EL MODEL BASC: EN 30 ANYS S’HA TRIPLICAT EL NOMBRE DE JOVES BASCOPARLANTS

( S√ćLVIA MARIM√ďN )

El govern basc considera que es pot parlar d’√®xit de la seva pol√≠tica de normalitzaci√≥ ling√ľ√≠stica. En el Diagn√≤stic del Sistema Educatiu del 2021, detalla que dels 300.000 nous bascoparlants que existeixen des del 1981, dos de cada tres ho s√≥n gr√†cies a les escoles. Actualment, segons les enquestes del govern basc, un 71,4% de la poblaci√≥ de 16 a 24 anys sap parlar euskera (√©s euskaldun o bascoparlant), una xifra tres vegades superior respecte a les dades que es tenen del 1991. A aquest ritme, segons l’Institut Basc d’Estad√≠stica (EUSTAT), el 2036 el percentatge d’euskalduns menors de 24 anys arribar√† al 83,4%.

Una de les claus de l’√®xit, segons l’informe del departament d’Educaci√≥ del govern basc, √©s la implicaci√≥ del personal docent. Hist√≤ricament la llengua basca havia quedat fora del sistema educatiu. Entre els anys 1960 i 1975 es van crear unes 160 ikastoles, la majoria en r√®gim de cooperativa, que tenien com a objectiu promoure el que estava prohibit a l’escola p√ļblica: la llengua i la cultura basques. No va ser fins a la mort del dictador que l’euskera es va poder ensenyar a les aules de les escoles p√ļbliques. Des d’aleshores, la situaci√≥ s’ha capgirat. Fa 40 anys, tan sols el 8% dels docents eren capa√ßos d’ensenyar l’euskera, mentre que en l’actualitat un 95% est√† capacitat per fer-ho. La llei de 1993 va donar un marc legal a l’escola basca que ofereix quatre opcions: el Model A, on la llengua castellana √©s vehicular i l’euskera √©s una assignatura; el model B, que √©s biling√ľe i combina les dues lleng√ľes; i el model D, en qu√® l’euskera √©s la llengua vehicular mentre el castell√† nom√©s s’utilitza en l’assignatura de llengua i literatura espanyoles. Hi ha un √ļltim model, l’X, destinat a alumnes que provenen de fora d’Euskadi i que no tenen cap coneixement de l’euskera. Amb el temps, la majoria de fam√≠lies han optat pel model D, mentre que l’A ha quedat com una opci√≥ molt minorit√†ria. Segons dades del curs 2020-2021, el 64,21% s’escolaritza en el model D, el 18,40% en el model A, i el 16,90% en el B. En Educaci√≥ Infantil les difer√®ncies encara s√≥n m√©s abismals: un 82,4% opten pel model D.

Tanmateix, no s√≥n tot √®xits, perqu√® ni l’escola fa miracles ni ho pot resoldre tot. Un 55,7% dels joves d’entre 16 i 24 anys han apr√®s l’euskera a l’escola, fora de l’entorn familiar, i viuen en contextos on s’utilitza poc. S√≥n biling√ľes, per√≤ amb una preemin√®ncia del castell√† i, malgrat que poden entendre l’euskera, tenen una menor capacitat de comunicar-se amb aquesta llengua que els qui formen part de comunitats on predomina l’euskera. A m√©s, no s’arriba a un coneixement √≤ptim dels dos idiomes. Un 13,1% dels estudiants no s√≥n competents ni en euskera ni en castell√†.

L’estudi Los nuevos hablantes del euskera: experiencias, actitudes e identidades, que firmen Ane Ortega, Estibaliz Amorrortu, Jone Goirigolzarri i Jacqueline Urla, assegura que l’escola √©s eficient a l’hora de convertir en biling√ľes els alumnes que no han adquirit l’euskera per altres mitjans. “√Čs cert que ha conquerit nous dominis i noves funcions d’√ļs, per√≤ encara estem lluny d’aconseguir que molts d’aquests nous parlants l’utilitzin en tots els contexts o el dominin completament”. L’euskera continua sent una llengua minorit√†ria i el sistema educatiu, conclou l’estudi, no √©s suficient. “√Čs important perqu√® augmenta el nombre de parlants, per√≤ molts joves no el fan servir per comunicar-se amb els seus amics”. El repte, segons aquest estudi, √©s la superaci√≥ de l’associaci√≥ de l’euskera com a llengua de l’escola i per a l’escola. Per aconseguir-ho, falta que l’euskera es faci servir en espais de socialitzaci√≥ significatius per als m√©s joves. “S’ha de fer a trav√©s de dues vies clau: la social i l’emocional. Si a tot plegat hi afegim la identitat, tenim moltes possibilitats que aquests joves facin el salt de saber l’euskera a ser-ne parlants actius”, assenyala l’estudi.
Informa:ARA.CAT (19-XII-2021)

248 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: