EL PDECaT S’ENFRONTAR√Ä ELECTORALMENT A PUIGDEMONT

El PDECat posa en marxa tota la maquin√†ria per presentar-se en solitari a les eleccions i ja ha anunciat que pensa convocar les prim√†ries per triar candidats. El partit capitanejat per David Bonveh√≠ ha celebrat aquest dilluns al vespre un consell nacional extraordinari per engegar la tria de cap de cartell electoral per al 14-F, una posici√≥ per a la qual es perfila l’exconsellera d’Empresa √Ängels Chac√≥n.

L’aposta del PDECat per conc√≥rrer en solitari als comicis consolida el divorci amb Junts, que ha celebrat aquest cap de setmana el seu congr√©s fundacional amb l’estrat√®gia de la confrontaci√≥ per bandera. De fet, els de Carles Puigdemont ja han llan√ßat una ofensiva contra el PDECat fent una crida a atraure la seva milit√†ncia.

Bonveh√≠, per la seva banda, ha remarcat que el seu partit “vol articular un projecte pol√≠tic que representi un model de pa√≠s concret i segueixi treballant per la independ√®ncia”. Ha defensat que la formaci√≥ t√© “propostes pr√≤pies” en tots els √†mbits i que l’√ļnica forma de defensar-les √©s participar en la contesa electoral. “Volem ser presents a les pr√≤ximes eleccions perqu√® tenim respostes sobre totes aquestes q√ľestions”, ha afirmat despr√©s de relatar les negociacions fallides amb JxCat.

El PDECat enfila, doncs, el seu propi cam√≠ un cop ha constatat el rebuig de JxCat a presentar-se en coalici√≥ i s’avan√ßa al partit de Puigdemont, que encara ha de confeccionar el seu reglament de prim√†ries. Aquest dilluns, el secretari general de Junts, Jordi S√†nchez, ha emfatitzat la negativa a conc√≥rrer en una f√≥rmula combinada entre els dos partits, ha plantejat “sumar persones” a t√≠tol individual i ha negat qualsevol contacte oficial amb la formaci√≥ de Bonveh√≠.

Integrar dirigents del PDECat a les llistes de Junts era la solució defensada in extremis per Artur Mas per evitar la competició electoral entre els dos partits. Seria una via similar a la pactada entre Carles Puigdemont i el PDECat per desbloquejar les llistes de les eleccions del 2017, en les quals els dirigents de la formació postconvergent no van tenir gens de protagonisme.

La direcci√≥ del PDECat, per√≤, nom√©s contemplava una coalici√≥. “Som un partit, i fem acords com a organitzaci√≥ o no en fem”, resumeixen fonts de l’executiva del PDECat consultades per Naci√≥Digital, que asseguren que s√≠ que existien negociacions en marxa i √©s JxCat qui oficialitza la ruptura amb les paraules de S√†nchez.

Un dels punts d’inflexi√≥ en la relaci√≥ entre Junts i el PDECat va ser la pugna per les sigles de Junts per Catalunya. Els dos actors van pactar guardar en un calaix la marca en cas de trencadissa, per√≤ afins a Puigdemont van prendre’n el control en una assemblea telem√†tica celebrada al juliol que els dem√≤crates consideren “irregular i poc √®tica”.

La formaci√≥ de Bonveh√≠ va dur el pols per les sigles als tribunals, que aquest dilluns han denegat la suspensi√≥ cautelar de l’√ļs de la marca per part del partit de Puigdemont. I tot i que ara Junts podr√† continuar emprant les sigles en disputa, des del PDECat recorden que la demanda continua endavant al jutjat i confien que la just√≠cia els acabi donant la ra√≥.

L’expulsi√≥ de Chac√≥n del Consell Executiu va ser l’altre episodi clau en la ruptura entre els dos partits. El president inhabilitat Quim Torra va aprofitar la crisi de Govern en qu√® van sortir com a consellers Miquel Buch i Mari√†ngela Villalonga per cessar l’√ļnica consellera del PDECat. Els dem√≤crates ho van interpretar com una “purga”.


Pugna pel centre

En ple compte enrere cap a les eleccions, Junts ja pugna de forma oberta amb el posicionament pol√≠tic que busquen els de Bonveh√≠. No debades, S√†nchez ha assegurat que el seu partit “neix per ocupar un espai central”, tot just el que reclama el partit que encap√ßala David Bonveh√≠.

Junts ha arrabassat al PDECat algunes de les figures m√©s medi√†tiques, com ara els dirigents empresonats Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, o l’exconseller Llu√≠s Puig, exiliat a B√®lgica. Tanmateix, els dem√≤crates conserven els drets electorals pels 34 diputats de la coalici√≥ JxCat, el suport de Mas i un notable poder territorial. De fet, s’atribueixen 200 de les 330 alcaldies obtingudes per la coalici√≥ Junts per Catalunya.

Les places m√©s rellevants que controla la formaci√≥ postconvergent s√≥n Reus, Igualada, Vilafranca del Pened√®s, Martorell, Tortosa o Mollerussa, la ciutat que governa Marc Solsona, portaveu nacional del partit i probable cap de cartell per la demarcaci√≥ de Lleida. Com a possible candidat per l’altra circumscripci√≥ on el PDECat √©s fort, Tarragona, es perfila com a possible candidat Josep Poblet, president de la Diputaci√≥.

En la carrera electoral, el PDECat tamb√© podria obtenir visibilitat en la negociaci√≥ dels pressupostos generals de l’Estat. Com que la trencadissa no ha arribat als grups parlamentaris, els quatre diputats del PDECat al Congr√©s estan enquadrats dins d’un grup encap√ßalat per Laura Borr√†s, que si guany√©s les prim√†ries de Junts podria ser precisament la rival electoral de la candidata dem√≤crata.

Tot i que a Madrid es manté de moment la unitat de vot entre els afins a Puigdemont i els representants del PDECat, al Parlament ja es visibilitzen les fissures quan els de Bonvehí van votar en contra de regular els lloguers per defensar el seu perfil ideològic propi.
Informa:NACIODIGITAL.CAT (6-10-2020)

84 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: