EL PRESTIGI INTERNACIONAL DE LA NOSTRA LLENGUA: ÓS D’OR AL CINEMA EN CATALÀ A BERLÍN

“Os d’Or al cinema en català”
( JOSÉ ANTICH)

El cinema català i en català, de la mà de la badalonina Carla Simón, ha tancat aquest dimecres les boques de tots aquells que volen veure reduïda a cendres la llengua catalana. El seu ús i també el seu prestigi internacional. En un món global com l’actual, es pot rodar una pel·lícula en català i fer història a la Berlinale obtenint l’Os d’Or, el màxim guardó d’aquest prestigiós festival. I es pot i s’ha de defensar des del poder polític el que es fa des del món privat, amb iniciatives culturals com la pel·lícula Alcarràs. Perquè més enllà de discursos interessats en contra del català, la llengua pròpia del nostre petit país té recorregut i ha de ser preservada des de l’escola amb dents i ungles. I els responsables polítics haurien de sortir de la zona de confort actual, perquè és molt el que està en joc.

Que l’èxit internacional sense pal·liatius del cinema català i en català s’hagi produït el dia en què José María Aznar al Círculo Ecuestre, a Barcelona, hagi tornat a ensenyar les dents en el debat sobre el castellà a Catalunya, és gairebé un exercici de justícia poètica. “Es vol exterminar el castellà”, ha assenyalat Aznar en un club que és el cor social de la dreta catalana, complaent molts dels assistents, la majoria d’edat avançada i algun d’ells sempre temorós del dit de l’expresident. Perquè a Catalunya, a diferència d’altres zones d’Espanya, la dreta catalana prefereix Mariano Rajoy i a l’expresident se’l tem més que no se l’estima. Però allà el tenim, mentre Aznar arremet contra tot el que a Catalunya és majoritari i veu exterminis lingüístics inexistents en generacions d’escolars que si algun dèficit tenen és el de la llengua catalana i aquesta síndrome d’utilitzar el castellà com a llengua social.

Per això és molt important, transcendental, l’entrega de l’Os d’Or, el guardó a la millor pel·lícula del Festival Internacional de Cinema de Berlín, per a una pel·lícula catalana, rodada en català, en un municipi de Catalunya i amb actors no professionals escollits en un càsting que va durar un any i mig entre 9.000 candidats. Que aquest èxit s’hagi produït enmig d’un debat no tancat sobre la llei audiovisual i la presència del català a les plataformes com Neflix, HBOMax i tantes d’altres, és una magnífica carta de presentació per defensar amb urpes i dents quotes de català amb més energia que fins ara.

El talent existeix i es renova constantment. A Catalunya sempre ha estat igual. Les individualitats han obert camí en molts moments de la història i han situat Catalunya i el català al centre del món. Ara, Carla Simón ha construït una meravellosa història d’una família de pagesos que es reuneixen per a l’última collita de préssec quan ja arriben les plaques solars. Tot un canvi de paradigma de vida i un sentit homenatge a la gent de la pagesia. Una història normal d’una Catalunya tan real i, en part, tan desconeguda per als catalans com en procés de desaparició. Aprofitar aquest èxit internacional, l’empenta que rep el cinema i la llengua catalana, i reforçar l’autoestima per una llengua perseguida, lligada de mans i mancada de reconeixement i respecte per part de l’estat espanyol per construir un trampolí de denúncia del veritable extermini lingüístic que s’intenta dur a terme és l’única estratègia possible.
Informa:ELNACIONAL.CAT (17-2-2022)

97 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: