EL PRESIDENT VALENCIÀ NO VOL QUE HI HAGI REPROCITAT REAL ENTRE TV3 I À PUNT

“Per què no hi ha reciprocitat real entre TV3 i À Punt?”

( MANUEL LILLO )
Dimecres passat es van reunir els presidents Ximo Puig i Pere Aragonès a la ciutat de València. Es tractava d’una trobada esperada. Havia passat massa temps des que ambdós màxims representants de les generalitats havien evitat reunir-se per estricta manca de sintonia. Ximo Puig, com la resta de dirigents socialistes, no van voler trobar-se amb el president Quim Torra, qui al seu torn no va voler acudir a cimeres com ara la del Corredor Mediterrani a Barcelona, celebrada ara fa tres anys.

L’arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat ha servit per reprendre qüestions pendents. Però no per reprendre-les amb tota la força possible. Una de les qüestions que es van parlar el passat dimecres a València va ser el retorn de la reciprocitat entre els canals públics de televisió en parla catalana. Un retorn avalat per les Corts Valencianes, que va aprovar aquesta mesura quan encara governava el Partit Popular amb majoria absoluta –amb Alberto Fabra com a president, un punt més civilitzat que el seu antecessor, Francisco Camps–, però que no ha estat executada. L’incompliment s’allarga ja una dècada, atès que els valencians no poden sintonitzar TV3 als seus televisors des del 2011. I cal recordar que durant aquests deu anys hi ha hagut més temps amb els socialistes i Compromís al Govern valencià –hi són des de juny del 2015– que amb el Partit Popular.

És l’exemple fins a quin punt el PP i el nacionalisme espanyol han guanyat la batalla del relat al país. Les excuses continuades, els silencis i les inhibicions per allargar aquesta situació amb l’esquerra al Govern valencià en són mostra indiscutible. TV3 fa por al País Valencià pel simple fet que estimula el relat de la dreta i pel fet que l’esquerra, en moltes ocasions, treballa més per contenir aquest discurs exaltat que per establir una narrativa pròpia amb decisió i valentia. Prova d’això és la solució «provisional» que els governs de Catalunya i el País Valencià han trobat per posar fi a la manca de reciprocitat televisiva entre catalans i valencians. Es tracta d’una solució lligada a les plataformes digitals d’ambdues televisions, que oferiran una pestanya d’accés compartit per sintonitzar TV3 des d’À Punt i viceversa. No es farà possible la reciprocitat a través de la TDT, la manera convencional de veure televisió –la més habitual entre la gent gran, la gran consumidora de la televisió tradicional i la més allunyada de les alternatives digitals– per les «dificultats tècniques», si bé ambdós governs defensen el compromís d’avançar en aquest sentit en un futur que, això sí, no té cap data.

Vol dir això, senzillament, que qui no dispose de connexió a Internet no podrà sintonitzar TV3 des del País Valencià. Tampoc ho podrà fer la persona que tinga dificultats per defensar-se amb les noves aplicacions, d’ús fàcil per a la gent jove però desapercebudes, quan no inexistents, a ulls del públic potencial que consumeix televisió, la gent gran. Cal no oblidar, per ser justos, que ambdós governs s’han compromès a continuar fent coproduccions, que fins ara han funcionat amb un èxit important. Però és inexplicable que el Govern valencià –el català sí que hi està disposat– no es plantege, com a meta a curt termini, mirar d’anar més enllà amb una col·laboració indispensable per a la normalització lingüística i per al futur de la llengua. Tampoc no s’entén que no es parle de la sintonització de les ràdios públiques en català o de la possibilitat d’accedir als mitjans de les Illes Balears o d’altres territoris amb llengua compartida.

Tal com va assegurar l’advocacia de la Generalitat Valenciana –ho explicava perfectament Moisés Pérez en aquest reportatge–, establir la reciprocitat de senyals entre les televisions À Punt i TV3 compta amb l’aval jurídic. El president valencià té la potestat de fer un nou acord per fer possible aquest conveni. No hi ha cap excusa tècnica ni política per allargar una situació que s’hauria d’haver solucionat en el mateix temps en què el Botànic va accedir al Govern valencià el 2015. Menys encara amb les dades lingüístiques que hi ha al territori, amb cada vegada menys parlants en llengua pròpia i amb una situació imparable de substitució beneficiada no només per la globalització i per les noves plataformes de consum cultural, que prioritzen les llengües que compten amb més parlants: també pels atacs constants del nacionalisme espanyol –el que ha passat a l’Aragó és només l’últim exemple– i per les reserves i per la por d’alguns governants. Pors que també han evitat que la Generalitat Valenciana s’haja incorporat oficialment a l’Institut Ramon Llull, tal com sí que hi ha a dins el Govern Balear i tal com estava, també, l’Ajuntament de Morella quan l’alcalde era l’actual president Ximo Puig.

La pregunta és si aquesta reciprocitat light obeeix a un intent de no enfurismar la dreta més del compte. La següent pregunta seria si una reciprocitat real hauria causat una reacció menys visceral en aquest sector. La resposta és evident: no. Per tant, qui tem la reciprocitat real? Per què no hi ha reciprocitat real? Perquè el president valencià no la vol.
Informa:ELTEMPS.CAT (12-IX-2021)

42 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: