EL MÓN ENCARA ENS MIRA, PERÒ MENYS A LA PREMSA INTERNACIONAL

“El món ens mira… menys”.
Un estudi encarregat pel Diplocat constata el 2020 una caiguda en picat dels articles sobre el procés català en deu dels grans diaris internacionals.
La gestió i els efectes de la Covid sobre el turisme, el suport d’ERC a Pedro Sánchez i el cas Messi van propiciar la majoria de mencions a Catalunya.
Els rotatius britànics, els que més interès hi van mostrar.
(ÒSCAR PALAU )
El món encara ens mira, però menys que fa uns anys. I ja no principalment pel procés sobiranista. Així ho conclou un estudi que ha elaborat Asterisc*, un grup de recerca en comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), a encàrrec del Diplocat, que l’acaba de fer públic. Els investigadors han monitorat durant tot un any, el 2020, les aparicions de Catalunya en deu de les principals capçaleres del món, dues de cada país que s’ha pres com a referencial, que solen ser clau per als posicionaments de l’opinió pública: el New York Times i el Washington Post (Estats Units), The Guardian i The Daily Telegraph (Gran Bretanya), Frankfurter Allgemeine Zeitung i Süddeutsche Zeitung (Alemanya), Le Figaro i Le Monde (França) i Corriere della Sera i La Repubblica (Itàlia). Les dades obtingudes s’han comparat amb un estudi similar del 2019 fet pel grup Polcom de la UPF.

Les conclusions a simple vista són clares: el procés sobiranista català cau en picat com a focus de les notícies i articles d’aquests mitjans –de ser el principal tema el 2019 passa a ser el quart, i de copar-ne un 40% baixa a tot just un 7%–, un fet que s’explica perquè el judici als líders de l’1-O, la sentència del Suprem i les posteriors protestes van tenir una gran presència mediàtica el 2019 en la premsa internacional, que en canvi el 2020 no destacaria grans novetats en el vessant polític al país, més enllà d’alguns esments a la inhabilitació al setembre del president Torra, i a l’espionatge a alguns líders independentistes. També prova la davallada de l’interès en el cas català el fet que hagi caigut el nombre d’articles d’opinió en què apareix Catalunya (tot just un 6%), mentre que els purament informatius van passar de ser el 50% el 2019 al 75% el 2020. De la mateixa manera, l’aparició d’actors independentistes en les peces passa de ser la principal el 2019, amb gairebé el 20%, a ser residual el 2020, amb deu vegades menys. Les fonts polítiques espanyoles (31%) continuen doblant les catalanes (17%) per nodrir les informacions, tot i que els esments al govern català o al país guanyen pes respecte al 2019 i respecte a la presència d’actors espanyols que parlen del país.

Indiscutiblement, el protagonisme de la causa independentista es va veure substituït el 2020 pel de la Covid-19, que acapara la meitat del total d’articles on apareix Catalunya. Les mencions repunten al març, quan Torra mantenia un torcebraç amb el govern espanyol per tal que endurís les mesures restrictives –alguns articles i corresponsals també relacionen la gestió de la pandèmia amb les “tensions territorials”, en general per criticar un suposat intent d’aprofitament per part de l’independentisme–, i al juliol, per l’aparició de brots greus al Segrià i a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb l’impacte que això va provocar sobre el turisme, ja que diversos estats europeus van aconsellar no viatjar a Catalunya. L’interès mundial suscitat pel cas Messi –a l’agost va fer públic que volia deixar el Barça– també es va deixar notar fortament en el balanç del 2020. Al gener, la investidura de Pedro Sánchez amb el suport d’ERC, l’explosió d’Iqoxe a Tarragona i el temporal Glòria ja havien suposat un repunt notable en l’aparició de Catalunya als grans diaris.

Més de mil esments

En números absoluts, són més de mil (1.021) els articles en què se cita Catalunya en aquests mitjans el 2020, molts més que els 584 del 2019. Ara bé, només en un terç (31,5%) el país era el centre de la informació, a diferència de fa dos anys, quan ho van ser la meitat. Només un dia, al Corriere della Sera, Catalunya va sortir a la portada. En tots dos anys, el diari analitzat que més cas va fer a Catalunya va ser The Guardian, amb 90 peces el 2019 i 247 el 2020, i el que menys atenció hi va prestar va ser el Washington Post, amb 26 i 18 articles respectivament. De fet, on més va créixer l’atenció l’any passat, i més se n’hi va dedicar en global, va ser als rotatius britànics, i on menys, als americans. La conclusió de l’estudi, en tot cas, és demolidora en el vessant temàtic: “Més enllà de les negociacions del govern estatal o la situació crítica provocada per la pandèmia al territori, Catalunya no centra l’agenda dels corresponsals respecte a l’actualitat política espanyola.” Això sí, només una de cada quatre notícies la signen els corresponsals, ja que la resta són de companys des de la redacció.

Anàlisi qualitativa

L’anàlisi, que fins i tot ha monitorat una seixantena de piulades d’aquests corresponsals i n’ha entrevistat una, Pamela Rolfe del Washington Post, per conèixer la seva manera de treballar, entra també en valoracions qualitatives, en aspectes com el llenguatge metafòric que es fa servir, en què destaca sobretot el concepte “conflicte/guerra” en les relacions entre Catalunya i l’Estat, que es personifiquen com si fossin dos bàndols o equips. També hi apareix el paral·lelisme de la situació catalana amb un “camí” o “moviment”, i, en menor mesura, la presentació del conflicte com una relació en tensió permanent que amenaça ruptura. Això sí, alguns articles també es fan ressò de les divisions dins de l’independentisme, i molts presenten el procés en clau negativa, com a “desafiament” per a l’Estat, per bé que també es reconeix que la judicialització del conflicte és negativa per a la seva resolució, i es fa una lectura positiva de la taula de diàleg. The Guardian, a més, a l’estiu va ser molt crític amb l’espionatge a mòbils de líders independentistes. Els mitjans britànics també ressalten l’1-O, però com a exemple a no seguir si Escòcia vol celebrar un segon referèndum.

A ulls de fora

El monitoratge dels grans diaris s’emmarca en una estratègia per conèixer què diu l’opinió pública internacional sobre Catalunya, i millorar-hi així els missatges. Segons el balanç d’actuacions del 2020, que el ple del Diplocat va aprovar dimarts, també es prepara un monitoratge de les mencions a xarxes socials, sobretot Twitter ,i una enquesta sobre la percepció en 15 països d’Europa i Amèrica, que durà a un informe amb dades també d’altres estudis. Diplocat, a més, ja va decidir l’any passat centrar les seves relacions amb 14 actors internacionals de “poder tou”.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (27-6-2021)

66 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: