El govern de les Illes Balears ha aprovat aquest dimecres, en un consell extraordinari, el projecte de llei d’educació, la primera norma educativa balear, que defineix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i fixa un mínim del 50% d’ús en l’horari escolar.

El projecte de llei recull el llegat del Decret de mínims, aprovat pel Partit Popular el 1997, que garantia el mínim del 50% d’ús de la llengua pròpia a les aules, i afegeix que les escoles podran posar en marxa un model d’immersió lingüística si ho volen perquè el català “mantingui la funció de referència i de cohesió social”.

El primer esborrany del projecte de llei que va presentar la Conselleria d’Educació, el 2019 no establia cap presència mínima del català a les aules i es limitava a assenyalar que aquesta llengua havia de ser “vertebradora de l’ensenyament” i l’idioma “d’ús normal i general en les comunicacions i en l’àmbit administratiu”. MÉS per Mallorca, però, va amenaçar amb votar contra la llei si no es garantia una presència important del català.

El coordinador de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, es mostra ara satisfet perquè el projecte de llei “blinda el català a les aules”. La diputada del PP Núria Riera, en canvi, ha assenyalat que s’han de consensuar unes “línies vermelles” com “la llibertat d’escollir la llengua materna en el primer ensenyament”.

La nova llei d’educació es preveu que s’aprovi a finals d’aquest any o al gener del vinent.
PROMOCIÓ DEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA BALEAR

La Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), que és el màxim l’òrgan de govern intern dels jutjats i tribunals de les Illes Balears, ha avalat el pla de promoció de l’ús de la llengua catalana en les dependències judicials de les Balears. L’aval compta amb el suport de tots els membres de la Sala.

El passat 12 de maig, el president del TSJIB, Carlos Gómez, va anunciar aquest Pla: «Estam dissenyant un pla per a promoure l’ús del català a la Justícia. L’Administració de Justícia és una de les administracions on la implantació de la nostra llengua ha estat més endarrerida. Aquest pla encara no està concretat però sempre serà un pla en positiu», va dir en una compareixença al Parlament.

Gomez va dir que el pla inclouria «cartells informatius en els edificis judicials que informin els ciutadans dels seus drets lingüístics, així com posar a disposició dels jutges diccionaris i altres recursos per a la traducció».
Informa:D.BALEARS.CAT I DIARIDELALLENGUA.CAT (10-6-2021)