EL PLE MÉS DISPUTAT DE LA DIPUTACIÓ, DESBORDAT PER LA MALA MAROR CÒSMICA

Les protestes al carrer ressonaven aquest dijous dins de l’edifici de la Diputació de Barcelona mentre els diputats provincials escollien la nova presidenta. Això no obstant, els crits i protestes no aconseguien arribar a la sala de plens, una mena de búnquer gris i blanc al soterrani de l’edifici. Tampoc no calia. El malestar, la tensió i l’enfrontament de tots amb tots ja s’havia condensat a la sala oval plena de gom a gom i expectant.

En aquest espai, sota terra a la cruïlla de Rambla Catalunya amb Diagonal, la irritació gairebé es podia mastegar. Un malestar contingut amb dificultats després dels darrers dies de tenses reunions i retrets públics. Malestar entre les forces independentistes, per la decisió de JxCat d’optar per donar la presidència al PSC i no a ERC; malestar del PP i Cs, que insinuen pactes ocults del PSC cap a l’independentisme i parlen fins i tot de promeses d’indult; dels Comuns, perquè no ha estat possible un govern d’esquerres…

No obstant, la imatge material de la contrarietat era la de Celestino Corbacho, que ha hagut de penjar la medalla de presidenta a la seva successora a l’Ajuntament de l’Hospitalet, Núria Marín, amb qui manté una oberta i franca enemistat, pública i notòria. “No se suporten”, recordava un antic col·laborador tot observant l’escena.

Corbacho, convertit en una mena de druida de la política municipal ha encapçalat la mesa d’edat de la Diputació, com va presidir fa unes setmanes la de l’Ajuntament de Barcelona, i ha hagut de proclamar la nova presidenta. L’ha felicitat amb una freda encaixada de mans; l’hi ha penjat el medalló i li ha encolomat la vara de la institució amb evident indiferència, amb l’enuig del príncep destronat que es veu obligat a coronar qui ha ocupat successivament els seu lloc a l’Ajuntament de l’Hospitalet, al PSC i a la Diputació, a la responsable última de la sensació d’abandonament que l’ha portat fins i tot a plantar el partit que el va fer ministre.

Per si no en tenien prou amb l’escena en què s’han trobat embolicats, els fotògrafs els han obligat a repetir un segon cop la mateixa imatge, mentre el bust de Prat de la Riba observava sorneguer rere la presidència de la sala.

Marín, conscient que assumia el càrrec en el ple que ha aixecat més expectació en la història d’aquest edifici, ha reivindicat en el seu discurs la política municipal com un espai que uneix, més enllà de les diferències polítiques, i ha fet una crida al diàleg per superar “els difícils temps que vivim”.

Amb tot, ha evitat concretar les seves crides. També quan, en acabar el ple, ha comparegut davant la premsa i ha hagut de reconèixer que el d’avui ha estat un dia complex. Enmig d’un ambient caldejat davant les càmeres, fins al punt d’haver de recórrer al ventall d’una periodista, Marín s’ha limitat a insistir que intentarà que “tothom se senti còmode quan miri la Diputació de Barcelona”.

Dins del ple, la nova presidenta havia rebut la felicitació de la delegada del Govern, Teresa Cunillera, i de l’expresident José Montilla. No hi havia cap conseller de la Generalitat, que a aquella hora eren al parc de la Ciutadella seguint el ple del Parlament.

Un cop Marín ha pres possessió del càrrec, han intervingut els grups. El republicà, Dionís Guiteras, despullat definitivament de la presidència de la Diputació que havia vist a tocar de dits, ha fet un discurs “a pèl”, segons ha confessat, per ironitzar que acabava de descobrir que “23 [els vots que ha aconseguit Marin] fan més que 24 [els vots que podia haver reunit ERC amb el suport de JxCat]” i per retreure JxCat que “hi havia una opció per tirar endavant els anhels de democràcia i llibertat”. “No ha estat així. Nosaltres no som qui ho hagi de justificar”, ha advertit.

A aquella hora les xarxes bullien de protestes per la nova esquerda que acaba d’esclatar entre les forces independentistes i que se sumaven als crits i protestes d’un centenar llarg de persones a les portes de la Diputació. “Es consuma l’error”, sentenciava ERC amb una piulada a través de Twitter.

L’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, en nom de JxCat ha hagut de citar Margarida Xirgu, Churchill, i Martí Pol, per explicar el seu posicionament i concloure que “parlar és seure i escoltar”. Garcia ha assegurat, després de recordar que fa quatre anys en aquella sala estava assegut Quim Forn, que el seu grup treballarà per fer una societat més justa en què ningú “hagi de ser privat de llibertat per les seves idees”.

L’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, ha negat en nom del PSC que la Diputació sigui una repartidora de diners ni que existeixi cap pacte secret amb JxCat –”l’acord té llums i taquígrafs”, ha assegurat- i ha confessat que tant ella com la nova presidenta pentinen canes, tot i que ho dissimulen.

Des dels Comuns, Laura Pérez ha ironitzat que la diputació ha sortit més a la premsa aquestes setmanes que els darrers vuit anys i ha advertit que “aquest no ha de ser l’espai de confrontació del procés”. Ciutadans ha retret Marín que arriba a la presidència de la mà de “l’independentisme més radicalitzat i bel·ligerant”, amb un pacte “antinatura, sospitós i poc transparent”. El popular Xavier Garcia Albiol ha advertit que la Diputació, la tercera institució de Catalunya, es posava en mans de Carles Puigdemont.

En acabar el ple, la tranquil·litat ha tornat a la façana de l’edifici que Puig i Cadafalch va construir per encàrrec d’un ric comerciant manresà que mai no va arribar a viure-hi. Els manifestants han abandonat la Rambla de Catalunya, el traginar habitual ha tornat a apoderar-se de la zona; i el PSC ha recuperat el magnífic i cobejat despatx que presideix el fragment que encara es manté dret d’aquest edifici modernista, mentre la Diputació intenta recuperar el tel de discreció que aixopluga un dels pressupostos més importants de Catalunya.

Informa:ELNACIONAL.CAT (11-7-2019)

212 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: