EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT: 38.139 MILIONS GRÀCIES ALS FONS EUROPEUS NEXT GENERATION

( LEANDRE IBAR i NÚRIA ORRIOLS )
El pressupost de la Generalitat per a l’any 2022 assolirà un màxim històric: arribarà als 38.139 milions d’euros gràcies a la injecció que suposen els fons europeus Next Generation. Es tracta d’un augment de 5.618 milions respecte als últims comptes, aprovats l’any 2020. És a dir, respecte al que s’havia pressupostat, ja que les xifres de despesa real de la Generalitat durant la pandèmia van acabar sent molt més altes gràcies als fons extraordinaris de l’Estat.

D’aquest increment de la despesa, 2.142 milions d’euros corresponen als fons europeus, mentre que 2.503 milions d’euros més són un increment dels recursos del govern català que correspon a un augment dels ingressos (sobretot dels impostos propis i cedits). A aquestes xifres cal afegir-hi el dèficit i altres fons procedents de la UE i de l’Estat, inclosos alguns que la Generalitat ha de transferir a les entitats locals.

En aquest aspecte, el marge de dèficit, que el govern espanyol permet que sigui del 0,6%, aportarà 114 milions més a les arques del Govern. Tot i que estan suspeses les regles financeres que fixa Europa, l’Estat ha determinat una xifra de referència (de 0,6%, tot i que la Generalitat demanava l’1,1%) que permetrà al govern català comptar amb 1.487 milions d’euros de dèficit més que finançarà l’estat espanyol a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA).

D’aquesta manera, la Generalitat presenta els pressupostos més expansius de la seva història gràcies a la injecció de capital que va aprovar la Unió Europea per sortir de la crisi de la pandèmia. Es tracta d’un increment del 17,3% de la despesa respecte als pressupostos del 2020, que en xifres reals representa 5.618 milions d’euros més que fa dos anys.

Fins ara, el del 2020 havia sigut el pressupost més elevat presentat mai pel Govern i superava el del 2010, l’últim abans de les retallades aprovades pels governs tripartit, primer, i de CiU, després, i quan es va sobrepassar per primera vegada la xifra dels 30.000 milions. Concretament, el pressupost del 2022 serà 7.415 milions, o un 24,1%, més elevat que el del 2010.

Els pressupostos preveuen un increment també dels ingressos pel context econòmic positiu que, asseguren, arribarà el 2022. Després de diversos anys de bonança, la pandèmia va impactar directament en l’economia catalana amb un ensorrament del producte interior brut (PIB) -l’indicador que mesura l’activitat econòmica d’un territori- de l’11,5% l’any passat, tot i que la Generalitat espera una recuperació enguany i l’any que ve, amb un ritme de creixement estimat pel Govern del 6,5% tots dos anys, segons els últims pronòstics del departament d’Economia. A més, el Govern pronostica que l’atur se situarà en l’11,2% de mitjana l’any que ve.

La Generalitat també diu que aconsegueix baixar en 2,2 punts la taxa de deute, que ara mateix és del 36% i que es reduiria fins al 33,8% del PIB. Aquesta caiguda es deuria sobretot al fet que l’economia creixeria a un ritme més elevat que el deute: en termes absoluts, l’estimació del 6,5% de creixement anual prevista pel departament d’Economia supera de llarg el dèficit, del 0,6%. Amb aquest nivell d’expansió del PIB, la Generalitat podria reduir la ràtio d’endeutament aquests 2,2 punts percentuals, tot i que, en termes absoluts, el deute pujaria uns 5.000 milions.

La despesa financera destinada a pagar els interessos del deute està xifrada en 154 milions d’euros, segons les dades facilitades per Economia.

D’on no surt beneficiada la Generalitat és del model de finançament de l’Estat. El govern català rebrà 1.278 milions d’euros en concepte de bestretes estatals -de l’avançament que fa l’Estat a les comunitats del que preveu recaptar el 2022-. Ara bé, ha de retornar a l’Estat 2.256 milions per la liquidació del mateix concepte de l’any 2020. És a dir, fa dos anys el govern espanyol va transferir a l’autonomia catalana una xifra molt superior del que va acabar recaptant arran de la caiguda de l’activitat econòmica per la pandèmia. En total, doncs, la Generalitat patirà l’any que ve una pèrdua de 978 milions d’euros provinents del model de finançament que compensa per altres vies d’ingressos: 500 milions d’euros d’IVA, 588 milions d’euros en impostos propis i cedits i una transferència de 186 milions corresponents a l’acord recent sobre el Mossos d’Esquadra entre el Govern i l’Estat i a la disposició addicional tercera de l’Estatut.
Les grans xifres del pressupost
Habitatge

Segons els números que ha presentat la Generalitat, la despesa en polítiques d’habitatge serà de 749 milions d’euros, una xifra que no arriba als 1.000 milions d’euros a què Esquerra es va comprometre amb la CUP en el pacte d’investidura. De fet, aquest és un dels punts de discrepància entre els cupaires i el Govern durant la negociació, ja que l’esquerra anticapitalista considera que no és suficient, mentre que l’executiu posa en relleu l’increment de despesa.
Salut

Salut s’endú un 29% de l’increment de la despesa respecte a un any enrere. Concretament, el departament de Salut tindrà un pressupost d’11.171 milions d’euros, 1.456 milions més (un 15%) que la xifra pressupostada el 2020. Cal tenir en compte, no obstant això, que el pressupost del 2020 no preveia inicialment l’augment elevat de la despesa sanitària provocat per la pandèmia.

En aquest sentit, la Generalitat dedica 580 milions d’euros més a Salut que en els pressupostos anteriors, als quals s’han de sumar fins a 899 milions addicionals procedents dels Next Generation i 500 milions més d’un fons covid especial previst per la Generalitat que es podrà modificar a la baixa si finalment el govern espanyol decideix transferir diners de manera extraordinària, com ja va fer els anys 2020 i 2021, cosa que, en principi, no ha de fer l’any que ve.

En aquest àmbit hi ha un altre punt important de discrepància. La CUP demana la internalització del 061 i el 112, però denuncia que el Govern no concreta amb quina fórmula ho farà. De moment, l’executiu s’ha obert a estudiar-ho i està previst que incorpori el compromís a la llei d’acompanyament dels pressupostos, tal com va explicar l’ARA. No es preveu, però, una partida concreta a Salut per fer-ho. De fet, el Govern tampoc ha facilitat quin seria el cost per a les arques públiques d’internalitzar aquest servei per satisfer l’esquerra anticapitalista.
Impostos

El que no preveu la Generalitat és cap augment de pressió fiscal, tal com havia avançat ja en diverses ocasions el conseller d’Economia, Jaume Giró. Aquest punt també allunya la CUP, ja que, tot i que l’esquerra anticapitalista no ho ha posat com a condició sine qua non, sí que ideològicament defensa una pujada dels impostos a les rendes més elevades. Pel que fa als efectes de l’última sentència del Tribunal Constitucional, que va tombar la mesura de la Generalitat de rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes amb el pressupost del 2020 per invasió de competències de l’Estat, fonts de l’executiu expliquen que estudien com mantenir la mesura. Una de les vies -que ja va apuntar el Constitucional- és aprovar-ho a través d’una deducció per a les rendes baixes que es podria incorporar a la llei d’acompanyament dels pressupostos.
Informa:ARA.CAT (9-XI-2021)

71 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: