EL PDECat ES RESISTEIX AL TRENCAMENT PEL MANTENIMENT DELS CÀRRECS

El trencament del PDECat amb JxCat i el degoteig de baixes dĂłna pas a una situaciĂł nova a les institucions on els dos partits tenen representaciĂł. El focus principal Ă©s al congrĂ©s espanyol –amb quatre diputats de cada partit– i a la DiputaciĂł de Barcelona, on de moment se sostĂ© el pacte de govern amb el PSC. Al Parlament de Catalunya, dels 34 diputats que hi ha nomĂ©s quatre –Marc Solsona, NarcĂ­s Clara, Montserrat MaciĂ  i LluĂ­s Font– romanen al PDECat. I tots els senadors van fer el pas d’incorporar-se a JxCat.

Al govern de la Generalitat, nomĂ©s la consellera d’Empresa, Àngels ChacĂłn, es mantĂ© com a associada al PDECat. De fet, s’ha especulat que ChacĂłn pot ser una de les candidates del PDECat si el partit decideix de presentar-se pel seu compte a les eleccions catalanes. En canvi, els consellers DamiĂ  Calvet, Miquel Buch, Jordi PuignerĂł i Meritxell BudĂł han estripat el carnet del partit per a afegir-se a Junts per Catalunya.

Uns quants batlles i regidors també han deixat el partit per a afegir-se a JxCat. Tanmateix, alguns altres romanen al PDECat, que conservarà bastions de poder municipal, a més de diputats i probablement àrees de govern a les diputacions de Tarragona i Lleida. A la de Girona, en canvi, els diputats de JxCat es decanten clarament cap al nou partit.

De baixes, ja n’hi ha mĂ©s de 800, segons que va confirmar ahir el portaveu del PDECat, Marc Solsona, Ă©s a dir, un 7% dels associats. Qui mantĂ© silenci Ă©s l’ex-president de la Generalitat Artur Mas que no s’ha pronunciat en tot l’estiu.

El grup del congrés, migpartit
El PDECat, tot esperant el resultat que podria obtenir si concorre tot sol a les eleccions, manté dues palanques de poder destacades. La primera, al congrés espanyol, on la candidatura va obtenir vuit diputats el 10-N. Laura Borràs, Míriam Nogueras, Jaume Alonso-Cuevillas i Mariona Illamola formen part del projecte de JxCat, i Ferran Bel, Sergi Miquel, Genís Boadella i Concepció Cañadell es mantenen al PDECat, ara per ara.

Malgrat que el grup parlamentari pot romandre unit fins a les eleccions espanyoles segĂŒents, s’obre la porta a la possible divisiĂł del vot entre les dues faccions en qĂŒestions tan decisives com el pressupost espanyol. Els quatre vots del PDECat en un congrĂ©s de majories ajustades poden decantar votacions importants, malgrat que un possible pacte del PSOE amb Ciutadans allunyaria una entesa amb els diputats del PDECat.

L’interrogant de la Diputació de Barcelona
Els set diputats de JxCat a la DiputaciĂł de Barcelona van ser decisius per a investir NĂșria MarĂ­n com a presidenta de la instituciĂł, en detriment d’ERC. L’entorn de JxCat va intentar de justificar aquest pacte amb el PSC amb l’argument que l’havia cuinat el PDECat, i uns quants dirigents se’n van desmarcar. El trencament entre els dos partits obre un interrogant sobre la continuĂŻtat de l’acord.

Ferran Mascarell forma part del projecte de JxCat, i Carmela Fortuny, regidora a Sant Cugat, ha anunciat que deixava el PDECat. Neus MuntĂ© s’hi mantĂ©, ara per ara, com tambĂ© Pere Pons, batlle de Subirats, Josep TarĂ­n, batlle de Talamanca, Joan Carles Garcia, batlle de Tordera, i Josep Arimany, regidor de Vic. Tot i que podria haver-hi alguna baixa mĂ©s, el PDECat pot mantenir el pacte amb el PSC a la DiputaciĂł de Barcelona.

Actualment, malgrat que governen plegats, els socialistes i JxCat no tenen majoria absoluta al ple de la instituciĂł. Com que a les diputacions (i als ajuntaments) no hi pot haver eleccions anticipades, MarĂ­n podria continuar com a presidenta encara que es trenquĂ©s el pacte que va permetre-li de ser investida. NomĂ©s una mociĂł de censura que reunĂ­s una majoria absoluta podria apartar el PSC del govern de la DiputaciĂł de Barcelona, perĂČ les majories d’aquesta legislatura la fan poc viable. Per a reeixir, els comuns haurien de votar el candidat d’ERC –juntament amb JxCat i el PDECat– per a expulsar MarĂ­n de la presidĂšncia.
Informa:VILAWEB.CAT (1-8-2020)

124 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: