EL PRINCIPAL PROBLEMA DE CATALUNYA √ČS L’ESTAT DE LA NOSTRA LLENGUA

“Perdre la llengua. Abandonar el ser ”
( ASSUMPCI√ď CANTALOZELLA )Els conceptes de monoling√ľisme, biling√ľisme, lleng√ľes en contacte, digl√≤ssia, minoritzaci√≥… s√≥n ben coneguts per tota la nostra societat. Afegim-hi desaparici√≥
La història antiga de la nos­tra llen­gua i la tos­su­de­ria dels seus par­lants

mai no hau¬≠ria fet pen¬≠sar en la des¬≠a¬≠pa¬≠rici√≥ tan pre¬≠ci¬≠pi¬≠tada que estem sofrint aquests dar¬≠rers temps. Una llen¬≠gua que apa¬≠reix en el neol√≠tic, just quan els humans aban¬≠do¬≠nen els bos¬≠cos i deci¬≠dei¬≠xen orga¬≠nit¬≠zar un sis¬≠tema de pro¬≠ducci√≥ que con¬≠tem¬≠pla¬≠ria la como¬≠di¬≠tat de poder gau¬≠dir de l‚Äôagri¬≠cul¬≠tura de pro¬≠xi¬≠mi¬≠tat i de la rama¬≠de¬≠ria, aquesta llen¬≠gua for¬≠mada per diver¬≠sos grups d‚Äôhumans este¬≠sos en poblats orga¬≠nit¬≠zats entre el sud-est de l‚Äô√ćndia i els pobles meso¬≠pot√†mics ha resis¬≠tit amb la majo¬≠ria d‚Äôaltres que
tenen la mateixa història, ha resis­tit fins als nos­tres dies.

D‚Äôaque¬≠lla pro¬≠to¬≠llen¬≠gua que es for¬≠ma¬≠ria fa uns 10.000 anys i que, amb l‚Äôexpansi√≥ dels par¬≠lants pels ter¬≠ri¬≠to¬≠ris d‚ÄôEuropa for¬≠ma¬≠ria una s√®rie de par¬≠les dife¬≠rents per√≤ amb unes bases que les fan ger¬≠ma¬≠nes, d‚Äôaque¬≠lles lleng√ľes, algu¬≠nes d‚Äôelles han des¬≠a¬≠pa¬≠re¬≠gut amb el temps. Les cau¬≠ses han sigut diver¬≠ses. Des de les inva¬≠si¬≠ons d‚Äôun poblat damunt d‚Äôun altre, impo¬≠sant-li la llen¬≠gua dels inva¬≠sors, fins a les uni¬≠ons produ√Įdes per rela¬≠ci¬≠ons espont√†nies, a la sepa¬≠raci√≥ ‚Äďla m√©s freq√ľent‚Äď dels grups humans que mai no han pogut estar qui¬≠ets ni estar-se gaire al mateix lloc, i han cami¬≠nat per tot el pla¬≠neta, totes aques¬≠tes cir¬≠cumst√†ncies van gene¬≠rar un ven¬≠tall de lleng√ľes diver¬≠ses.

Quan els estu­di­o­sos del feno­men en van des­co­brir els ini­cis comuns for­jant a dins dels par­lars con­tem­po­ra­nis, van ano­me­nar-la. Van con­cep­tuar-la amb

un nom: indo¬≠eu¬≠ro¬≠peu. Una bona colla de lleng√ľes es con¬≠ser¬≠ven vives i for¬≠tes d‚Äôaque¬≠lla hist√≤ria sem¬≠blant als con¬≠tes que ens hem fet pas¬≠sar gene¬≠raci√≥ a gene¬≠raci√≥: les rom√†niques, les germ√†niques, les esla¬≠ves, les… De la branca de la lla¬≠tina, d‚Äôon sorg√≠ la llen¬≠gua cata¬≠lana, se‚Äôn con¬≠ser¬≠ven a ple¬≠ret. Per√≤… s‚Äô ha aca¬≠bat la Hist√≤ria del catal√†.

Alg√ļ pensa que el gran pro¬≠blema de Cata¬≠lu¬≠nya √©s aix√≤ de les bara¬≠lles inter¬≠par¬≠tits, dels insults de pre¬≠si¬≠dent a pre¬≠si¬≠dent, de tenir pre¬≠so¬≠ners els homes i dones que ens van seguir cap a un cam√≠ d‚Äôespe¬≠ran√ßa, durant deu anys? Alg√ļ pensa que el veri¬≠ta¬≠ble pro¬≠blema √©s la mesa de nego¬≠ci¬≠aci√≥? √Čs l‚ÄôEstat pro¬≠fund, el deep-state que ens vol empas¬≠sats per la Medi¬≠terr√†nia? No pas, com¬≠panys i com¬≠pa¬≠nyes: el pro¬≠blema √©s l‚Äôestat de la nos¬≠tra llen¬≠gua, la llen¬≠gua cata¬≠lana.

En poc temps, la llen¬≠gua cata¬≠lana sofreix una pre¬≠ci¬≠pi¬≠tada degra¬≠daci√≥ que anun¬≠cia que en poc temps la llen¬≠gua cata¬≠lana, aque¬≠lla llen¬≠gua pro¬≠ce¬≠dent de la llarga Hist√≤ria, que ens porta a uns pobles que influi¬≠rien a tota l‚ÄôEuropa, Aquesta llen¬≠gua est√† en proc√©s de des¬≠a¬≠pa¬≠rici√≥. De temps enrere, diver¬≠sos ling√ľistes [Veny, Badia Mar¬≠ga¬≠rit, Prats/Nadal, Junyent] i un impor¬≠tant etc√®tera ens van avi¬≠sar del perill que cor¬≠ria la

llen¬≠gua cata¬≠lana. √Čs un fet indis¬≠cu¬≠ti¬≠ble. Una mino¬≠rit¬≠zaci√≥ real, no te√≤rica, no d‚Äôestudi que expli¬≠qui els perills de dues lleng√ľes en con¬≠tacte que aca¬≠ben amb un bar¬≠reig perill√≥s. No. Faig refer√®ncia a l‚Äôacc√©s defi¬≠ni¬≠tiu de la llen¬≠gua cata¬≠lana
per tots els car¬≠rers i pla¬≠ces del Prin¬≠ci¬≠pat ‚Äďi del Pa√≠s Valenci√†, no tant per les Illes. Tamb√© a Andorra

Amb tota la faci¬≠li¬≠tat de qu√® gau¬≠dim les per¬≠so¬≠nes de llen¬≠gua cata¬≠lana amb el conei¬≠xe¬≠ment de diver¬≠ses lleng√ľes, caiem amb plaer, en les con¬≠ver¬≠ses, en la llen¬≠gua del nos¬≠tre inter¬≠lo¬≠cu¬≠tor. Els con¬≠cep¬≠tes de mono¬≠ling√ľisme, biling√ľisme, lleng√ľes en con¬≠tacte, digl√≤ssia, mino¬≠rit¬≠zaci√≥… s√≥n ben cone¬≠guts per tota la nos¬≠tra soci¬≠e¬≠tat. Afe¬≠gim-hi des¬≠a¬≠pa¬≠rici√≥.

Aquests dies ha tin¬≠gut molt ress√≤ l‚Äôestudi de la Dra. Junyent sobre el fet que ens ocupa. Val la pena acos¬≠tar-s‚Äôhi. Per√≤ el p√†nic ens pren quan veiem una pro¬≠ducci√≥ de Movis¬≠tar que ens fa la defer√®ncia de dei¬≠xar tra¬≠duir-la a la llen¬≠gua cata¬≠lana. Una s√®rie que de seguida engan¬≠xar√† els joves. La bar¬≠reja en tota con¬≠versa del cas¬≠tell√† i el catal√† √©s l‚Äôesto¬≠cada final al nos¬≠tre vell i bell sis¬≠tema de comu¬≠ni¬≠caci√≥. Vull dir Merl√≠, √©s clar. Amb la majo¬≠ria d‚Äôestu¬≠di¬≠ants pro¬≠ta¬≠go¬≠nis¬≠tes de llen¬≠gua cata¬≠lana, per√≤ que un sol per¬≠so¬≠natge, fort, potent, atrac¬≠tiu, acon¬≠se¬≠guir√†, tot sol, fer evi¬≠dent ‚Äúquina √©s la llen¬≠gua‚ÄĚ de la s√®rie… L‚Äôacom¬≠pa¬≠nya una noieta que mira els nois, els atrau i els parla en cas¬≠tell√†.
Informa:ELPUNTAVUI.CT (23-9-2020)

121 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: