EL MEU POBLE I JO

“El meu poble i jo ”

( IGNASI ARAGAY )

A for√ßa de compadir-lo i d‚Äôelogiar-lo, hem acabat fent del poble catal√†, de la societat civil, de la bona gent, un tot idealitzat: solidari, gener√≥s, treballador, comprom√®s, assenyat i arrauxat a parts iguals. La seva contraimatge √©s un clix√© igualment simplista, el de la classe pol√≠tica: covarda, inepta, eternament barallada, irresponsable, mesella, corrupta. Em posa tan nervi√≥s una cosa com l‚Äôaltra. Ni el poble √©s l‚Äôencarnaci√≥ d‚Äôuna suposada perfecci√≥ ad√†mica ni els pol√≠tics s√≥n tots uns sapastres aprofitats. Entre altres coses √≤bvies, perqu√® els pol√≠tics venen del poble, del carrer, de l‚Äôactivisme social, cultural, educatiu… D‚Äôon han sortit, si no, Colau, Borr√†s, Torra o Junqueras? Cap d‚Äôells √©s producte d‚Äôuna carrera de partit.

Fa temps que els partits tenen moltes dificultats per fabricar dirigents; els van a buscar fora. Amb aix√≤ no vull dir que estigui en contra de la professionalitat dels pol√≠tics, que de fet considero necess√†ria, sin√≥ que no podem separar tan alegrement i bin√†riament la societat de la pol√≠tica, com si fos una pel¬∑l√≠cula de bons (el poble) i dolents (els que manen). Societat i pol√≠tica estan perfectament connectades, es retroalimenten, es necessiten. El t√≤pic en aquest cas √©s ben cert: tenim els pol√≠tics que ens mereixem. Aix√≤ no evita, esclar, que existeixin poders econ√≤mics que pressionin, que hi hagi mitjans de comunicaci√≥ que de forma barroera juguin a intentar posar i treure governants, que vells poders f√†ctics -Esgl√©sia, ex√®rcit- aspirin encara a fer sentir la seva influ√®ncia. Per√≤ alhora tamb√© existeix una opini√≥ p√ļblica que s‚Äôha fet m√©s porosa amb les xarxes socials -ja no √©s nom√©s l‚Äôopini√≥ publicada- o una realitat associativa que no para de reivindicar-se i reinventar-se, molt m√©s enll√† de plataformes cl√†ssiques com els sindicats o les associacions de ve√Įns.

El poble, doncs, √©s un magma complex que no podem reduir a una imatge de bondat ing√®nua rousseauniana. I el mateix passa amb la classe pol√≠tica, dins la qual hi ha de tot, des del servidor p√ļblic vocacional fins a l‚Äôarribista aprofitat. No tot √©s Hobbes. Esclar: el poder genera din√†miques viciades, emborratxa i en √ļltima inst√†ncia corromp. El millor ant√≠dot davant d‚Äôaix√≤ s√≥n els mandats temporalment limitats, la transpar√®ncia administrativa, el rigor en la cl√†ssica divisi√≥ de poders i l‚Äôactualitzaci√≥ permanent dels controls democr√†tics. De tot aix√≤ anem coixos, segur.

Ara b√©, la culpabilitzaci√≥ gen√®rica dels pol√≠tics no fa sin√≥ donar ales no al poble, sin√≥ al populisme, que al capdavall sempre acaba sent la llavor de nous autoritarismes cabdillistes. Sovint, quan es reclamen lideratges forts que alhora escoltin i gui√Įn el poble, el que acaba venint √©s una degradaci√≥ democr√†tica, una eternitzaci√≥ en el poder de personatges funestos, el segrest de la voluntat popular en nom de causes col¬∑lectives (sovint nacionals) que acaben sent eternitats individuals: l‚Äô‚Äú America first ‚ÄĚ de Trump, el nou tsar Putin o, m√©s cap aqu√≠, la inviolabilitat mon√†rquica.

Fer la pol√≠tica de baix a dalt, construir grans consensos, incentivar la participaci√≥, escoltar tothom, dialogar, pactar, tot aix√≤ √©s tan feixuc com necessari. I tampoc no √©s f√†cil haver de decidir des de dalt amb honestedat i responsabilitat, perqu√® al final alg√ļ, encara que sigui democr√†ticament escollit, encara que escolti la gent i s‚Äôassessori amb els experts, ha de prendre decisions, ha de mullar-se i manar. Cosa que vol dir sempre tocar algun ull de poll. L‚Äôautoritarisme, el populisme o el despotisme il¬∑lustrat s√≥n m√©s f√†cils, segur. Per√≤ generen monstres.

Amb el Proc√©s primer, i ara amb la pand√®mia, hem experimentat tant les contradiccions i l√≠mits de voler creure en un poble unit, ideal i un√≠voc com les dificultats d‚Äôexercir el poder en circumst√†ncies de gran incertesa i desconcert. Hem apr√®s tant la complexitat i heterogene√Įtat del poble com la feblesa del poder, de la pol√≠tica. Ho hem apr√®s?

Informa:ARA.CAT (12-7-2020)

185 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: