EL PARLAMENT, A LA PICOTA: LA CLASSE POLÍTICA VIU EN UN MÓN DE PRIVILEGIS

“El parlament, a la picota”.

“La classe política no és conscient del món de privilegis en què viu i com n’és, de lluny, de les preocupacions de la gent corrent, del carrer”.

( VICENT PARTAL )
La setmana política ha estat marcada a Catalunya per l’anomenada “llicència especial” del parlament. Un escàndol de proporcions enormes que ha posat tota la classe política a la picota.

Tot va començar quan, diumenge passat, el diari Ara va publicar una magnífica informació en què havia treballat durant nou mesos. Explicava que el parlament paga cada any 1,7 milions d’euros a funcionaris que no treballen i tenen més de seixanta anys. Segons un acord del 2008, quan el president de la cambra era Ernest Benach, d’ERC, els funcionaris del parlament es poden acollir a una anomenada “llicència especial” que els permet de cobrar el sou íntegre durant cinc anys sense que hagin de treballar, computant per a triennis i amb la cotització social a càrrec de la cambra. Per exemple, dos ex-secretaris generals cobren avui un sou de 10.000 euros el mes sense treballar, i hi ha telefonistes que cobren 4.000 euros el mes també sense anar a treballar.

L’escàndol ha estat monumental, especialment per la reacció dels polítics. Benach va provar de defensar-se dient que el context actual no era el del 2008, com si aleshores atorgar aquests privilegis fos correcte. I després, tots els partits s’han llençat els plats pel cap acusant-se els uns als altres i fent veure que ells no en sabien res. Per treure’n profit.

Fins que, dimecres, VilaWeb va publicar una altra informació on quedava clar que el 2017 tots els partits polítics del parlament, del PP a la CUP, s’havien posat d’acord per validar aquesta “llicència especial”. La presidenta actual, Laura Borràs, ja havia començat en el seu moment les gestions per a reformar o eliminar aquest fons, però arran de la pressió del carrer, la mesa del parlament ha acabat acceptant que són uns privilegis inacceptables i que cal eliminar-los.

Al final de tot, aquesta trista història posa en relleu fins a quin punt la classe política no és conscient del món de privilegis en què viu i com n’és, de lluny, de les preocupacions de la gent corrent, del carrer.
Informa:VILAWEB.CAT (23-1-2022)

73 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: