EL PRIMER SEMESTRE DEL 2021, UN DE CADA TRES LLIBRES VENUTS HA ESTAT EN CATALÀ

“Quin Ă©s l’estat de salut del llibre en catalĂ ?<<<2. El primer semestre del 2021, un de cada tres llibres venuts ha estat en catalĂ . Per arribar a aquesta xifra histĂČrica el sector s’ha hagut de posar al dia i transformar-se. Les vendes milloren, perĂČ encara hi ha molt de camp per cĂłrrer (JORDI NOPCA ) Un de cada tres llibres venuts a Catalunya durant la primera meitat del 2021 ha estat en catalĂ . La xifra Ă©s insĂČlitament bona, tot i que en diades assenyalades com Sant Jordi –en quĂš es factura mĂ©s del 10% de tot l’any–, la proporciĂł s’arriba a igualar o fins i tot es decanta lleugerament a favor del catalĂ . “GrĂ cies a l’aposta de les llibreries, les editorials i els mitjans, el llibre en catalĂ  guanya una rellevĂ ncia especial el dia de mĂ©s venda de l’any”, comenta Joan Carles GirbĂ©s, president de la Setmana del Llibre en CatalĂ , que se celebrarĂ  del 10 al 19 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona per segon any consecutiu. El 23 d’abril del 2019 es van facturar 22,16 milions d’euros i enguany la xifra es va acostar als 15 milions, la meitat dels quals van correspondre a tĂ­tols en catalĂ . “¿Si el model de Sant Jordi funciona tan bĂ© per a la llengua, com podem traslladar-ho a la resta de l’any?”, es pregunta el president i director editorial dels segells de Som, entre els quals hi ha Ara Llibres, Amsterdam i La Casa dels ClĂ ssics. La Setmana Ă©s un dels altres moments de l’any en quĂš el sector editorial dona una embranzida als tĂ­tols en catalĂ . “Se celebra des de fa trenta-nou anys i ha costat molt que es consolidĂ©s, perĂČ ara vivim un moment Ă lgid –explica–. A la Setmana es concentra l’ediciĂł en catalĂ , sense fer distinciĂł ni de la mida de les empreses, ni de la temĂ tica dels tĂ­tols ni de l’orientaciĂł o la procedĂšncia”. Els Ășltims cinc anys ha crescut lleugerament la venda en catalĂ 

Les Ășltimes dades facilitades per la FederaciĂł de Gremis d’Editors d’Espanya, corresponents al 2019, mostren una evoluciĂł positiva del llibre en catalĂ  durant els Ășltims cinc anys: s’ha passat d’una facturaciĂł de 223 milions el 2014 a 242,4 milions el 2019. La xifra corresponent al 2011 –fa tot just una dĂšcada– era, tanmateix, superior: s’enfilava fins a 258,50 milions.

A finals de setembre arribaran les primeres estimacions del 2020, un any marcat pel daltabaix inicial del tancament dels comerços entre el març i el maig a causa de la pandĂšmia de covid-19. “El sector va aconseguir tancar l’exercici amb unes xifres semblants al 2019 –avança Joan Sala, president d’Editors.cat i editor de Comanegra–. El llibre en catalĂ  haurĂ  retrocedit una mica, perquĂš no vam tenir Sant Jordi. El Dia del Llibre i la Rosa del 23 de juliol va ajudar una mica a recuperar-se i l’Ășltim trimestre va ser bo”. Quines impressions tĂ© Sala sobre la primera meitat del 2021? “És un any de remuntada –diu–. Encarem la tardor amb molta empenta. El mĂłn del llibre viu amb una certa tranquil·litat, no hi ha la desesperaciĂł d’altres sectors de la cultura”.

La venda mitjana de ‘bestsellers’ cau i afavoreix la diversitat

“Una paraula que crec que defineix molt bĂ© el present del llibre en catalĂ  Ă©s la diversitat”, opina Montse Ayats, editora d’Eumo i fins a finals de l’any passat presidenta de l’AssociaciĂł d’Editors en Llengua Catalana, l’actual Editors.cat. “Hi ha noves editorials amb propostes molt concretes, perĂČ tambĂ© s’han incorporat a la publicaciĂł en catalĂ  segells com Anagrama i grans grups com Penguin Random House hi han apostat de manera mĂ©s clara, publicant, a mĂ©s de ficciĂł, col·leccions d’histĂČria o llibres de divulgació”. L’adquisiciĂł de La Campana el 2019 i, aquest 2021, de La Magrana confirmen l’apreciaciĂł d’Ayats. Menys recent Ă©s la integraciĂł de Grup 62 a Planeta, que es va fer efectiva el 2013 i el va convertir en el gran grup editorial en catalĂ , amb mĂ©s de quinze segells, entre els quals hi ha Proa, EmpĂșries, Columna, Edicions 62 i PĂČrtic. EnciclopĂšdia Catalana, que fins llavors tenia un 34% d’accions de Grup 62, ha treballat des de llavors per crĂ©ixer pel seu compte, creant nous segells –com Univers i Rata– i adquirint editorials, com ha passat amb Viena fa alguns mesos.

“La concentraciĂł no ha anat en detriment de la diversitat de tĂ­tols, perquĂš les noves editorials ofereixen propostes diferents, singulars i especialitzades”, assegura Ayats. GirbĂ©s destaca tambĂ© “el dinamisme del sector”. “Hi ha editors que volen fer el pas de crear els seus propis projectes –diu, abans de recordar que ell mateix, abans d’entrar a Amsterdam, va fundar Sembra Llibres desprĂ©s de passar uns anys per Bromera–. En paral·lel a la multitud d’editorials petites actual hi ha concentracions i sinergies. El sector estĂ  mĂ©s polaritzat. Trobo a faltar mĂ©s estructures mitjanes o, com a mĂ­nim prou potents per emprendre projectes ambiciosos i, alhora, sense perdre la independĂšncia”. El grup Som, que es remunta a la creaciĂł d’Ara Llibres el 2002, aspira a omplir un d’aquests forats. A finals de juny va fer efectiva la fusiĂł amb Abacus. El 2019, les dues entitats juntes van facturar mĂ©s de 100 milions d’euros, 86,9 dels quals corresponen a Abacus i mĂ©s de 10 a Som.

El pastĂ­s estĂ  mĂ©s repartit tambĂ© en relaciĂł amb els llibres mĂ©s venuts. “Fa vint anys hi havia tĂ­tols que superaven els 100.000 exemplars venuts, des d’autors mediĂ tics com Andreu Buenafuente a escriptors com Quim MonzĂł i Ferran Torrent –fa memĂČria–. Ara costa molt superar els 30.000 exemplars”. Encara hi ha alguna excepciĂł: Xavier Bosch anunciava fa pocs dies que La dona de la seva vida, publicada a Columna al març, ha superat els 40.000 exemplars venuts.
El cas de la no-ficciĂł
Se n’ha incentivat la publicaciĂł, i es farĂ  el mateix amb el cĂČmic

Oriol PonsatĂ­-MurlĂ , director de la InstituciĂł de les Lletres Catalanes, ha recordat aquesta setmana com han crescut “les lĂ­nies de suport a editorials tant per ediciĂł d’obres literĂ ries singulars com per traducciĂł d’obres literĂ ries de 227.000 euros (2019) a 600.000 (2021), la qual cosa ha facilitat la publicaciĂł de mĂ©s de 500 nous tĂ­tols”. Un dels Ă mbits en quĂš aquest creixement s’ha notat mĂ©s Ă©s en la no-ficciĂł, i ara es vol fer el mateix amb el cĂČmic. El sector editorial va detectar fa cinc anys la mancança de tĂ­tols d’assaig i de divulgaciĂł. El 2014, la no-ficciĂł s’acostava als 23 milions d’euros. El 2019, la xifra s’enfila fins als 32,3 milions.

Editorials com Fragmenta, Raig Verd, L’Avenç, Saldonar, Anagrama, Periscopi i ArcĂ dia s’han posat les piles en aquest camp. “L’assaig en catalĂ  ha aconseguit fer-se un lloc –afirma Montse Ingla, d’ArcĂ dia–. Cal mantenir-nos on som, insistir amb noves propostes i mantenir una lĂ­nia coherent en els nostres catĂ legs”. ArcĂ dia tĂ© “una clara preocupaciĂł per oferir llibres interdisciplinaris” i publica “traduccions i pensament escrit en català”. Al seu catĂ leg conviuen referents internacionals com George Steiner, Rosi Braidotti, Ágnes Heller i Avishai Margalit amb autors catalans com Ingrid Guardiola, Mireia SallarĂšs, Joana MasĂł i LluĂ­s Calvo.

Una de les llibreries que ha apostat pel catalĂ  des que va obrir el 2013 a l’Eixample barcelonĂ­ va ser La Impossible. “Vam començar en un moment en quĂš diverses llibreries havien tancat per problemes d’estructura –comenta una de les llibreteres, Mireia Perelló–. Nosaltres vam obrir un local petit i amb unes despeses mĂ©s ajustades”. Moltes altres llibreries en van seguir l’exemple a tot el paĂ­s. “L’ediciĂł independent en catalĂ  ha crescut força els darrers anys –explica Perelló–. S’ha apostat per noves veus, catalanes i traduĂŻdes, arriscades, innovadores i de qualitat: aixĂČ atreu nous lectors”. De cada tres llibres que ven La Impossible, un Ă©s en catalĂ . “No crec que sigui per militĂ ncia, sinĂł que estĂ  lligat a la qualitat”, afegeix.

QuĂš necessita el sector?
Si el pressupost de cultura arriba al 2% creixeran els ajuts

“Soc optimista de mena, perĂČ tinc la sensaciĂł que el sector editorial en catalĂ  tĂ© un punt excessiu de conformisme, i em decep tambĂ© l’absĂšncia de polĂ­tiques culturals clares”, explica Reina Duarte, directora de publicacions d’EdebĂ©. Especialitzada en literatura infantil i juvenil, Duarte reclama una feina conjunta entre les conselleries de Cultura i EducaciĂł: “És evident que ens falta un Pla Nacional de Lectura, perĂČ la situaciĂł Ă©s mĂ©s greu –admet–. Les actituds intolerants, extremistes i masclistes que estem veient entre els joves sĂłn un problema de base. Si no tenim clar el model de societat que volem, anem malament”. En termes de xifres, el llibre infantil i juvenil s’ha mantingut en bona forma fins al 2019: ha passat dels 41,4 milions de facturaciĂł als 44,6.

“Ens preocupa la baixada del 2020, un any en quĂš les escoles van estar tancades durant mesos i en quĂš no hi va haver Sant Jordi”, comenta Joan Sala. AixĂ­ i tot, el president d’Editors.cat Ă©s optimista sobre el present del sector del llibre en catalĂ : “No ha estat mai tan bĂ© com ara. Hi ha una gran diversitat i qualitat, i les vendes hi acompanyen. PerĂČ falta “una aportaciĂł mĂ©s gran de les administracions”. Confia que els prĂČxims pressupostos de Cultura de la Generalitat ho reflecteixin. “Si s’arriba al 2% promĂšs, representarĂ  un extra de 100 milions d’euros per a la cultura –explica–. Esperem que una part d’aquests diners puguin completar els ajuts actuals. El catalĂ  tĂ© la dificultat de ser una llengua minoritzada i amb una massa petita de lectors. Ha arribat l’hora que autors, editors i llibreters puguem respirar una mica i deixar d’autoexplotar-nos. Hem de canviar el voluntarisme per la professionalitat”.
Informa:ARA.CAT (3-IX-2021)

88 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: