El Parlament estudia blindar la nomenclatura ‘rumba catalana’ en la candidatura per la Unesco.
La Cambra catalana valora una resolució que insti l’Estat a respectar la idea original de la candidatura.
(JORDI MARTÍN)
La polèmica al voltant de la candidatura de la rumba catalana per ser reconeguda com a patrimoni immaterial per la Unesco arriba al Parlament de Catalunya. El Legislatiu català, que ja va donar llum verda a la candidatura a l’abril, estudia ara blindar la nomenclatura ‘rumba catalana’ mitjançant una proposta de resolució que insti l’Estat a respectar la idea original, segons ha avançat aquest divendres RAC1.
La proposta sorgeix de la comissió parlamentària de Cultura, presidida per la CUP, arran que es conegués que el Ministeri de Cultura havia posat traves a la proposta, en considerar que era més adient generalitzar-la com a rumba, en tant que és un gènere present també en altres indrets de l’Estat i que una candidatura conjunta de “diverses comunitats autònomes” tindria més possibilitats de prosperar.
El text que s’estudia elaborar, segons fonts de la presidència del Parlament, es podria debatre fins i tot al debat de política general, ja que la majoria de grups de la Cambra hi estan d’acord. Esquerra Republicana ha instat a fer una resolució conjunta, a la qual Junts i la CUP s’han adherit i ho veuen bé i els comuns també estan oberts a donar-hi suport. Per la seva banda, el PSC, tot i que va adherir-se a donar suport a la candidatura de la rumba catalana per la Unesco en la votació del Parlament, ara no es posicionen i volen esperar a veure primer què proposen en concret els impulsors de la resolució.
La rumba catalana reivindica la ‘marca’
La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana va denunciar aquest divendres que el Ministeri de Cultura espanyol havia posat traves per la candidatura de la rumba catalana a la Unesco perquè opti a ser declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. El seu president, Amadeu Valentí, ha explicat que la denominació de “catalana” ha encallat el procés. Un fet que considera “incoherent” per totes aquelles famílies que han treballat per fer-ho possible. “Som gent de cultura, treballem en l’àmbit municipal i per les institucions. Que ens facin això, no ens ho mereixem”, lamenta. Valentí també ha destacat que es tracta d’un fet “diferencial” d’aquest gènere i que representa “la filosofia de vida del poble gitano català, a qui no se li ha de treure els seus orígens”. Per tot plegat ha reblat que “no cediran”, ja que es tracta d’una denominació que homenatja els seus creadors. “Fa vuit mesos que treballem en aquest tema, gràcies a les forces polítiques i també a molta altra gent”, ha insistit.
El ministeri al·lega que no decideix, només tramita
Preguntat per aquest cas, el Ministeri de Cultura ha explicat que pel que fa a la candidatura de la rumba catalana, s’han mantingut dues trobades informatives amb qui la proposa, a petició dels mateixos. En aquest sentit, defensa que allò que els ha traslladat és “la conveniència de sumar suports en l’àmbit autonòmic i internacional per assegurar l’èxit de la proposta”. De fet, la institució recorda que el Ministeri només “tramita” les candidatures, però “no les decideix”. “L’organisme que pren aquesta decisió és el Consell de Patrimoni Històric, que està integrat per representants de les àrees de patrimoni de totes les comunitats autònomes”, subratlla. Un cop s’aprova la proposta de candidatura, es trasllada a la Secretaria de la Convenció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco que, “en cas de complir-se els requisits necessaris”, ho eleva al Comitè de Patrimoni Immaterial per a la seva avaluació.
Informa:ELNACIONAL.CAT (12-VIII-2023)
