EL PARLAMENT BALEAR APROVA LA LLEI D’EDUCACIÓ SENSE EL CASTELLÀ COM A LLENGUA VEHICULAR, PERÒ…

(MIQUEL PAYERAS )

El Parlament balear va aprovar el dimarts dia 22 la Llei d’Educació sense el polèmic article que convertia el castellà també en llengua vehicular de l’ensenyament. Cosa que aixecà moltes crítiques en les entitats que defensen la llengua pròpia. La rectificació ha estat possible perquè el PP, a darrera hora, s’ha retirat de l’acord i, per tant, cap dels partits del Govern -PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca– així com Més per Menorca -que dona suport extern a l’Executiu– tenia ja cap interès en mantenir-lo i com que els dos sobiranistes el rebutjaven, aleshores els socialistes el retiraren.

D’ençà que el conseller Martí March anuncià , durant la legislatura anterior (2015-2019), la voluntat governamental d’aprovar aquesta futura llei, un dels objectius era -tal i com ell mateix digué en diverses ocasions– incorporar al PP a l’acord per fer la norma transversal i així atorgar-li un llarg recorregut en el temps, per evitar que quan hi hagi l’alternança en el Govern la dreta la reformi, la derogui o faci la seva respectiva llei educativa. Després de molts vicissituds polítiques que afectaren el partit dretà -canvis de presidents estatal i regional, congressos extraordinaris, eleccions… – finalment el PP de Marga Prohens -la nova líder d’ençà l’estiu passat- va parèixer disposat a votar a favor si s’hi incorporava l’esmentat article. El PSOE s’hi mostrà d’acord. Més per Mallorca ho veia com un perill i pressionà en contra. Escassos dies abans de la votació parlamentària el PP va anunciar que finalment havia decidit votar en contra. L’esquerra, aleshores, no es torbà gens ni mica en eliminar l’article que aixecava crítiques dels sobiranistes.

Crítiques. A pesar de la rectificació del Govern, el sentiment de la majoria de les organitzacions per la llengua és que no n’hi ha prou. Aposten per una major implicació de l’Executiu a favor de la implementació del català en l’educació i la societat, cosa que, al seu entendre, és necessari degut al progressiu procés de castellanització social. Per una altra banda, el Govern mostrà la seva satisfacció mentre que l’oposició criticà per un motiu o per un altre la norma.

En un comunicat conjunt els partits del pacte d’esquerres asseguraren que «no farem instrumentalització de la llengua catalana i vetllarem perquè la Llei d’Educació compleixi amb els objectius marcats, com són dotar el sistema educatiu d’una estabilitat que faci possible continuar amb el camí de millora iniciat el 2015 i perquè l’educació a les Illes Balears sigui inclusiva, innovadora i de futur, a més de garantir la igualtat d’oportunitats i fer-la accessible per a tothom». Pel seu costat, el portaveu parlamentari del PP, Toni Costa, criticà que el conseller d’Educació, Martí March, hagi «traït el consens (volia dir l’acord) de la Llei d’Educació» amb el seu partit, quelcom que és fruit, al seu parer, del fet que «es deixa endur pels més radicals».

El també opositor PI-Proposta per les Illes es desmarcà de la «falta de consens» en relació al model lingüístic. Segons el seu portaveu parlamentari, Josep Melià, és lamentable que no s’hagi pogut mantenir un ampli acord perquè no existia cap entrebanc lingüístic, no debades la situació de la llengua pròpia que la llei consagra és la mateixa creada «pel Decret de mínims, aprovat pel PP (el 1997, per part del primer Govern de Jaume Matas: preveu que cada centre fa el respectiu projecte lingüístic que, en tot cas, ha de respectar que el 50% de les classes siguin en català), del qual ara es desdiu per competir amb Vox». El PI apostava per un ampli acord que possibilités mesures de més suport al català a l’escola perquè la situació social de l’idioma «requereix un esforç suplementari i un suport més constant la llengua pròpia perquè està amb una situació d’inferioritat; això és una evidència sociolingüística indiscutible».

