EL PORT DE LES POMES DAURADES

El port de les pomes daurades
( JOAQUIM GIBERT FONT )

A Khanià, la principal ciutat a l’oest de Creta, els dies d’hivern són rúfols. I, quan bufa el melteni, ben esventats. Els turistes, que al pic de l’estiu omplen el passeig marítim i els carrers adjacents, ara són famílies locals i, a tot estirar, enamorats furtius. Tant és així, que el matrimoni que regenta l’Archontiki hotel, en el melic de Khanià, aquests dies és de vacances a Florida. No obstant això, l’hotel funciona igualment les 24 hores atès que la septuagenària Ariadni i el octogenari Asterios, els pares de la mestressa, se’n fan càrrec ocasionalment.

La recepció de l’hotel és en el primer pis, en una sala multiusos que inclou uns sofàs per veure escarxofat la televisió i unes taules per a fer una queixalada discreta. Si de debò les granotes de la panxa fan rau-rau, fer parada i fonda a l’edifici del mercat de Khanià no és mala idea. Gran part dels clients que s’hi entaulen, en les cantines, són cretencs. Allò més intel·ligent, a l’hora de triar el menú, és deixar-te dur pels suggeriments de la tavernera. I si, bo i així, quedes amb un budell buit, sempre pots arrodonir l’àpat amb una mena de pastissets d’espinacs.

Cap al tard, quan el fred i la poca activitat urbana no convida a pul·lular pel carrer, m’instal·lo a l’espai multiusos de l’Archontiki. Observo que Asterios es cruspeix el sopar. I que, més tard, Ariadni, la generosa hostalera, li omple un gotet de tsikudià, altrament conegut per rakí. A mi també em serveix un didal de tsikudià junt amb unes galetes típiques de l’illa. Ramon Cardona Colell, hel·lenista, diu que amb aquesta beguda els cretencs han après a expressar la seva hospitalitat. Cardona detalla que es tracta d’un aiguardent que s’ofereix com un aperitiu, abans de dinar, per estimular la gana, i també després de dinar, com a digestiu: «el rakí és tan habitual en la vida dels cretencs que no es tracta ja tan sols d’un producte local sinó d’una expressió cultural de la “creïcitat”».

L’escriptor cretenc Nikos Kazantzakis manifestava, a propòsit de la singularitat de Creta, que hi ha quelcom inexpressable i imponderable que fa que estiguis a la vegada joiós i aterrit de ser home. Zorba el grec, film basat en una novel·la de Kazantzakis, fou rodat en una platja dels afores de Khanià. Les guinguetes i altres negocis, que funcionen a tot drap al pic de l’estiu, ara són un establiments inhòspits vora mar. La imatge del comerç de temporada tancat i barrat es repeteix en el decurs de la llarga línia de la costa. A ran de les servituds del turisme, s’endevina que tant Khanià com Creta, en el seu conjunt, espera en candeletes el bon temps per a fer calaix.

La tristor de les persianes abaixades contrasta amb els espetecs de les aigües de l’Egea, que, tot d’una, esquitxen als més badocs. I és que anar xino-xano a prop de les antigues drassanes i casalots venecians (o otomans) de Khanià, ara reciclats en restaurants i terrasses, és plaent. Des del moll estant em venen tonades de les cançons d’Ovidi Montllor: «Raig de foc que no para/ Els Déus volen baixar/ Font fresca tot encara/ Onades contra el roc/ Tempestes d’inquietud/ Tot menjat pel nou foc». Malgrat l’embat de les esvalotades ones sobre el litoral insular, l’escriptor Lawrence Durrell era partidari d’aterrar a les illes gregues per mar, atès que l’avió distorsiona la sensació.

L’encant de Khanià es veu amplificat quan et revelen que Cidònia, nom antic de la ciutat, deriva de codony. I, sobretot, perquè els cretencs foren els primers a coure’l, amb mel, i fer-ne codonyat. Khanià gaudia dels millors codonyers de la mediterrània. Tant és així, que, en el decurs de l’antigor, fou dels primers ports exportadors d’aquesta fruita de tardor a arreu d’Europa. Ramon Cardona apunta que, entre els antics grecs, els codonys solien anomenar-se les pomes de Khanià, les pomes d’or o les pomes del jardí de les Hespèrides. Segons la mitologia, assaborir una d’aquestes pomes daurades proporcionava la immortalitat.

*Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir

176 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: