“Perdre la llengua. Abandonar el ser ”
( ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA )Els conceptes de monolingüisme, bilingüisme, llengües en contacte, diglòssia, minorització… són ben coneguts per tota la nostra societat. Afegim-hi desaparició
La història antiga de la nos­tra llen­gua i la tos­su­de­ria dels seus par­lants

mai no hau­ria fet pen­sar en la des­a­pa­rició tan pre­ci­pi­tada que estem sofrint aquests dar­rers temps. Una llen­gua que apa­reix en el neolític, just quan els humans aban­do­nen els bos­cos i deci­dei­xen orga­nit­zar un sis­tema de pro­ducció que con­tem­pla­ria la como­di­tat de poder gau­dir de l’agri­cul­tura de pro­xi­mi­tat i de la rama­de­ria, aquesta llen­gua for­mada per diver­sos grups d’humans este­sos en poblats orga­nit­zats entre el sud-est de l’Índia i els pobles meso­potàmics ha resis­tit amb la majo­ria d’altres que
tenen la mateixa història, ha resis­tit fins als nos­tres dies.

D’aque­lla pro­to­llen­gua que es for­ma­ria fa uns 10.000 anys i que, amb l’expansió dels par­lants pels ter­ri­to­ris d’Europa for­ma­ria una sèrie de par­les dife­rents però amb unes bases que les fan ger­ma­nes, d’aque­lles llengües, algu­nes d’elles han des­a­pa­re­gut amb el temps. Les cau­ses han sigut diver­ses. Des de les inva­si­ons d’un poblat damunt d’un altre, impo­sant-li la llen­gua dels inva­sors, fins a les uni­ons produïdes per rela­ci­ons espontànies, a la sepa­ració –la més freqüent– dels grups humans que mai no han pogut estar qui­ets ni estar-se gaire al mateix lloc, i han cami­nat per tot el pla­neta, totes aques­tes cir­cumstàncies van gene­rar un ven­tall de llengües diver­ses.

Quan els estu­di­o­sos del feno­men en van des­co­brir els ini­cis comuns for­jant a dins dels par­lars con­tem­po­ra­nis, van ano­me­nar-la. Van con­cep­tuar-la amb

un nom: indo­eu­ro­peu. Una bona colla de llengües es con­ser­ven vives i for­tes d’aque­lla història sem­blant als con­tes que ens hem fet pas­sar gene­ració a gene­ració: les romàniques, les germàniques, les esla­ves, les… De la branca de la lla­tina, d’on sorgí la llen­gua cata­lana, se’n con­ser­ven a ple­ret. Però… s’ ha aca­bat la Història del català.

Algú pensa que el gran pro­blema de Cata­lu­nya és això de les bara­lles inter­par­tits, dels insults de pre­si­dent a pre­si­dent, de tenir pre­so­ners els homes i dones que ens van seguir cap a un camí d’espe­rança, durant deu anys? Algú pensa que el veri­ta­ble pro­blema és la mesa de nego­ci­ació? És l’Estat pro­fund, el deep-state que ens vol empas­sats per la Medi­terrània? No pas, com­panys i com­pa­nyes: el pro­blema és l’estat de la nos­tra llen­gua, la llen­gua cata­lana.

En poc temps, la llen­gua cata­lana sofreix una pre­ci­pi­tada degra­dació que anun­cia que en poc temps la llen­gua cata­lana, aque­lla llen­gua pro­ce­dent de la llarga Història, que ens porta a uns pobles que influi­rien a tota l’Europa, Aquesta llen­gua està en procés de des­a­pa­rició. De temps enrere, diver­sos lingüistes [Veny, Badia Mar­ga­rit, Prats/Nadal, Junyent] i un impor­tant etcètera ens van avi­sar del perill que cor­ria la

llen­gua cata­lana. És un fet indis­cu­ti­ble. Una mino­rit­zació real, no teòrica, no d’estudi que expli­qui els perills de dues llengües en con­tacte que aca­ben amb un bar­reig perillós. No. Faig referència a l’accés defi­ni­tiu de la llen­gua cata­lana
per tots els car­rers i pla­ces del Prin­ci­pat –i del País Valencià, no tant per les Illes. També a Andorra

Amb tota la faci­li­tat de què gau­dim les per­so­nes de llen­gua cata­lana amb el conei­xe­ment de diver­ses llengües, caiem amb plaer, en les con­ver­ses, en la llen­gua del nos­tre inter­lo­cu­tor. Els con­cep­tes de mono­lingüisme, bilingüisme, llengües en con­tacte, diglòssia, mino­rit­zació… són ben cone­guts per tota la nos­tra soci­e­tat. Afe­gim-hi des­a­pa­rició.

Aquests dies ha tin­gut molt ressò l’estudi de la Dra. Junyent sobre el fet que ens ocupa. Val la pena acos­tar-s’hi. Però el pànic ens pren quan veiem una pro­ducció de Movis­tar que ens fa la deferència de dei­xar tra­duir-la a la llen­gua cata­lana. Una sèrie que de seguida engan­xarà els joves. La bar­reja en tota con­versa del cas­tellà i el català és l’esto­cada final al nos­tre vell i bell sis­tema de comu­ni­cació. Vull dir Merlí, és clar. Amb la majo­ria d’estu­di­ants pro­ta­go­nis­tes de llen­gua cata­lana, però que un sol per­so­natge, fort, potent, atrac­tiu, acon­se­guirà, tot sol, fer evi­dent “quina és la llen­gua” de la sèrie… L’acom­pa­nya una noieta que mira els nois, els atrau i els parla en cas­tellà.
Informa:ELPUNTAVUI.CT (23-9-2020)