EL PARLAMENT REBUTJA POSAR DATA A UN NOU REFERÈNDUM AMB L’INDEPENDENTISME DIVIDIT

( BERNAT SURROCA i ORIOL MARCH )
El Parlament ha rebutjat aquesta tarda la proposta de la CUP de “dur a terme un referèndum d’autodeterminació” abans no acabi aquesta legislatura, és a dir, abans del 2025. Malgrat les reunions d’última hora celebrades a les dependències de la cambra entre ERC, Junts i els anticapitalistes, no s’ha arribat a cap entesa i s’ha constatat la divisió independentista a l’hora de definir els futurs passos del procés. Els dos socis de Govern, de fet, s’han queixat en privat els últims dies pel fet d’haver conegut la proposta per la premsa i pel fet de no haver-la pogut tractar abans del debat. L’abstenció d’ERC i el vot en contra de Junts han fet que la proposta estrella dels anticapitalistes naufragués al Parlament.

La CUP ha presentat una quinzena de propostes de resolució al debat de política general -que persegueixen, entre d’altres objectius, aturar “macroprojectes especulatius” i una “gestió aeroportuària dimensionada”-, però la que ha generat més controvèrsia és la del referèndum, rebutjada pel president Pere Aragonès -ahir va recordar ahir que la data no formava part de l’acord d’investidura-, i registrada finalment en solitari. Aquest fet ha forçat la majoria independentista a pronunciar-se i des d’ahir s’endevinava una divisió en els posicionaments. En la reunió de la mesa del Parlament d’ahir per acceptar a tràmit les propostes, només se’n va tombar una de la CUP que demanava retirar “distincions” a Joan Carles de Borbó, per defectes de forma. Després d’unes correccions, ha estat admesa aquest matí per part de la mateixa mesa.

Segons fonts coneixedores de les negociacions, els tres grups han intentat trobar un consens perquè la proposta presentada per ERC i Junts sobre l’autodeterminació i l’amnistia sumés el referèndum proposat per la CUP. Els republicans demanaven o bé ser “més flexibles” i no fixar cap termini o bé canviar el “dur a terme” per un altre verb com “impulsar” o “treballar” en aquesta direcció. Els anticapitalistes s’obrien a fer canvis, però des de Junts la reclamació era que s’especifiqués que l’1-O és vàlid i que només pot ser substituït per un referèndum acordat amb l’Estat. Finalment, s’ha imposat el desacord, que s’ha estès a altres propostes presentades per la majoria de la investidura a les portes de la negociació dels pressupostos per al 2022.

Marta Vilalta, portaveu parlamentària d’ERC, ha indicat que cal “no tancar-se a cap oportunitat” i a “explorar-les totes”, fins i tot dialogant “amb qui empresona” els independentistes, en referència al paper del govern espanyol del PSOE i Unides Podem. “Negociar és la via que situem, perquè creiem que és útil per resoldre el conflicte polític”, ha remarcat Vilalta. “Hem de ser cada vegada més, no posar dates i sentir-nos més satisfets”, ha ressaltat la dirigent republicana, en un missatge dirigit a la CUP. Tampoc s’ha estat de criticar Junts pel pacte al qual ha arribat amb el PSC per recuperar la inversió de 1.700 milions d’euros per ampliar el Prat. Ha carregat, en aquest sentit, contra aquesta “manca de lleialtat” que fa aflorar de nou la “sociovergència”.

Mònica Sales, portaveu parlamentària de Junts, ha carregat contra l’existència d’un “unionisme màgic” basat en un presumpte tracte més favorable de l’Estat a Catalunya, i ha ressaltat que un referèndum unilateral no es podria diferenciar en gaire del que es va celebrar fa quatre anys. “Per què n’hem de fer un altre? Només té sentit substituir-lo per una votació acordada, vinculant per a l’Estat i reconeguda davant la comunitat internacional”, ha remarcat Sales, que també ha defensat la proposta transaccionada amb el PSC sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat pactada el 2 d’agost a Madrid.

Dolors Sabater, cap de files de la CUP al Parlament, ha indicat que tant l’1-O com el 3-O són una “brúixola”. “L’1-O no pot ser un fre, ha de ser un motor per avançar”, ha remarcat la dirigent anticapitalista, que ha mostrat el seu “escepticisme” amb la taula de diàleg. Ha defensat la proposta de referèndum com a “pla B” a la mesa de negociació per generar el “conflicte” amb l’Estat. “Algú creu que serà possible acordar-lo, el referèndum?”, s’ha preguntat. Sabater, a banda, ha anunciat l’abstenció en la proposta d’ERC i Junts sobre la traducció del 52% independentista, i ha indicat que estaran a favor del text titulat “per culminar la república”, que defensa l’autodeterminació i la presentació d’una proposta per defensar l’amnistia al Congrés dels Diputats.

Al llarg de les últimes hores, en relació a la tramitació de la proposta sobre el referèndum, Junts ha traslladat el malestar a la CUP, perquè la votació del text pot posar en problemes legals la mesa de la cambra, ara liderada per Laura Borràs. En l’anterior legislatura, Junts va ser molt crítica amb el paper de Roger Torrent com a president perquè havia “renunciat” a defensar la “sobirania” del Parlament amb decisions com la no-publicació de textos aprovats o bé la retirada de l’escó de l’expresident Quim Torra. La formació sosté que no té sentit posar en risc la mesa per una votació que no prosperarà i en la qual l’independentisme hi ha votat dividit.

La figura de Carles Puigdemont també ha estat protagonista en les votacions d’aquesta tarda. Després de la seva detenció i posterior alliberament a Sardenya i a les portes de la seva declaració davant de la justícia italiana el proper dilluns, els partits independentistes han reivindicat la figura de l’expresident de la Generalitat. ERC i Junts van presentar conjuntament una proposta de resolució en la qual denuncien la “persecució política” que pateix l’expresident per part de l’Estat espanyol i reivindiquen el seu llegat i la tasca al capdavant del Consell per la República.

El text denuncia que tant Puigdemont com els exiliats “han estat perseguits per operacions de l’Estat en les quals hi han participat diverses instàncies judicials i policials” i la vulneració de drets que pateixen. També subratlla els revessos que ha patit el Suprem amb la negativa d’Alemanya, Bèlgica i Itàlia a l’empresonament del líder de Junts i exigeix que “cessin les ingerències del govern de l’Estat davant les instàncies jurisdiccionals i el Tribunal Constitucional”. Encara que els republicans es van mostrar recelosos del paper exercit pel Consell de la República, en la proposició acordada signen la seva “legitimitat” per impulsar el procés d’independència a l’exterior.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (31-IX-2021)

63 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: