EL PENDENT FERROVIARI: ESPANYA, A PUNT D’ESTAVELLAR-SE

“El pendent ferroviari espanyol: no √©s pas que no els ho hagu√©ssem explicat ”
¬ęJa havien estat avisats que judicialitzant el proc√©s la p√®rdua de control del tren de l’estat els duria a estavellar-se, tard o d’hora¬Ľ

( VICENT PARTAL )
L’abril del 2016, fa tres anys i mig doncs, vaig explicar en aquest mateix espai editorial la metàfora del pendent ferroviari.

Ho explicava aix√≠: ¬ęFa molts anys un pol√≠tic socialista molt intel¬∑ligent em va ensenyar una met√†fora interessant: la de l‚Äôanomenat ‚Äėpendent ferroviari‚Äô. Segons que sembla, quan es planifica una via de tren l‚Äôelement clau que cal tenir en compte √©s el pendent. En la gran velocitat no es pot posar una via amb un pendent de m√©s del 3% de desnivell i en general qualsevol tren, excepte els famosos cremallera de muntanya, no poden circular per vies on hi haja m√©s d‚Äôun 6% de desnivell. La ra√≥? Amb un pendent superior, els trens si agafen velocitat ja no els pots controlar ni tan sols frenant, o b√© necessites un tra√ßat molt llarg i molta sort ‚Äďde fet, que s‚Äôaturen tots sols‚Äď per a no causar un accident. No √©s possible dirigir-los.

El qui m‚Äôexplic√† la met√†fora l‚Äôaplicava a la pol√≠tica. Venia a dir que quan algun actor pol√≠tic queia per un pendent superior al raonable l‚Äôaccident era inevitable. En circumst√†ncies normals, les de la pol√≠tica habitual, √©s molt dif√≠cil que ning√ļ vaja volunt√†riament per un pendent perill√≥s. Per√≤ quan les circumst√†ncies s√≥n excepcionals, com passa ara, la cosa canvia. Pots entrar en un pendent impossible gaireb√© sense adonar-te‚Äôn.

I aix√≤ √©s el que li ha passat a l‚Äôestat espanyol. La seua resposta primera al proc√©s d‚Äôindepend√®ncia va ser menystenir-lo. I quan es va adonar que all√≤ anava de deb√≤ era massa tard. Aleshores la reacci√≥ va ser la judicialitzaci√≥ i la negaci√≥ de la pol√≠tica, cosa que ha posat l‚Äôestat-tren en un pendent su√Įcida. Gaireb√©, gaireb√© podr√≠em quedar-nos quiets i esperar a veure com s‚Äôestavellen‚Ķ

Judicialitzar el proc√©s catal√† √©s l‚Äôerror m√©s important que Espanya podia cometre, tret que fes eixir l‚Äôex√®rcit al carrer. D‚Äôuna banda, perqu√® facilita l‚Äôanomenat remedial only, l‚Äô√ļnic sup√≤sit d‚Äôautodeterminaci√≥ que ning√ļ no discuteix al m√≥n. Per√≤, en segon lloc, i aquest √©s el m√©s important, perqu√® ha perdut el control de la m√†quina. Si ara cap govern espanyol volgu√©s aturar la judicialitzaci√≥ simplement no tindria temps ni recursos per a fer-ho.¬Ľ

Torne a dir que √©s un text del 2016. No √©s pas, doncs, que no els ho hagu√©ssem explicat a temps. Per√≤ Rajoy i S√°nchez van tenir la gosadia i la immensa irresponsabilitat de posar Espanya en pendent ferroviari. I avui ja √©s m√©s que clar on els ha duts aquesta decisi√≥ tan est√ļpida. Ara S√°nchez necessitaria fer algun gest cap als partits independentistes per assegurar-se la legislatura i el seu fr√†gil govern. I hi ha una part de l‚Äôindependentisme que estaria disposat a fer gaireb√© qualsevol cosa per pactar amb ell. Per√≤ com que temps enrere van renunciar a fer pol√≠tica per judicialitzar el proc√©s, ara el govern d‚ÄôEspanya simplement ha quedat atrapat. Est√† paralitzat. No pot oferir res perqu√® res ja no dep√®n d‚Äôell. El tren baixa desbocat pel pendent judicial en direcci√≥ a la paret i ensopegant sorollosament amb alguns dels marges de la via, molt en concret els del cant√≥ europeu.

I encara m√©s. Ahir es va saber tamb√© que l‚ÄôAudi√®ncia espanyola ha comen√ßat la fabricaci√≥ ‚Äďla fabricaci√≥‚Äď d‚Äôun macroproc√©s durant el qual pret√©n acusar de terrorisme els centenars de catalans, identificats o detinguts arran de la protesta contra la sent√®ncia. I no cal ser gaire llest per a imaginar que aquesta barbaritat conceptual i jur√≠dica sacsejar√† la societat catalana fins als fonaments i provocar√† una onada encara m√©s gran de resist√®ncia i de confrontaci√≥ amb l‚Äôestat espanyol. De tenir nou presos pol√≠tics durant dos anys, hem passat de sobte a tenir-ne trenta-sis avui i ja es veu que tot ha canviat. Ara imagineu que hi haja centenars de presos catalans d‚Äôac√≠ a poc temps, acusats de les coses m√©s peregrines i insignificants, condemnats en aplicaci√≥ del codi postal i no del codi penal ‚Äďaix√≤ vol dir que la mateixa cosa feta a Barcelona i a Sevilla, a Barcelona et porta a la pres√≥ i a Sevilla implica, a tot estirar, una multa.

Com hi reaccionarà el carrer? Podeu arribar a imaginar de quina manera un comportament tan autoritari i capritxós dinamitarà encara més la legitimitat de l’estat espanyol i impedirà qualsevol distensió? Podeu imaginar com impulsarà una farsa judicial com aquesta la consciència que cal guanyar i imposar la unilateralitat perquè l’alternativa és una dictadura judicial, sense control possible amb la política tradicional?

Aquestes darreres hores, despr√©s de l‚Äô√®xit del Tsunami paralitzant la AP-7 i la frontera entre Guip√ļscoa i Lapurdi, la part que resta viva del r√®gim a Catalunya, que cada volta √©s menor, per√≤ continua essent soroll√≥s, s‚Äôha abocat a una campanya hist√®rica de criminalitzaci√≥ de les mobilitzacions, que denota, m√©s que res, una por notable i consistent. De perdre. Els entenc per√≤ no els plany: ja havien estat avisats que judicialitzant el proc√©s la p√®rdua de control del tren de l‚Äôestat els duria a estavellar-se, tard o d‚Äôhora. I els errors es paguen.

Informa:VILAWEB.CAT (15-11-2019)

279 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: