EL NEGRE, UN MAS VORA ELS CINGLES

“El Negre, un mas vora els cingles”
( JOAQUIM GIBERT )

Una de les feixes que el mas El Negre (www.elnegre.cat) disposa per a campistes havia quedat amb el terra d’allĂČ mĂ©s remogut a conseqĂŒĂšncia de les incursions nocturnes de senglars. Amb un aixada i bona voluntat procuro recol·locar els terrossos quan tot d’un plegat ensopego amb tifes resseques, que no sĂ© com encabir en el terrer. Ben mirat, no m’hauria de sorprendre. I Ă©s que enfilant per la pista forestal, vers aquest racĂł de mĂłn, hi havia una rastellera de vaques ajagudes impĂ vidament en els vorals. Una bona estona mĂ©s tard juraria que he deixat el bancal encara mĂ©s regirat.

S’ha fet tard. Hi ha un vailet que s’esforça fent punta a un bastĂł que vol convertir en una javelina. Ha arreplegat el pal, mentre es ponia el sol, pels volts d’El Negre, l’alberg rural on s’allotja amb sa mare. Els he conegut a ran de la llar de foc d’aquest llogarret de la vall d’Ogassa. Tant ells com jo som uns fredolics. Els capvespres de primavera, en el melic del RipollĂšs, les temperatures disminueixen força. Mare i fill hi posen remei amb un sopa ben calenta, que ells mateixos s’escalfen en un espai reservat per a cuinar. Bo i aixĂ­, el refugi tambĂ© disposa de servei d’àpats (en molts casos, vegetarians). La parelleta em diu que demĂ  trescaran Taga amunt, pic relativament a l’abast. Si es tracta d’excursions cap als cims, a prop hi ha la Serra Cavallera, amb el Puig Estela com a punt mĂ©s elevat, i el Puig de sant Amanç, entre d’altres ascensions.

La pujada a Sant Amanç Ă©s un dels trams de la Caminada de Vidabona, que anyalment l’associaciĂł PAS-Amics d’El CamĂ­ (www.elcami.cat) dinamitza, coincidint amb la segona Pasqua. Es tracta de tres jornades d’un circuit d’alta muntanya, amb El Negre com a punt de partença i d’arribada, que ens acosten a la mitologia pirinenca, a l’art romĂ nic, al pensament de LluĂ­s Maria Xirinacs i Ramon Llull. En paral·lel, els corriols de la ruta sĂłn uns autĂšntics «sots ferĂ©stecs», amb permĂ­s del modernista Raimon Casellas: hi ha un bĂ© de dĂ©u de cingleres, sallents, tarteres, congosts, fondalades, xaragalls… de natura radiant per explorar.

Vidabona Ă©s la fundaciĂł que va adquirir el mas, ara fa uns 10 anys, i en va promoure la reconstrucciĂł per fases, part de les quals encara sĂłn en procĂ©s. La restauraciĂł d’aquest patrimoni arquitectĂČnic, datat del segle XIV, ha estat possible mitjançant donacions, prĂ©stecs, subvencions, jornades de voluntariat, etc.

D’ençà el 2015 El Negre Ă©s un centre d’activitats cĂ­viques, formatives, de natura. AixĂ­, doncs, el casalot medieval periĂČdicament ofereix tallers, retirs, colĂČnies i diferents propostes prĂ ctiques inspirades en les ensenyances de Xirinacs; Raimon Panikkar; Mohandas Gandhi; AgustĂ­ Chalaux, entre d’altres referents de la no-violĂšncia, de la cultura del consens, de la plenitud individual i col·lectiva. Els gorgs, les fagedes, les rieres, les rouredes, les mines… conviden a prioritzar el silenci en el decurs de les estades. Tret que parlant, segons afirmava Jorge Luis Borges, “puguis millorar el silenci”.

«El Negre sĂłn les pedres velles que el van construint; els camins que t’hi duen; allĂ  on ets perds i et retrobes. El Negre Ă©s un terrat que s’obre a llibres i muntanyes; les veus d’un pare i un fill, que comparteixen tasques a la cuina: i la fonda sensaciĂł que tot estĂ  bé». Ho van signar Rebeca i JosĂ©, el 13-8-19, en el Llibre de visites d’El Negre.
(27-5-2021)

Quim Gibert, psicĂČleg i coautor de Removent consciĂšncies

80 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: