pels tri­bu­nals.

Quan el Tri­bu­nal Suprem va resol­dre que els líders soci­als, els Jor­dis, i els líders polítics cata­lans eren la seva com­petència, forçant la llei (que deixa ben clar que el que pre­do­mina és l’afo­ra­ment de l’acu­sat), l’Audi­en­cia Naci­o­nal li va tras­pas­sar la seva causa i el TSJC, la causa de la pre­si­denta del Par­la­ment i la mesa, així com les peces de con­vicció con­fis­ca­des en els cen­tres de votació. En el judici al Suprem, cap dels qua­tre fis­cals ni les defen­ses van dema­nar la presència i exhi­bició d’aquests ore­uats objec­tes (com és habi­tual en els jurats amb l’arma del crim), i les urnes i els ordi­na­dors han anat aga­fant pols i humi­tat en els magat­zems poli­ci­als.

Fonts del Cuerpo Naci­o­nal de Policía (CNP) han infor­mat a El Punt Avui que tot el que va con­fis­car als cen­tres de votació de l’1-O a Cata­lu­nya con­ti­nua en dependències poli­ci­als “a dis­po­sició del Suprem, unes, i del TSJC, altres” ja que indi­quen que “hi ha judi­cis pen­dents de cele­brar-se” i afe­gei­xen que no s’ha fet cap entrega de mate­rial inter­vin­gut.

En “llimbs jurídics”

Cer­ta­ment, hi ha pen­dent el macro­ju­dici con­tra una tren­tena de fun­ci­o­na­ris i empre­sa­ris, acu­sats d’orga­nit­zar l’1-O, que es farà a l’Audiència de Bar­ce­lona i al TSJC, el dels dos dipu­tats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Sal­vadó. No obs­tant això, no s’ha des­co­bert cap par­tida de diners públics de la Gene­ra­li­tat ni d’un par­ti­cu­lar per finançar les urnes que van aparèixer en els 2.259 locals habi­li­tats per votar l’1-O. Ni el Tri­bu­nal de Comp­tes les comp­ta­bi­litza en la des­pesa de l’1-O, que ha xifrat en 4,2 mili­ons d’euros.

És nor­mal, doncs, que ningú reclami el retorn de les urnes, ja que encara podria ser acu­sat d’algun delicte. Un cas molt dife­rent és el mate­rial informàtic, ja que com la for­mació de les­me­ses, tot va ser entre volun­ta­ris i van por­tar ordi­na­dors i tau­le­tes de casa o d’enti­tats. En casos pun­tu­als, els agents es van endur ordi­na­dors de cen­tres esco­lars després de reben­tar arma­ris. El Depar­ta­ment d’Ense­nya­ment no ha exi­git cap retorn de mate­ri­als, tot i que a través dels ser­veis jurídics de Pre­sidència manté la recla­mació pels danys oca­si­o­nats pels poli­cies.

Per ara, de casos cone­guts, només hi ha el d’una veïna de Bar­ce­lona, per­so­nada com a afec­tada per les càrre­gues de la poli­cia espa­nyola a l’ins­ti­tut Pros­pe­ri­tat que, a través de la seva advo­cada Marina Roig, ha dema­nat al titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 7 de Bar­ce­lona, que inves­tiga 65 agents, que ordeni que se li retorni l’ordi­na­dor comis­sat. El magis­trat Fran­cesc Mira­lles acaba de dene­gar aquesta petició no perquè no hi tin­gui dret sinó perquè con­si­dera que el seu jut­jat no és l’òrgan com­pe­tent, i que ho reclami al Suprem. Roig, però, ha pre­sen­tat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Bar­ce­lona ja que con­si­dera que el jut­jat d’ins­trucció 7 era el que estava de guàrdia aquell 1 d’octu­bre del 2017, i inves­tiga el con­junt de les actu­a­ci­ons poli­ci­als, des dels cops de porra, empen­tes i esti­ra­des de cabells fins al comís de mate­rial, tot i que actu­a­ven sota la direcció del TSJC. Per la pena­lista i altres juris­tes, la situ­ació del mate­rial con­fis­cat l’1-O ha que­dat en “uns llimbs jurídics” ja que el TSJC no en va fer el traspàs efec­tiu al Suprem. Des del tri­bu­nal s’indica que com que el Suprem no acos­tuma a ser un òrgan que faci judi­cis no té espai per guar­dar les peces de con­vicció, i que tam­poc calia el seu tras­llat a Madrid per evi­den­ciar que n’és l’òrgan com­pe­tent si pel judici ningú les va recla­mar.

La poli­cia espa­nyola, la Guàrdia Civil i els Mos­sos d’Esqua­dra van infor­mar la magis­trada Mer­ce­des Armas de l’actu­ació l’1-O, en ates­tats en què pre­ci­sen el mate­rial con­fis­cat, el volum de con­cen­trats, la resistència ciu­ta­dana, les por­tes i fines­tres que van tren­car i els agents ferits, la majo­ria lleus.

Així, dels ates­tats del CNP, des­taca que de l’IES Joan Boscà es van endur dotze ordi­na­dors portàtils, que eren del cen­tre; i a la demar­cació de Tar­ra­gona, els únics que indi­quen la marca i número de sèrie dels apa­rells, es comis­sen dotze ordi­na­dors a l’ins­ti­tut Comte de Rius. Pel que fa a la Guàrdia Civil, copsa que va con­fis­car vuit ordi­na­dors de sobre­taula i un portàtil a Can Sunyer a Cas­tell­galí de Rosa­nes i qua­tre al pavelló de Sant Julià de Ramis. Pel que fa a la poli­cia cata­lana, en l’informe al TSJC pre­cisa que en 141 cen­tres van comis­sar 434 urnes i “mate­rial informàtic” sense donar-ne més detalls.

LA XIFRA
1 veïna de Barcelona
és l’única, per ara, que ha reclamat al jutjat el retorn del seu portàtil, confiscat l’1-O
Tercer judici a manifestants
L’Audiència de Barcelona celebra el tercer judici contra manifestants que el 30 de gener del 2018 es van concentrar a l’avinguda Lluís Companys i al Parlament de Catalunya per donar suport a la investidura del president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les, i que el Tribunal Constitucional va prohibir.

En aquest cas, la secció tercera comença dilluns el judici contra tres veïns, a qui la fiscalia demana tres anys de presó pels delictes de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat per haver agredit agents dels Mossos, que van fer un cordó policial per evitar el pas de més concentrats al parc de la Ciutadella i intentaven tancar la porta del parc pel carrer Pujades.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (4-10-2020)