El 10 de juliol es va oficialitzar un canvi al registre de partits en la propietat de les sigles de JxCat. El que fins llavors era una marca en mans dels afins a la direcció del PDECat passava a estar controlada per persones properes a l’expresident Carles Puigdemont. Era el pas que necessitava l’exiliat a Waterloo per donar el tret de sortida al seu propi partit, amb el nom de Junts per Catalunya, sense esperar l’acord amb la direcció del Partit Demòcrata. La formació de David BonvehÃ, però, no ha acceptat mai el canvi –el considera fraudulent– i ha mogut fitxa perquè es reverteixi. Segons ha pogut saber l’ARA, a principis d’agost, el PDECat va interposar una demanda al jutjat en contra del canvi de titularitat i la setmana vinent el jutge ha convocat una vista per decidir si pren mesures cautelars i suspèn l’ús del nom per part de Puigdemont.
Fonts del PDECat recorden que ja feia temps que s’estudiaven accions per tornar-se a quedar la marca, tant davant del registre de partits com dels tribunals. Asseguren que fa setmanes ja van avisar dels seus moviments davant la justÃcia a Jordi Sà nchez, ara secretari general de JxCat. L’executiva de Junts va tenir coneixement aquest divendres al matà de la situació.
Disputa sobre el procediment
L’objecte de la demanda del PDECat, segons diverses fonts consultades, és el procés que es va fer servir per fer efectiu el canvi de nom. En un principi els titulars formals de JxCat eren treballadors del PDECat: Laia Canet Sarri com a presidenta i dos membres més del personal del partit com a tresorer i secretari general. Canet va inscriure Junts al registre de partits l’any 2017 per ordre de la llavors coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, després que Puigdemont es presentés amb aquest nom a les eleccions del 21 de desembre.
Durant el primer semestre del 2020, Canet va deslliurar-se del control del partit quan els afins a Puigdemont van portar davant del notari el document en què ella renunciava a les sigles, que havia signat el 2017 en el moment d’inscriure el partit al registre. Aquell document va ser acompanyat al notari d’una certificació que s’havia fet una assemblea telemà tica – tal com va explicar Nació Digital- per canviar la direcció del partit. Els nous titulars tècnics de JxCat passaven a ser des d’aquell moment l’alcalde de Balenyà , Carles Valls, l’exmembre de la direcció del PDECat Montserrat Morante i l’exsecretà ria de l’ANC Irene Negre. JxCat passava, doncs, a ser controlat per Puigdemont.
El PDECat defensa en la seva demanda que aquesta assemblea del partit, necessà ria per canviar la direcció, no es va fer. Segons diverses fonts consultades, ho justifiquen a través de les declaracions dels dos treballadors del PDECat que, a banda de Canet Sarri, constaven com a titulars de JxCat i que asseguren que no van ser convocats a cap assemblea.
Ara cal veure com afecta el moviment del PDECat en el procés de constitució de JxCat, que va engegar tot just el 25 de juliol. Hi ha entre 4.000 i 5.000 persones inscrites i ara mateix la milità ncia debat sobre les ponències organitzativa i polÃtica. Si el jutge bloqueja el nom, el camà congressual –que es completa el 3 d’octubre– podria veure’s afectat.
L’acord entre Sà nchez i BonvehÃ
Des del PDECat insisteixen que hi ha un document signat entre Sà nchez i Bonvehà –publicat l’any passat per l’ARA– en què tots dos es van comprometre, amb el coneixement de l’expresident Puigdemont, que les decisions que afectessin la marca JxCat es prendrien de mutu acord.
Per separat a les eleccions?
El moviment del PDECat afegeix un nou ingredient a la tortuosa negociació entre la direcció del partit i Puigdemont. La situació està enrarida i ningú s’atreveix a descartar un escenari de trencament. De fet, un sector del Partit Demòcrata assumeix ja la possibilitat d’anar sols a les eleccions i enfrontar-se amb l’expresident exiliat.
En l’últim consell nacional del PDECat, però, David Bonvehà es va comprometre a considerar totes les vies per arribar a un acord. Un dels camins que s’explorava en aquell moment és que l’acord passés per incloure persones de l’executiva del PDECat a la llista electoral del Parlament de JxCat, però sense que constés cap pacte orgà nic amb la formació de David BonvehÃ. Això implicaria que el Partit Demòcrata fos a les eleccions en termes de projecte, però no s’acabaria presentant com a organització polÃtica.
L’ombra de CDC, l’altre escull en la confluència del PDECat a JxCat
Una de les qüestions que sempre ha estat sobre la taula en aquesta tensa relació entre el PDECat i JxCat són les causes judicials que ha d’assumir CDC. En el cas Palau, Convergència ha de respondre amb 6,6 milions d’euros per haver-se finançat de forma il·legal i tot i que, de moment, l’Audiència de Barcelona ha considerat que el PDECat no ha de respondre encara per aquesta sentència, no és una qüestió tancada. Entre d’altres, perquè l’Audiència Nacional sà que ha processat el Partit Demòcrata en el cas del 3%, perquè el considera continuador de l’activitat de Convergència. Establir un tallafoc és un altre dels objectius de JxCat i per això la creació d’un partit sense vincles amb l’anterior és determinant.
Informa:29-8-2020)