Des de Més per Mallorca, el seu diputat Joan Mas, acusà el PP -durant el debat parlamentari- «d’escorar-se cap a la ultradreta per competir amb Vox» i qualificà de «model d’èxit» la definició lingüística a l’escola que la llei consagra. Exactament la mateixa expressió que usà el conseller, el socialista Martí March, per defensar el projecte legislatiu.

Fora de l’àmbit dels partits polítics, l’Obra Cultural Balear reconegué que és millor que s’aprovi sense el famós article que amb ell, però alhora «insistim, tanmateix, en la necessitat» que el Govern «faci una passa endavant en favor del català a l’escola i implementi, sense dilació, les deu mesures urgents proposades per la nostra entitat» com a conseqüència de la constatació que «el balanç de la situació del català a l’escola després dels darrers quasi set anys de ‘Pacte de progrés’ és insatisfactori. Cal una rectificació urgent per part del Govern. No es pot esperar un dia més». L’Obra troba que «no és suficient la consolidació del marc legal del català a l’ensenyament» tal i com fa la llei aprovada, perquè «el desplegament i aplicació de la legislació han de possibilitar que cada vegada siguin més els centres educatius, públics, privats i concertats, que opten per aplicar programes d’immersió lingüística, fent del català la llengua vehicular de l’ensenyament i aprenentatge». Segons creu l’OCB, aquesta passa és indefugible davant del fet que «el grau de compliment del ‘Decret de mínims’ ha estat, especialment aquests darrers anys, desigual i insuficient».

Durant el temps que durà el ple del Parlament, un grapat d’activistes de diverses entitats catalanistes es manifestaren davant la Cambra a favor del català com a llengua vehicular de l’ensenyament i del conjunt social.

El sindicat STEI-Intersindical es mostrà disconforme amb aspectes fonamentals de la llei aprovada. Per una banda, està a favor de mesures més intenses a favor de «la normalització» del català com a llengua pròpia a l’ensenyament i a tots els àmbits socials i, a més, criticà fort ferm que el Govern mantingui altres aspectes que al seu entendre són molt deficient, com, entre d’altres, la manca «d’una aposta per l’educació gratuïta, equitativa i de qualitat per a l’etapa de 0 a 3 anys», l’escassa «capacitat negociadora de la Mesa Sectorial d’Educació i de la Mesa Sectorial de l’Ensenyament Concertat, que s’han convertit en aquests darrers temps en òrgans purament informatius» i el que considera «la professionalització» dels equips directius que, segons assevera, la norma permet.

El sindicat d’ensenyants Alternativa criticà la nova norma perquè «és innecessària i no aporta cap benefici al conjunt del sistema educatiu de les Illes Balears». Respecte a la qüestió lingüística entén que l’únic que fa és «mantenir el Decret de Mínims», cosa que lamenta perquè «era el moment per apostar per una política lingüística valenta que defensés la llengua pròpia del territori» a l’ensenyament. Així mateix critica igualment la manca de pressupost, el major poder que tindran els equips directius, que no s’afronta «el problema real de les ràtios elevades, una de les reclamacions més persistents entre els docents per millorar la qualitat educativa de manera efectiva», que segueix apostant «pel privilegi de les escoles privades subvencionades (=concertades) en el repartiment equitatiu d’alumnes. No es trenca la doble via educativa», no aposta «per una escola laica…. i, en resum: amb l’arribada d’aquesta llei, que no millora la situació educativa, s’ajornen novament les promeses que podrien beneficiar veritablement el conjunt d’alumnes matriculats a les Illes Balears».

Joves de Mallorca per la Llengua criticà que «la Llei d’Educació no dona una resposta prou satisfactòria a la situació d’emergència lingüística que vivim actualment» i advertí que «és imprescindible tenir un marc educatiu que garanteixi la plena normalització lingüística».
Informa:DBALEARS.CAT(23-2-2022)

96 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: