EL PARLAMENT: AUTODETERMINACIÓ, MEDIADOR I AMNISTIA

Ha donat més voltes que un rellotge i la casualitat ha volgut que la votació final sobre la moció en defensa de l’autodeterminació i la mediació internacional de Junts per Catalunya hagi coincidit amb el dia de la represa del diàleg entre Quim Torra i Pedro Sánchez. El debat sobre aquesta iniciativa ha evidenciat els matisos existents entre els socis de Govern. ERC ha intentat, sense èxit, convèncer els de Torra i Puigdemont per rebaixar el punt que exigeix “una mediació internacional” que arbitri la negociació entre governs i “vetlli pel compliment dels acords”. Els republicans plantejaven reescriure l’apartat, eliminant el concepte “internacional” i introduint el condicional “quan calgui”. Segons el seu portaveu, Sergi Sabrià, tot i que seria desitjable, aquesta figura “no pot ser l’excusa per deixar de parlar”.

El text definitiu que s’ha aprovat defensa la necessitat de diàleg amb l’Estat, però també que cal impulsar l’exercici del dret a l’autodeterminació en el termini més breu possible, a més de situar com a indispensable la polèmica incorporació d’un mediador internacional. Hi han donat suport els tres grups independentistes -JxCat, ERC, CUP-. També els comuns en la majoria de punts, tot i que en el del mediador s’han abstingut. Durant l’exposició de les seves respectives posicions, JxCat i ERC s’han dirigit retrets mutus. Els primers expressant la seva “desconfiança” amb la mesa de diàleg. Els segons agraint que per fi, i després de tantes crítiques, Torra i companyia hagin decidit pujar al carro de la taula pactada amb el PSOE. Ho ha resumit bé la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez: “deu n’hi do com volen els ganivets”.

L’origen de la proposta de JxCat és anterior a la investidura de Sánchez. De fet, va ser coincidint amb l’inici de les converses entre ERC i el PSOE que els de Junqueras van demanar als seus socis que aparquessin la moció, que defensa obertament el dret d’autodeterminació, per no posar més obstacles. A canvi del gest, els republicans van cedir a JxCat els senadors necessaris perquè poguessin constituir un grup propi al Senat. Finalment el text ha vist avui la llum, amb Sánchez ja de president i amb la legislatura catalana sentenciada pel propi president Torra.

La moció serà una primera prova per a la nova etapa que abandera el govern de coalició PSOE-Podemos per demostrar si compleix amb el compromís de desjudicialització i, a diferència de la pràctica habitual fins ara, evita impugnar-la al Tribunal Constitucional.

Què diu la literalitat de la moció?

El document aprovat hauria estat, segur, motiu de recurs per part de governs anteriors, perquè reivindica obertament que cal “acordar una solució democràtica al conflicte seguint l’Acord Nacional per l’exercici del dret a l’autodeterminació i l’amnistia que el Govern ha d’impulsar en el termini més breu possible”.

El primer dels apartats abraça l’aposta per obrir un nou camí per la negociació amb l’Estat. Més endavant afegeix que tenint en compte els antecedents cal “dotar de garanties aquest diàleg entre iguals” i que per això “es requereix d’una mediació internacional”. Així mateix, es denuncia la “repressió” de l’Estat, manifestant el rebuig a la inhabilitació del president Torra i al fet que tot i la sentència del TJUE, Junqueras no pugui exercir com a eurodiputat.

El redactat aprofita per assenyalar la necessitat de “promoure un cordó sanitari a la ultradreta per evitar la seva normalització política a les institucions”.

Només un dels punts plantejats ha caigut, el que emplaçava “tots els actors de l’independentisme a participar d’un espai on es pugui debatre què i en quines condicions el president de la Generalitat i el Govern poden negociar amb l’executiu espanyol”. La CUP i els comuns hi han votat en contra perquè consideren que és excloent.
Informa:ELNACIONAL.CAT (6-2-2020)

128 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: