EL PARTITS INDEPENDENTISTES EXTRA-PARLAMENTARIS HAN SUMAT 82.558 VOTS

Malgrat les diferències respecte la resta de candidats, inclosa la temprança demostrada als debats electorals i la insistència en definir l’estratègia del processisme quant a la independència, el resultat de les eleccions del 14F han deixat el PDeCAT fora del Parlament de Catalunya amb tan sols 77.059 vots. Una xifra amb què Àngels Chacón (PDeCAT), reconeixent-ne el descontent, ha lamentat que “l’independentisme no estigui condicionat per una força de centre”.

Rastrejant la ubicació dels votants, el PDeCAT ha concentrat la majoria dels vots a la província de Lleida (4’6% dels vots) —amb majoria a sis municipis on destaquen La Baronia de Rialb, en un 40’29%, i Aitona, en un 32’66%— seguida de Girona (3’19%), Tarragona (2’78%) i Barcelona (2’51%). Fora de l’àrea lleidatana, l’únic municipi on ha obtingut majoria ha estat Forès, a la província de Tarragona, amb un 40% dels vots.

Amb una estratègia electoral basada en assumir el llegat de Convergència, la fallida del PDeCAT obeiria, prenent les paraules de Chacón (PDeCAT) i sota l’acusació popular d’haver dividit el vot independentista, a la tendència a “l’abstracció” i els “eslògans fàcils” de l’electorat processista. Fet pel qual la campanya del PDeCAT ha estat centrada en desmentir i desconfiar del processisme, emfatitzar la seguretat amb exemples com l’okupació i contra els deliris marxistes de la CUP i l’aposta per una independència pragmàtica.

Primàries, FNC i PNC, altres extra-parlamentaris però amb menys vots que avals

Pel que fa als grups extra-parlamentaris, malgrat que el partit encapçalat per Laura Ormella, Primàries Catalunya, va presentar 7.020 avals, sols ha obtingut 5.940 vots a tota Catalunya, un 0’21% del total. Així, acumulant 4.350 vots a Barcelona, les províncies on ha destacat Primàries han estat Lleida i Girona, amb un 0’24% dels vots; 338 i 668, respectivament.

Respecte el Partit Nacionalista de Catalunya, liderat per Marta Pascal, ha obtingut, amb 8.336 avals, 4.583 vots, un 0’16% del total. Especialment, i amb 3.144 vots a Barcelona, a la província de Girona, arreplegant el 0’32% amb 886 vots.

I en una altra instància, el Front Nacional de Catalunya, encapçalat per l’independent Albert Pont, amb 7.506 avals —segons van comunicar— sols ha obtingut 4.976 vots, un 0’18% del total. Reunint 3.244 vots a Barcelona, el FNC ha tingut més representació a Girona, amb un 0’32% dels vots, seguit de Lleida, amb 0’24%; 873 i 381, respectivament.

Primàries i FNC, projectes polítics anti-processistes fallits

Amb la pretensió de tombar el processisme, l’electorat independentista —i, per tant, anti-processista— no ha estat seduït per anar a votar Primàries ni FNC. S’han abstingut molts independentistes mancats d’ofertes electorals serioses per atènyer la independència i gestionar l’avenir dels catalans. Hi ha hagut un 46,44% d’abstenció i els partits processistes han perdut 718.644 vots respecte les eleccions del 21 de desembre de 2017: ERC ha perdut 332.254 vots; JxCat, 380.231; i CUP, 6.159.

Les declaracions com les de Jordi Graupera (Primàries), esmentant que “votar els altres, fins i tot si són els nostres, és com donar drogues a un addicte”, no han mobilitzat l’independentisme; ans el contrari, el poden haver allunyat de les urnes. Tampoc, o encara menys el FNC, presentant una campanya electoral pre-política i que ha rebut un refús general de l’independentisme per la manca de propostes reals i rigoroses i perquè s’ha corroborat, segons va publicar el setmanari El Temps, els vincles “neonazis”, “xenòfobs” i “identitaris” d’alguns dels seus dirigents —com Jordi Casacuberta (FNC)— amb l’extrema dreta.
Informa:LASANTAESPINA.CAT (17-2-20219

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: