EL NOSTRE MAL VOL SOROLL, MOLT SOROLL

“El nostre mal vol molt soroll”.
¬ęSi realment volem la independ√®ncia, ens hem de preparar perqu√® ser represaliats no sigui un motiu de dolor i de por, sin√≥ d’orgull, reconeixement i lluita¬Ľ.
( ALEIX SARRI )
A mesura que el sistema pol√≠tic neoauton√≤mic agafa for√ßa, l’exercici d’autosilenciament s’accentua. La nost√†lgia de l’oasi √©s una evid√®ncia per a qualsevol que observi la pol√≠tica catalana i fins i tot les pol√≠tiques sobre les que es debat semblen m√©s pr√≤pies de 1995 que de l’actualitat. El “tu ja m’entens” com a excusa per la inacci√≥ i rebaixar el discurs ja s’infiltra en cada cop m√©s racons. Fins i tot torna el tripartit, encara que sigui en forma d’interessos creuats entre Moncloa i les dues cares de Sant Jaume.

I mentre ERC aprova de nou els pressupostos de l’estat espanyol, es rebaixa encara m√©s la carpeta catalana dins l’atenci√≥ internacional. Aix√≤ ja est√† mig resolt, consideren molts a l’exterior, i nom√©s la lluita de l’exili encap√ßalat pel president Puigdemont demostra que encara hi ha molts catalans que segueixen lluitant per la independ√®ncia. Les necessitats auton√≤miques fan la resta.

Cal una reacci√≥. Aquesta setmana, mentre s’aprovaven els pressupostos espanyols, molts alts c√†rrecs d’Exteriors han hagut de declarar en un nou judici que en el cas del conseller Romeva fins i tot el podria tornar a enviar entre reixes. Amb prou feines s’ha sabut a Catalunya mateix. Tamb√© mentre s’aprovaven els pressupostos, la sent√®ncia sobre el catal√† a l’escola destrossava el model d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica ja molt danyat per la des√≠dia en admetre que fa molts anys que no s’aplica i que caldria prendre mesures. √íbviament, el govern espanyol deia que les sent√®ncies s’han de complir. El mateix que amb la sent√®ncia que buida de contingut l’oficina de drets ling√ľ√≠stics valenciana. A Espanya, nom√©s es protegeix el castell√†, que per algun motiu ha estat imposat tena√ßment segle a segle.

Arribats a aquest punt √©s evident que el nostre mal vol molt soroll. Ara, l’estem fent? Un amic eurodiputat em deia aquesta setmana que havia vist dades sobre el retroc√©s de la nostra llengua i que estava esfere√Įt. La concepci√≥ de Catalunya com una naci√≥ amb una identitat i una llengua pr√≤pies √©s molt forta a l’exterior. Per√≤ com explicar que el mateix govern espanyol que estabilitza part de l’independentisme √©s el responsable de silenciar el catal√† al Congreso i de marginar-lo en tota legislaci√≥? Com explicar que tot aix√≤ passa mentre l’independentisme governa a centenars i centenars d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions, govern de la Generalitat…?

En lloc de cridar m√©s alt que mai que Catalunya necessita la independ√®ncia, que un govern del PSOE no √©s soluci√≥ i que els nostres drets com a poble s√≥n sistem√†ticament violats, parlem de resoldre el conflicte pol√≠tic i d’un di√†leg sense metes ni objectius a la vista. En lloc de rebutjar i no-cooperar amb la just√≠cia espanyola, es fan tots els possibles per evitar-la, encara que sigui a cost de deixar de defensar els mateixos drets. Fins quan?

El dia que patir les repres√†lies de l’estat, sigui amb una inhabilitaci√≥, una multa, una pena de pres√≥ o l’exili, deixi de ser un motiu de dolor i comenci a ser un motiu d’orgull, comen√ßarem a estar preparats per alliberar-nos. Abans de l’1-O, es deia que no hi havia prou presons per tanta dignitat, per√≤ posteriorment l’independentisme ho ha fet tot, incloent violar els mateixos drets, per evitar inhabilitacions. Necessitem recuperar aquella mentalitat d’orgull i de combat envers la repressi√≥ de l’estat. Cal un major reconeixement i cobertura legal i econ√≤mica per als represaliats, per√≤ tamb√© cal que tots plegats ens preguntem com ens veuran les generacions futures si se segueix pel cam√≠ d’acotar el cap i normalitzar la situaci√≥.

No √©s per res que els pol√≠tics que van viure entre 1652 i 1705 han estat esborrats de la mem√≤ria col¬∑lectiva. I √©s que rebaixar el discurs o refugiar-se en la tecnocr√†cia no √©s cap jugada mestra, sin√≥ un error de pa√≠s. Ning√ļ s’apunta a un moviment que diu voler construir un nou estat, per√≤ que no renuncia cada dia per por d’atiar la f√ļria de l’estat del qual es vol separar. Si nosaltres mateixos no estem disposats a pagar un preu, per qu√® ens hauria d’ajudar cap pol√≠tic internacional amb responsabilitats per dem√≤crata que sigui?

Si realment volem la independ√®ncia, ens hem de preparar perqu√® ser represaliats no sigui un motiu de dolor i de por, sin√≥ d’orgull, reconeixement i lluita. El nostre mal en vol molt de soroll, a veure si ho entenem.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (29-XI-2021)

65 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: