EL PARLAMENT DE CATALUNYA O LES RESTES D’UN NAUFRAGI

” Tornar al primer d’Octubre i la llei de transitorietat Ă©s l’Ășnica alternativa sensata i realista avui”

( VICENT PARTAL )

El Parlament de Catalunya s’ha deixat atrapar en una deriva que el va matant, literalment. L’intervencionisme de l’estat espanyol sobre el seu funcionament arriba a un punt que, si no fos tan greu, seria ridĂ­cul i tot. Que una entitat administrativa, com Ă©s la Junta Electoral, puga determinar qui Ă©s el president de Catalunya Ă©s simplement grotesc. Terrible i grotesc alhora. Em costa molt d’imaginar com podria degradar-se mĂ©s encara, la situaciĂł. I per aixĂČ calen solucions contundents que, especialment, l’independentisme hauria de conjurar-se per aplicar.

Si mirem enrere, la llista de sabotatges que el Parlament de Catalunya ha rebut de les autoritats estatals espanyoles Ă©s immensa. Insuportable. DesprĂ©s del 155 es va forçar des de fora que el president Puigdemont no fos escollit com la poblaciĂł havia decidit amb els seus vots. I el parlament va transigir. Es va fer igual amb la candidatura de Jordi SĂĄnchez a la presidĂšncia. Es va fer una cosa encara mĂ©s greu amb la candidatura de Jordi Turull, a qui van tancar a la presĂł en ple debat d’investidura! DesprĂ©s es van anul·lar els mandats parlamentaris dels presos polĂ­tics, alterant el resultat del vot i trencant el joc de majories i minories. I ara es vol retirar la condiciĂł de diputat del president Quim Torra com a manera de treure-li el cĂ rrec.

Hi ha qui encara invoca la sobirania del parlament per queixar-se d’aquest abĂșs de poder evident. És ridĂ­cul. El Parlament de Catalunya no tĂ© cap sobirania. De fet, tĂ© menys sobirania que una batllia pedĂ nia qualsevol. PerquĂš, juntament amb els Departaments d’Interior i Exteriors, el parlament Ă©s el centre principal de l’atac implacable de l’estat espanyol, en el seu intent d’exorcitzar el que va passar l’octubre del 2017. La presĂł de la presidenta Forcadell, per haver defensat el dret sagrat de la cambra a debatre, n’és el recordatori principal. PerĂČ la llarga corrua d’accidents polĂ­tics que he explicat abans converteix la realitat parlamentĂ ria de Catalunya en poc mĂ©s que una pura ficciĂł.

És la conseqĂŒĂšncia, ara ja innegable, d’haver acceptat la pressiĂł aquell nefast 30 de gener de 2018 i d’haver-se plegat a una voluntat aliena a la dels votants. Aquell dia la legislatura va nĂ ixer morta i aixĂ­ s’ha anat arrossegant amb el pas del temps. Per aixĂČ, potser sĂ­ que Ă©s millor anar ara a eleccions i posar fi d’una vegada a aquest teatre, a aquesta simulaciĂł de poder parlamentari que no ho Ă©s. Com a mĂ­nim, per deixar de fer el ridĂ­cul.

Ara bĂ©, aquestes eleccions nomĂ©s tindrien sentit si serviren per a reparar allĂČ que s’ha fet malament. I el Parlament de Catalunya Ă©s l’espill perfecte de la realitat del paĂ­s. Com ens passa a tots, si hi ha eleccions i emergeix un nou parlament, nomĂ©s hi ha dues alternatives possibles: o continuar amb la submissiĂł o enfrontar-se a l’estat. Continuant amb la submissiĂł, com fins ara, arribarĂ  un dia que els bidells del Ministeri d’Agricultura podran liquidar el president o declarar il·legal un debat –estic segur que ja m’enteneu la broma i que no us fa gens de grĂ cia, com tampoc no me’n fa a mi. I enfrontar-s’hi, nomĂ©s es pot fer des de la recuperaciĂł del mandat del Primer d’Octubre i de la llei de transitorietat, amb la disposiciĂł, per tant, de reprendre de manera imminent el procĂ©s d’independĂšncia, sense subterfugis.

Contra allĂČ que podria pensar algĂș, recuperar el mandat del Primer d’Octubre i la llei de transitorietat Ă©s l’Ășnica alternativa sensata i realista avui. No n’hi ha cap mĂ©s, per mĂ©s voltes que s’hi vulga donar. Qualsevol altra actitud ens condueix a una opereta en quĂš uns quants ciutadans fan veure que sĂłn parlamentaris i poca cosa mĂ©s. A un camĂ­ sense eixida, a una emboscada paralitzant. Emboscada que l’actual parlament representa com ningĂș.

PerĂČ per a fer possible aquesta alternativa, l’independentisme hauria de fer polĂ­tica seriosament i posar-se d’acord d’acudir a les eleccions amb una proposta pactada entre els tres partits de defensa tancada de la dignitat parlamentĂ ria. I els ciutadans haurien de votar-ho, aixĂČ â€“cosa que passaria, no en tinc cap dubte. La pregunta Ă©s si, en l’actual polĂ­tica catalana, en aixĂČ que tenim ara mateix, ningĂș s’atrevirĂ  a agafar el bou per les banyes.
Informa:VILAWEB.CAT (24-1-2020)

276 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: