EL PARAULÒGIC SACSEJA L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

El Paraulògic és un joc lingüístic que ha agafat molta popularitat recentment, fins al punt que ha sacsejat l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Aquest fenomen ha fet que, per exemple, molta gent s’adoni que hi ha paraules que no són al diccionari normatiu, alhora que ha disparat les consultes a la versió en línia, com va explicar Nicolau Dols, president de la Secció Filològica de l’IEC, en l’acte La lògica del fenomen paraulògic, fet dijous a l’Institut d’Estudis Catalans.

Dols va remarcar l’important increment en nombre de consultes que ha tingut el DIEC des del naixement del Paraulògic. Ha passat de tenir dos milions de consultes a registrar-ne set el gener d’aquest any i vuit milions la primera quinzena de febrer.

Jaume Ortolà, editor, traductor, programador d’aplicacions lingüístiques i membre de Softcatalà, que “s’encarrega de la part que no es veu de Paraulògic”, com ara triar les paraules i les lletres de cada dia, va destacar la necessitat, per poder programar aquest tipus d’aplicacions, que hi hagi una llista de totes les paraules acceptades de la llengua catalana pública. “S’hauria d’anar superant la idea de la protecció de dades i donar prioritat a la difusió”, va dir Ortolà en referència al fet que les dades de l’IEC, per exemple, no estan a l’abast de tothom.

Després de la intervenció d’Ortolà es va fer una taula rodona amb Tina Vallès, escriptora, editora i traductora; Jordi Ventura, guionista i creador de mots encreuats; i Pau Vidal, traductor, escriptor i també creador de mots encreuats juntament amb el presentador de l’esdeveniment, Màrius Serra.

Van parlar de la raó de l’èxit del Paraulògic. Ventura el considera un element essencial per començar bé el dia i descriu el joc com “l’èpica del sedentari”. Vallès pensa que ha tingut tant èxit perquè toca un tema que a tots ens preocupa, la llengua. També diu que molta gent va començar a jugar-hi perquè se’n parlava a tot arreu i que s’ha acabat convertint “en un hàbit del seu dia a dia”. Vidal, d’altra banda, pensa que molta gent hi juga per competitivitat, però veu molt bé que sigui tan popular perquè jugar al Paraulògic “crea un oasi en què només hi ets tu i la teva llengua”.

També es va parlar dels aspectes controvertits del Paraulògic. Es va fer referència a les queixes de molts usuaris, que veuen que moltes paraules que usen durant el seu dia a dia com per exemple tiet i tieta o internet, com que no estan acceptades per l’IEC, tampoc les accepta el joc. Vidal assenyala que moltes vegades, a l’hora de traduir textos al català, es veu obligat a escriure paraules no acceptades. “M’agradaria que l’IEC m’ajudés a no sentir-me tan transgressor”, va dir.

Abans d’acabar l’acte, hi va haver una ronda de preguntes en què el filòleg i periodista Magí Camps va llegir les preguntes que havia fet arribar la gent del públic al filòleg Josep Martines, que intervenia per videoconferència, i va respondre qüestions relatives a l’entrada de paraules al diccionari normatiu.

Finalment, es va anunciar la creació d’una adreça de correu electrònic destinada a facilitar que els usuaris de Paraulògic enviïn les seves observacions sobre el joc perquè siguin tingudes en compte (observacions.paraulogic@iec.cat). Es va donar també l’enllaç a un segon Paraulògic del dia i es va llançar el repte de ser el primer a trobar la paraula amb onze lletres, una més que el tuti, d’aquest segon Paraulògic.
Informa:DIARIDELALLENGUA.CAT (19-2-2022)

104 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: