EL PROCEDENT D’OTEGUI: MARCHENA PODRIA TORNAR A JUTJAR ELS PRESOS POL√ćTICS ?

( BARNAT SURROCA )
L’independentisme ha situat a l’horitz√≥ el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb l’esperan√ßa que reparar√† la injust√≠cia comesa pel Tribunal Suprem en el cas dels presos pol√≠tics. Aix√≤ podria ser aix√≠, tot i que √©s un escenari que encara trigar√† uns mesos, i caldr√† analitzar amb detall l’abast de la resoluci√≥ d’Estrasburg. De tota manera, √©s una via que no est√† exempta de riscos. El cas d’Arnaldo Otegi √©s un precedent del que pot arribar a fer el Suprem per reivindicar la seva autoritat en un dels casos m√©s rellevants de la democr√†cia espanyola. Segons els experts consultats, caldr√† veure en quins termes s’expressa la sent√®ncia d’Estrasburg per al cas del proc√©s, per√≤ no descarten un escenari en qu√® l’alt tribunal espanyol orden√©s repetir el judici.

Qu√® ha passat amb Otegi? El Suprem va ordenar dilluns que l’Audi√®ncia Nacional el torn√©s a jutjar, juntament amb altres dirigents de l’esquerra abertzale, pel cas Bateragune. Aquesta causa fa refer√®ncia a l’intent de refundar l’esquerra independentista basca en unes coordenades de no-viol√®ncia. Els aparells de l’Estat van considerar que es tractava d’un intent de reconstruir la il¬∑legalitzada Batasuna seguint ordres d’ETA. Otegi va ser processat i jutjat el 2009 a l’Audi√®ncia Nacional, i va passar sis anys a la pres√≥.

El 2018, nou anys despr√©s de la sent√®ncia i quan Otegi i la resta de dirigents abertzales estaven ja en llibertat, Estrasburg va dictar la seva resoluci√≥: no van tenir un judici just. No va ser fins dos anys despr√©s, aquest juliol, que el Suprem va anul¬∑lar-ne la condemna. Els tempos de la just√≠cia espanyola van impedir que Otegi particip√©s com a candidat d’EH Bildu a les eleccions del Pa√≠s Basc que es van celebrar uns dies abans. Quan el cas semblava resolt, dilluns el Suprem va decidir per unanimitat que el judici contra el dirigent basc s’haur√† de repetir.

Aix√≤ es pot fer? Experts consultats per aquest diari apunten que s√≠. En el cas d’Otegi, Estrasburg va detectar una vulneraci√≥ d’un dret procedimental, com √©s el dret a un jutge imparcial. Com explica la catedr√†tica de Dret Constitucional, Merc√® Barcel√≥, en aquest cas, el Suprem s√≠ que pot fer una interpretaci√≥ com la que ha fet i ordenar que es torni a celebrar el judici, amb l’argument de resoldre aquesta vulneraci√≥ i que els fets no quedin sense jutjar. Una altra cosa seria si el tribunal d’Estrasburg hagu√©s detectat vulneracions en altres drets, com ara el dret de reuni√≥ o de manifestaci√≥. Aleshores, segons Barcel√≥, el judici no es podria repetir.

L’amena√ßa als presos

Com es trasllada tot aix√≤ al cas dels presos pol√≠tics? Actualment els presos estan a l’espera que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui els seus recursos contra la sent√®ncia del Suprem. Continuen a la pres√≥ sense tercer grau ni sortides per treballar, i afectats per les severes restriccions arran de la Covid-19. Paral¬∑lelament hi ha diverses vies activades per facilitar-ne la sortida, com ara els indults o la reforma de la sedici√≥, per√≤ tot plegat es troba en fases preliminars mentre l’independentisme reclama l’amnistia, una via amb poques possibilitats de reeixir.

Quan el TC es pronunci√Į, desbrossar√† la via per portar la sent√®ncia de Manuel Marchena al tribunal d’Estrasburg. Primer caldr√† veure si admet a tr√†mit els recursos, i hauran de passar uns anys fins que no emeti una resoluci√≥. Si √©s favorable als presos, caldr√† analitzar en quins termes es pronuncia i quins drets sost√© que s’han vulnerat. Si, com en el cas d’Otegi, sentencia que s’han vulnerat drets procedimentals, el Suprem podria ordenar que es repet√≠s el judici. Si, en canvi, considera que s’han vulnerat drets substantius, com ara el dret a la llibertat de manifestaci√≥ o d’expressi√≥, el judici no tindria per qu√® repetir-se.

Segons explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en el cas del proc√©s es combinen vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius. Si el TEDH es decanta pels procedimentals -com ara el judici just o la vulneraci√≥ del dret a la doble inst√†ncia penal- es podria donar un escenari en qu√® el Suprem orden√©s la repetici√≥ del judici. En tot cas, diu Salellas, “Estrasburg haur√† de definir en la seva sent√®ncia quina √©s la satisfacci√≥ justa per restituir els drets vulnerats”. Des de 2015, √©s la jurisdicci√≥ interna, el Suprem, qui s’encarrega de regular l’abast de la sent√®ncia. El risc que hauria d’evitar el TEDH √©s que sigui el Suprem, el tribunal que ha vulnerat els drets dels presos, l’encarregat de restablir aquests drets.

Gest de força del Suprem

La relaci√≥ entre la just√≠cia europea o internacional i la just√≠cia dels estats, concretament l’espanyola, no √©s precisament pl√†cida, i menys encara en casos com el d’Otegi o del proc√©s. Una esmena a la totalitat del tribunal d’Estrasburg a una sent√®ncia d’Espanya, com en el cas d’Otegi, no √©s ben rebuda per les autoritats judicials, geloses de la seva autonomia. El Suprem va trigar dos anys a anul¬∑lar la condemna, i ara es reserva el dret que l’Audi√®ncia Nacional torni a jutjar i, eventualment, torni a condemnar uns fets que ja van ser vistos pel mateix tribunal. Caldr√† veure en quins termes, si es repeteix tota la vista oral, amb testimonis, p√®rits i fase documental.

Quin marge d’actuaci√≥ t√© el Suprem davant d’una sent√®ncia del TEDH? Salellas admet que les resolucions d’Estrasburg s√≥n “m√©s declaratives que executives”, per√≤ remarca que la just√≠cia espanyola est√† obligada a complir-les. De tota manera, caldr√† analitzar quina √©s la sent√®ncia del TEDH, que podria arribar a sol¬∑licitar la cooperaci√≥ dels tribunals espanyols per executar la sent√®cnia.

En tot cas, el Suprem ja ha desafiat la just√≠cia europea una vegada. Va ser en el cas d’Oriol Junqueras, quan el Tribunal de Just√≠cia de la Uni√≥ Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va dir que el l√≠der d’ERC tenia immunitat com a eurodiputat des del moment en qu√® va ser elegit (i per tant no podia ser jutjat ni empresonat sense el corresponent suplicatori). El Suprem va desobeir aquella resoluci√≥ i va mantenir Junqueras a la pres√≥, sense possibilitat d’anar al Parlament Europeu per prendre possessi√≥ de l’acta d’eurodiputat, com s√≠ que van poder fer Carles Puigdemont, Toni Com√≠n i Clara Ponsat√≠.

Informa:NACIODIGITAL.CAT (16-12-2020)

143 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: