EL NOU SETGE A L’ESCOLA EN CATALÀ: ARA VOLEN ELS PLANS DE CADA ASSIGNATURA EN CASTELLÀ

Nova ofensiva contra el català com a llengua vehicular als centres educatius públics. Si fins ara algunes famílies i entitats espanyolistes havien portat als jutjats escoles concretes perquè creien que no fan prou hores de castellà o havien analitzat la distribució horària de les llengües, ara l’objectiu són directament els documents interns del professorat. Les escoles i instituts que hi ha a Catalunya han d’enviar abans del 15 d’octubre “totes les programacions didàctiques d’educació primària, secundària i batxillerat” d’aquest curs o l’anterior que tinguin en castellà a una entitat anomenada Asociación Hablemos Español. L’ordre l’ha donat el mateix departament d’Educació, forçat per una resolució de la comissió de transparència, després que aquesta associació demanés a la conselleria, el desembre del 2020, aquests documents en castellà.

Les programacions didàctiques són els documents que preparen els mestres i professors per portar a la pràctica els objectius generals que marca el currículum educatiu de cada assignatura. De fet, al rebre la petició d’aquesta entitat, el departament d’Educació va respondre que es reclamaven “milers de documents”. “Hi ha d’haver tantes programacions com matèries o àmbits s’imparteixen en una escola –va defensar la conselleria–. Per exemple, si en un centre a tercer de primària hi ha cinc àmbits (llengua, medi, arts, matemàtiques i educació física) hi ha d’haver cinc programacions. Però si el centre agrupa les matèries i treballa al llarg del curs amb deu projectes, llavors tindran deu programacions, una per projecte, i això per a cada nivell educatiu”. La conselleria va alertar, en un informe que es va remetre a l’entitat, que la sol·licitud d’informació afectava 2.500 centres, i cadascun podria tenir, de mitjana, unes quaranta programacions didàctiques. Malgrat que la conselleria va proposar “seleccionar un volum més manejable d’informació” fent un mostreig aleatori, per exemple, l’entitat va ratificar que volia la informació de totes les matèries i de tots els centres públics. L’argument era que volen “ajudar les famílies que ho necessitin perquè els seus fills rebin l’educació en espanyol legalment garantida”.

És per això que la conselleria, tot i que va advertir del “risc de col·lapsar el correu electrònic de destinació” de l’entitat, ha demanat als centres públics que remetin totes les programacions didàctiques que tenen en castellà. En cap cas hi diu, però, que les hagin de traduir en cas que no les tinguin. És a dir, la idea seria que qui les tingui en castellà les enviï i qui no les tingui no fa falta que les tradueixi. Segons diverses direccions consultades per l’ARA, han respost al correu electrònic de l’entitat dient, simplement, que no tenen cap programació didàctica en castellà.

Des de l’Asociación Hablemos Español no concreten quantes programacions han rebut fins ara ni tampoc què volen fer-ne. Segons ha explicat a l’Ara la presidenta de l’entitat, Gloria Lago, les han demanat perquè, tot i ser una informació “d’interès i útil”, no l’han trobat en cap pàgina web de cap centre públic. “Tots tenim dret a entendre i conèixer les programacions de les escoles catalanes. És una anormalitat demanar alguna cosa tan lògica”, opina Lago. Al seu parer, “l’única llengua que han de conèixer és l’espanyol”. L’entitat que presideix Lago ha recollit signatures per a una iniciativa legislativa popular (ILP) que volen que es debati al Congrés de Diputats a favor de la “llibertat d’elecció lingüística”, perquè els nens puguin decidir si volen estudiar en català o en castellà, i també està al darrere d’algunes manifestacions “contra la imposició lingüística i l’adoctrinament” a Catalunya. Segons Lago, que abans ja havia fundat Galicia Bilingüe (una entitat que, tot i el nom, defensa l’educació en castellà a Galícia), a Hablemos Español hi ha socis de tot Espanya.
No és la mateixa entitat que la que va aconseguir els projectes lingüístics

Aquesta entitat no és la mateixa que l’any 2018 ja va obligar tots els centres públics a enviar el seu projecte lingüístic. En aquell cas, l’entitat contrària a la immersió lingüística Asamblea por una Escuela Bilingüe va aconseguir, també a través d’una petició a la comissió de transparència, els documents de 2.214 centres educatius on s’estableix el pla per ensenyar català, castellà i les llengües estrangeres, així com els idiomes utilitzats durant l’horari no lectiu. Després d’analitzar-los, l’entitat va publicar l’estudi “Els projectes lingüístics de l’escola pública catalana: la marginació del castellà”, en què concloïen que cap escola pública de Catalunya fa el 25% de les hores en castellà. L’AEB s’emparava en diverses sentències judicials que han obligat alguns centres a modificar el model lingüístic perquè els alumnes rebessin el 25% de les classes en castellà (és a dir, la mateixa matèria de castellà i, a més, una altra assignatura troncal).
El TSJC obliga que el 25% de les classes siguin en castellà a totes les escoles de Catalunya
El PP no només vol ampliar les hores de castellà sinó que també denuncia Un suposat adoctrinament a les aules catalanes.

Fins aleshores, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia publicat sentències que obligaven a garantir aquest percentatge mínim d’hores en castellà a l’escola, però amb una diferència cabdal. Les sentències donaven la raó a famílies que demanaven un 25% de castellà per als seus fills i, per tant, les decisions judicials afectaven pocs centres i poques classes. Però el desembre del 2020 el TSJC va resoldre que totes les escoles catalanes han de fer un 25% de les classes en castellà. És a dir, la nova sentència afecta tot el sistema públic d’ensenyament, perquè la denúncia provenia de l’Advocacia de l’Estat, que, en nom del ministeri d’Educació del PP de José Ignacio Wert, va interposar un recurs l’any 2015 contra la Generalitat per no garantir l’ensenyament del castellà com a llengua vehicular. Segons els jutges, el castellà és una llengua “residual en una part significativa de centres i grups docents”. El departament d’Educació va recórrer aquesta sentència al Tribunal Suprem, que ha de publicar la decisió definitiva aviat.

Informa:ARA.CAT (4-X-2021)

64 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: