EL PRIMER I TÍMID PAS DE NETFLIX PER INCOPORAR PEL·LÍCULES EN CATALÀ AQUEST ANY

(ALEJANDRA PALÉS )
Primer pas en favor del català per part de Netflix. La plataforma de streaming ha anunciat que es prepara per incorporar al seu catàleg des d’ara fins a finals d’any una setantena de títols internacionals que estaran disponibles en català, i també en gallec i euskera. El moviment de Netflix es produeix com a resposta a les converses que la plataforma ha mantingut amb la Generalitat de Catalunya durant els darrers mesos arran de la polèmica generada per la llei de l’audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l’Estat.

Segons ha detallat Netflix, les sèries i pel·lícules destinades a públic adult tindran incorporats els subtítols en català des del primer dia que estiguin disponibles a la plataforma. Pel que fa als continguts infantils i familiars, s’ha optat pel doblatge. Amb la incorporació dels nous títols, que no arribaran de cop, sinó gradualment, la plataforma detalla que a finals del 2022 hi haurà 200 hores de continguts per a adults subtitulats en català i 20 hores de continguts infantils doblats (hi haurà la mateixa quantitat per al gallec i per al basc, i s’arribarà a les 600 hores de continguts per a adults en llengües cooficials i 60 hores de productes infantils).

Entre les pel·lícules que tindran possibilitat de ser consumides en català, Netflix destaquen noves superproduccions com The mother, cinta d’acció protagonitzada per Jennifer Lopez i Gael García Bernal; la versió de Pinocho de Guillermo del Toro; o Garra, la nova pel·lícula d’Adam Sandler. També tindrà subtítols en català Emily in Paris, una de les sèries de més èxit de la plataforma.

Des del departament de Cultura asseguren que estan molt contents amb l’anunci de Netflix, especialment perquè ha sigut la mateixa plataforma qui ha finançat tant els doblatges com les subtitulacions. Asseguren que es tracta d’un pas destacable i que és una mostra de la bona disponibilitat de la plataforma, de la qual assenyalen que, al tenir seu a Madrid –cosa que no passa amb altres serveis com HBO o Disney+– entén millor la problemàtica que altres companyies. Després d’aquest primer anunci, les converses entre el departament de Cultura i les plataformes continuaran. Un dels cavalls de batalla de la conselleria és convèncer aquests serveis que incorporin doblatges i subtitulacions ja existents, perquè els ha fet la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, per exemple. Aquest punt presenta complicacions perquè també entren en joc qüestions com els drets de distribució. L’altre gran objectiu de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, és que els serveis de streaming facin el pas d’entrar en la coproducció de ficcions i productes catalans.

Per la seva banda, Netflix destaca que aquesta primera remesa de 70 títols és només un primer pas i que la voluntat de la plataforma és incorporar-ne any rere any. “Seguim esforçant-nos per dur les millors històries arreu del món. Aquest és un pas més que estem donant per fomentar la presència del català, el gallec i l’euskera en el nostre servei. Augmentarem el nombre de sèries i pel·lícules internacionals subtitulades a aquestes llengües, a més del doblatge de diversos títols infantils i familiars, perquè els nostres subscriptors puguin gaudir-ne en 190 països. Aquesta selecció estarà disponible al llarg del 2022 i continuarà creixent durant els pròxims anys”, ha detallat un portaveu de Netflix, que ha posat èmfasi en el fet que els subtítols estaran disponibles des de qualsevol dels mercats en què la plataforma té presència.
Una llei polèmica

La falta d’oferta en català a les plataformes és un greuge contra el qual batallen entitats de defensa de la llengua, com Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua, des que aquests serveis van començar a operar a l’estat espanyol. La tramitació de la llei de l’audiovisual espanyola va obrir la porta a posar damunt la taula la reclamació d’un augment de la presència de les llengües cooficials a les plataformes, tant a través de la subtitulació i el doblatge de continguts de catàleg com de la producció pròpia. Pel que fa al primer punt es va arribar a un compromís difús, ja que no es va incloure l’obligatorietat que les plataformes incorporin amb normalitat les obres ja doblades o subtitulades (les han d’oferir sempre que sigui tècnicament possible i no suposi un cost addicional). Per tant, disposar de sèries en català, sigui via doblatge o subtitulació, depèn exclusivament de la voluntat del servei, com ha deixat clar Netflix.

Des de Plataforma per la Llengua han celebrat l’anunci de la plataforma de streaming, tot i que remarquen que es tracta d’un pas petit. “Demostra les enormes limitacions que aquesta mena d’acords tenen en comparació amb l’establiment d’unes obligacions legals. És insuficient per poder parlar d’una mínima normalització del català als catàlegs”, assegura Pol Cruz-Corominas, assessor de Plataforma per la Llengua en l’àmbit audiovisual. Destaca, a més, que el doblatge no s’hauria de limitar només als continguts infantils, ja que hi ha una gran part del públic adult que consumeix sèries i pel·lícules doblades i, per tant, que hauria de poder tenir accés a la versió catalana.

Un dels punts estrella de la llei de l’audiovisual havia de ser, en un principi, l’establiment d’unes quotes mínimes de producció pròpia en català, gallec i basc, una proposta que, finalment, quedarà aigualida. Si en un primer moment la negociació entre el PSOE i ERC preveia una quota del 6% de produccions pròpies en llengües cooficials, finalment es va especificar que aquesta norma no afectava les empreses amb seu fiscal fora de l’estat espanyol. Aquesta “excepció” fa que quedin fora d’aquesta obligatorietat serveis com Netflix, Disney+ o HBO, precisament aquelles plataformes amb més implantació entre els usuaris (Netflix té actualment 222 milions de subscriptors a tot el món).

Mentre aquestes plataformes internacionals no hauran de complir la norma, els serveis considerats locals com Movistar+ i Filmin sí que tenen l’obligació de seguir aquest percentatge en suport de les llengües cooficials. Paradoxalment, Filmin ja és la plataforma que més aposta pel català: un 20% del seu catàleg ja és en català i, a més, té una versió del seu servei específicament en català, FilminCat, que funciona des del 2017.

Una de les propostes de Plataforma per la Llengua és establir incentius per garantir el doblatge i la subtitulació. Així, segons la seva proposta, com més invertís una plataforma en doblatge i subtitulació, menys hauria d’invertir en producció pròpia europea.
Informa:ARA.CAT (16-3-2022)

164 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: