EL MODEL D’ALIANCES DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ARRIBA A MADRID

“El model Barcelona triomfa a Madrid ”
L’aliança de Colau amb el PSC i Valls per mantenir-se al poder és el que ha aplicat Sánchez amb Podem i Ciutadans per salvar l’estat d’alarma
( PERE MARTÍ )
Principis. Pedro Sánchez ha aconseguit de mantenir l’estat d’alarma però ha trencat la majoria que li va donar suport a la investidura i ha enterrat la que va donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy. Pel dirigent del PSOE això no és cap problema, perquè l’únic principi que té és mantenir-se al poder. Amb aquest objectiu ha demostrat que és capaç de pactar amb tothom, de Ciutadans a Bildu, si això li permet de sobreviure políticament. No tenir principis ajuda a pactar. El pacte amb Inés Arrimadas té la inspiració a Barcelona, on Ada Colau governa amb el suport del PSC i de Manuel Valls, una versió afrancesada de Ciutadans, igualment jacobina però amb més glamur. El pacte de Barcelona va servir per a evitar que l’independentisme governés la capital de Catalunya perquè el guanyador de les eleccions havia estat el cap de llista d’ERC, Ernest Maragall.

Si s’analitza només del punt de vista de l’eix social, el pacte de Barcelona no s’entén, perquè és un pacte que suma partits d’esquerres amb formacions de dretes. Però del punt de vista de l’eix nacional, s’entén perfectament, perquè allò que uneix totes les formacions de govern barcelonines és frenar l’independentisme. Així va justificar el seu vot Manuel Valls i ningú no l’ha desmentit. Encara més, la deriva espanyolista dels comuns des que comparteixen govern amb el PSOE dóna la raó al vot de Valls en la investidura de Colau. L’agressiva intervenció de Jaume Asens avui al congrés espanyol, en què ha qualificat el president de la Generalitat de ‘virus de la confrontació’, confirma aquest tomb espanyolista dels comuns. És una frase que podria subscriure qualsevol diputat de Ciutadans.

En el cas de l’estat d’alarma, la lògica de l’acord al congrés espanyol ha estat la mateixa. L’estat d’alarma no és cap mecanisme tècnic per a afrontar una pandèmia sinó un instrument polític per a recentralitzar Espanya, buidar de contingut els governs autonòmics i evitar que l’independentisme català gestioni millor la crisi. El desconfinament es pot fer sense mantenir l’estat d’alarma, tant del punt de vista sanitari com del punt de vista d’impuls de les mesures econòmiques contra la crisi, que es poden regular per decret. Però els partits nacionalistes espanyols prefereixen mantenir-lo i en això el PSOE i Ciutadans estan d’acord. El PP també, encara que no hi voti a favor, però prioritza el seu paper d’oposició, collat per l’ascens de Vox.

L’aplicació de l’estat d’alarma ha anat incomodant progressivament els partits independentistes fins a irritar ERC, que havia pres una determinació clara per un govern d’esquerres a Espanya. Sánchez no solament no ha corregit la dinàmica centralista sinó que ha desdenyat les demandes dels seus socis republicans. En lloc de negociar, com ha fet amb el PNB, ha anat a cercar els vots fàcils de Ciutadans, amb una Inés Arrimadas desesperada per tornar a posar-se sota els focus després del daltabaix de la seva formació. En l’òptica de l’eix social, és un pacte contradictori, però en la de l’eix nacional és coherent, perquè prioritza el manteniment de l’estat d’alarma com a instrument de recentralització d’Espanya.

Sánchez ha canviat la taula de diàleg pactada amb ERC per una tauleta de cafè amb Arrimadas. El pacte amb Ciutadans l’obligarà a fer una reunió telemàtica setmanal, que políticament no el desgastarà gens ni mica. En canvi, la taula de diàleg amb Catalunya li reclamava d’afrontar un problema polític sobre el qual no té cap proposta de solució. Ara caldrà veure si aquest acord amb Ciutadans és conjuntural o estructural. Sánchez té cada vegada una majoria més estreta i d’ací a quinze dies ha de renovar l’estat d’alarma. Si el pacte esdevé estructural, en teoria hauria de posar en perill la continuïtat de Podem al govern espanyol, tot i que a Barcelona la fórmula del suport extern de Valls funciona a ple rendiment. I en segon lloc, caldrà veure si el rebuig d’ERC és el començament d’un canvi d’estratègia del partit o només un ensurt al camí. La intervenció de Gabriel Rufian, tot i els retrets, no ha donat mostres de ruptura irreversible. Encara és aviat, però Sánchez és un polític expert en conjuntura i ha demostrat que té alternatives més barates per a conservar el poder que haver de negociar una amnistia i un referèndum d’autodeterminació.

Informa:VILAWEB.CAT (7-5-2020)

178 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: