EL PARLAMENT DRIBLA EL TC, REBUTJA LA SENTÈNCIA I PROVOCA UN NOU XOC

El marge de maniobra que el Tribunal Constitucional deixa al Parlament de Catalunya​ és cada vegada més estret i entorpeix les ja de per si difícils relacions entre independentistes. En successius i reiterats requeriments, l’alt tribunal ha advertit els membres de la Mesa que tenen l’obligació de paralitzar qualsevol iniciativa que s’assembli a d’altres anteriorment suspeses, concretament amb tot allò relacionat amb l’autodeterminació, la monarquia o la sobirania. Tres conceptes que apareixen a la proposta de resolució conjunta de resposta a la sentència aprovada aquest dimarts a la tarda amb els vots favorables de JxCat, ERC i la CUP, l’abstenció dels comuns i el vot en contra de PSC i PP. Cs s’ha absentat de la votació. El text rebutja les condemnes i exigeix la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats.

Els tres grups impulsors han hagut de fer filigranes per driblar el veto que el TC va posar a la seva iniciativa parlamentària el passat 5 de novembre. Aquell dia va anul·lar l’apartat on s’afirmava que els diputats “reiteren i reiteraran tants cops com ho vulguin la reprovació de la monarquia, la defensa de l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania”. Era el punt 11 del document. Per mirar de salvar-ne l’essència, JxCat, ERC i CUP han presentat tot un seguit d’esmenes, que s’han aprovat, i que recuperen aquell fragment liquidat en diversos formats que intenten esquivar el Constitucional. Així, per exemple, tant cupaires com republicans expressen el “rebuig a la suspensió” de l’apartat en qüestió, i aprofiten per tornar-lo a citar literalment.

De la mateixa manera, JxCat replica el mateix redactat impugnat per “denunciar” que suposa “una censura prèvia” del TC. Encara a l’esmena dels de Puigdemont s’hi “reivindica poder debatre i votar sobre el dret a l’autodeterminació, la reprovació de la monarquia i el reconeixement de la sobirania de Catalunya”.

Tot i l’intent d’unificar les diverses esmenes en una de sola, finalment JxCat, ERC i la CUP han desistit, segons han explicat per evitar donar cartutxos als intents de filibusterisme de l’oposició, que es temien que provarien d’interrompre el ple tantes vegades com poguessin. Com que les esmenes individuals ja havien superat el tràmit corresponent a la Mesa han preferit no obrir un nou front amb un nou text que podria haver estat impugnat. A aquesta justificació cal afegir les discrepàncies viscudes els darrers dies entre uns i altres, que han anat posposant la possibilitat d’entesa.

Autocrítica independentista

Pactar el text original va costar Déu i ajuda. El document de resposta unitària a la sentència del Suprem consensuada pels tres grups independentistes va arribar al Parlament més d’una setmana després de coneixe’s les condemnes, el 22 d’octubre. La tramitació posterior ha estat encara més complicada, com a conseqüència de la campanya electoral que ha enfrontat a les urnes JxCat, ERC i la CUP i, sobretot, per la pressió constant del Tribunal Constitucional.

El primer a intervenir ha estat el diputat de la CUP VIdal Aragonès. I més enllà de ratificar el que recull la proposta de resolució -la indignació davant “d’una sentència injusta” i la “criminalització de la dissidència política”-, ha assenyalat que els partits independentistes no han estat “a l’alçada” ni han sabut “recollir el que demanava el carrer”. En aquest sentit s’ha preguntat “per què portem dos anys sense estratègia per avançar en la construcció de la república”.

Al seu torn, la republicana Marta Vilalta ha reconegut que la votació d’avui “no serà la solució a res”, però ha indicat que calia fer-ho per demostrar unitat d’acció. Ara bé, ha instat a anar més enllà i “obrir una nova via política i no repressiva”. I és aquí que ha aprofitat per reivindicar el paper d’ERC en les negociacions per la investudira. “Tenim una oportunitat que es pot traduir en una mesa de negociació”.

Per part de JxCat, Elsa Artadi ha acceptat que “pot semblar estrany” que es debati i es voti la resposta a la sentència 44 dies després que es fes pública. Com la CUP, ha reconegut que “segurament anem tard i no hem estat a l’alçada de la ciutadania mobilitzada”. Així mateix ha lamentat que es tracta d’una “sentència aterridora a nivell humà”. I ha afegit una bateria de pregunte: “Mentre els jutges fan política, on són els polítics espanyols? No tenen res a discutir? On és Pedro Sánchez? I el Miquel Iceta que deia que els referèndums s’han de poder fer en democràcies avançades?”.

Desobediència o simbolisme?
Caldrà veure si el Constitucional interpreta aquest nou pas com una desobediència, com ja va passar amb la moció de la CUP de fa dues setmanes. Segons els lletrats de la cambra, no hauria d’interpretar-se així. Entenen que la resolució definitiva no vulnera la prohibició del TC perquè no reafirma la part suspesa, sinó que simplement la cita per rebutjar que s’anul·li. En la mateixa línia s’ha expressat el PSC i el PP. El diputat socialista Ferran Pedret ha deixat clar que entenen que els grups independentistes han “acceptat la suspensió del TC”, que no consideren que “la introducció de les esmenes amb cita literal suposin tornar a posar a votació el text sinó que s’està acceptant la suspensió” i es tracta d’una “legítima expressió de disconformitat”. En nom dels populars, Alejandro Fernández ha crticat que la resolució és una “enrevessada enginyeria jurídica per fer veure que desobeeixen sense desobeir, no serveix per a res però segueix vorejant la legalitat”.

Malgrat tot, Ciutadans ja ha anunciat públicament que, per enèsima vegada, tornarà a demanar a la Fiscalia que prengui mesures per aquest nou pols de l’independentisme, que segons Lorena Roldán no fa res més que “seguir amb el cop d’Estat de l’1-O”. “Aquesta pel·lícula ja l’hem vist, és un remake amb actors nous”, ha afirmat. La cap de l’oposició ha arribat a advertir el president del Parlament, Roger Torrent, que corre el risc d’acabar com la seva predecessora, Carme Forcadell. Des del faristol de l’hemicicle ha criticat que els portaveus independentistes “reciten el manual d’oposicions a colpistes”.

Els comuns, que han avalat la part de la resolució que demana la llibertat dels presos i critica la judicialització de la política, han deixat clar que al Parlament “s’hi ha de poder parlar de tot, també d’autodeterminació, és constitucional defensar el dret a l’autodeterminació”. Amb tot, ha criticat l’estratègia dels independentistes, la del “quan pitjor millor”. La diputada Marta Ribas els ha demanat que “no balalitzin el dret a l’autodeterminació, precisament per la seriositat i transcendència d’aquest debat, no es pot dirimir a base de mocions i resolucions declaratives, reiteratives i fora de context”.
Informa:ELNACIONAL.CAT (26-11-2019)

135 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: