EL MOVIMENT PER L’ESCOLA EN CATALÀ S’OPOSA A LA LLEI D’EDUCACIÓ DE LES BALEARS

El Moviment per l’Escola en Català a les Illes Balears ha duit a terme una conferència de premsa aquest dimecres matí a l’Arxiu del Regne de Mallorca per a valorar la futura Llei d’Educació de les Balears. Les organitzacions que conformen el Moviment consideren «inacceptable» que la Llei d’Educació que és a punt de debatre’s al Parlament «incorpori el castellà com a llengua vehicular, un requisit que ni tan sols queda establert a la LOMLOE». En aquest sentit, les organitzacions apunten que la llengua pròpia -i minoritzada- de les Illes Balears és el català i que els poders públics tenen el mandat de protegir-la i promoure-la.

El bloc d’entitats reclama a la presidenta Armengol i al conseller March, amb qui es demana una reunió d’urgència, que es retorni al diàleg amb la societat civil i que s’aturi la tramitació d’aquesta llei. Ivan Solivellas, portaveu del Moviment i Delegat de Plataforma per la Llengua Illes Balears ha exigit «valentia» als responsables polítics i ha expressat que és una llei «sense consens, per a fer-se la foto i que menysté el català». A més, el Moviment insta els partits polítics del Pacte, així com a Més per Menorca i El Pi-Proposta per les Illes Balears que no l’aprovin i fa una crida a totes les entitats i organitzacions de la societat civil a expressar públicament el rebuig a aquesta llei.

Segons el Moviment, incorporar la vehicularitat del castellà significa «agreujar encara més la situació d’emergència lingüística que patim, així com incomplir el mandat de l’Estatut i la Llei de normalització lingüística». En aquest sentit, obre la porta perquè aquesta vehicularitat també s’apliqui en altres lleis futures. Les entitats denuncien que s’hagi venut com a victòria el manteniment del Decret de Mínims perquè això ja és, d’entrada, «una derrota». «Aquest decret que, com el seu nom indica, és de mínims, és una eina del segle XX que ha quedat obsoleta en el context social i demogràfic del 2022. És per això que ja no té sentit parlar tan sols de percentatges quan la realitat sociolingüística del català i el castellà no és la mateixa», han explicat. En aquest sentit, Aleix Font, representant d’Unió Obrera Balear, ha expressat que el Decret de Mínims és «insuficient perquè la situació social del català ha empitjorat». A més, ha afegit que cal «anar més enllà» i que la dreta «no pot marcar l’agenda política».

«Basta analitzar quins són els referents audiovisuals dels infants i joves, quina llengua fan servir al pati, al menjador, a les activitats extraescolars o quines actituds lingüístiques té la població en general. La realitat actual és que una part de la societat viu d’esquena a la nostra llengua. Calen eines del segle XXI i és imprescindible que s’apliquin mesures correctives que l’actual projecte de llei no recull», han remarcat. Segons Cosme Orell, de l’STEI-Intersindical, aquesta llei «arriba tard i malament i no garanteix que els alumnes assumeixin el mateix grau de competències escrites en català i castellà».

Per altra banda, les entitats reivindiquen que la futura llei hauria de determinar «línies mestres flexibles per als projectes lingüístics de centre, com han fet altres lleis d’educació, i ha d’establir mecanismes per a fer-los complir». Ara com ara, per exemple, no se sap com es comprova el nivell d’assoliment de competències i capacitats de català. Així mateix, des del Moviment s’exigeix que es territorialitzin els resultats IAQSE i que hi participin agents externs com, per exemple, la UIB o el Consell Social de la Llengua Catalana, així com entitats de la societat civil, a fi de tenir la màxima objectivitat. També es reclama que la Conselleria d’Educació expliqui com garantirà el compliment d’aquesta llei i dels plans lingüístics de centre.

Amb tot, el Moviment destaca que la llei «dona a entendre que hi ha zones on la realitat sociolingüística és delicada i d’altres on la situació és òptima i parla de les condicions sociolingüístiques de cada zona, però no concreta com i qui les avaluarà, i de quina manera els centres ho hauran de recollir als Plans Lingüístics de Centre. La realitat, però, és que la situació és delicada arreu, com demostra, per exemple, la poca presència del català a les plataformes digitals, entre els youtubers, als videojocs, a les extraescolars, etc». En aquest sentit, Maria Gràcia Vila, d’Alternativa Sindicat Docent, ha dit que cal «definir les àrees d’urgent intervenció lingüística (AUIL) i que la llei les tengui en compte per a aplicar un sistema que sigui realment d’immersió lingüística en aquests territoris».

Cal tenir en compte que, segons l’Enquesta d’Usos Lingüística de les Illes Balears (2014), tan sols el 36,8 % dels ciutadans de les Illes Balears tenen el català com a llengua habitual, fet que implica una caiguda d’un 8,2% si ho comparam amb dades del 2004. A més, per cada jove castellanoparlant que usa el català com a llengua habitual, hi ha 7,5 joves catalanoparlants que adopten el castellà com a llengua d’ús habitual. Davant d’aquesta situació, les entitats exigeixen «valentia a la classe política, que no faci cap renúncia i que defensi el català a l’escola fins a les darreres instàncies».
ars.cat es reserva el dret d’eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Informa:DBALEARS.CAT (16-2-2022)

62 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: