EL PSC DESSACRALITZA LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

“El PSC dessacralitza la immersió lingüística ”
Amb la mirada posada en seduir votants de Ciutadans, el PSC va plantejar fa uns dies flexibilitzar el model d’immersió lingüística. Fins i tot, va qüestionar el català com a llengua vehicular a l’escola catalana. Els socialistes, però, han matisat aquest dimecres el seu posicionament al Parlament de Catalunya, on es debatien dues proposicions de llei de PP i Ciutadans. Tot i presentar una esmena a la totalitat a les propostes de la dreta, el PSC ha defensat que «res és sagrat» i que «cal adaptar el sistema a les realitats sociolingüístiques de cada territori». Una escletxa al consens de l’esquerra i l’independentisme sobre el model de llengua a l’ensenyament.
( MOISÉS PÉREZ )

Als carrers Balmes i Pallars de Barcelona, s’hi mostraven les dues cares de les passades eleccions espanyoles. Mentre a la seu de Ciutadans predominava la ràbia i la tristesa per l’exorbitant patacada a les urnes, la caserna general del PSC transmetia alegria continguda. Els socialistes catalans conservaven els 12 escons obtinguts en l’anterior votació estatal, la qual s’havia donat en un context marcadament més propici per als interessos de la federació del puny i la rosa a Catalunya. L’accentuació del debat territorial a l’Estat espanyol arran de la sentència del procés podia trastocar electoralment el PSC en benefici d’altres opcions unionistes més polaritzades.

La resistència a l’embat d’una repetició electoral i la caiguda estrepitosa de Ciutadans, qui es convertia en darrera força a Catalunya després de guanyar unes eleccions catalanes, va encendre la bombeta en la direcció del PSC. Amb la convocatòria d’uns comicis al Principat planant per la possible inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, els socialistes catalans van llençar-se a seduir els votants de Ciutadans, tot i que de manera tímida i continguda. I per aconseguir-ho, el PSC va desmarcar-se dies enrere del consens que hi ha sobre el model d’immersió lingüística a l’ensenyament. D’entrada, fins i tot, s’hi qüestionava mantenir el català com a llengua vehicular a l’escola principatina.

Un posicionament aigualit per les crítiques d’una part significativa de les agrupacions locals que s’ha reflectit aquest dimecres al Parlament de Catalunya, on PP i Ciutadans han presentat dues proposicions de llei que apostaven per enderrocar el model d’immersió lingüística instaurat durant la dècada dels 80 del segle passat. Tot i sumar-se a l’àmplia majoria que ha rebutjat les propostes de la dreta espanyola per 90 vots a 38, el PSC s’ha volgut situar entre les dues forces conservadores i el consens lingüístic defensat per l’esquerra i l’independentisme.

«Nosaltres no ens situem amb aquells que, com l’exministre d’Educació del PP José Ignacio Wert, parlen d’espanyolitzar els nens catalans. Ara bé, tampoc ho fem amb aquells que defensen el fonamentalista manifest lingüístic Koiné i volen descastellanitzar els nens catalans per després recatalanitzar-los», ha proclamat Ester Niubó, diputada del PSC a la cambra catalana. «Volem que es deixe d’instrumentalitzar la llengua a l’escola. Apostem per un model d’immersió flexible i que estiga en mans dels instituts i dels centres escolars. Mai ha d’estar-hi en poder dels polítics», ha brandat.

Niubó, la qual no ha exposat detalladament la nova immersió lingüística dels socialistes catalans, ha defensat «un model lingüístic que estiga adaptat a les diferents realitats sociolingüístiques del territori». «Si en una zona cal reforçar el castellà, ho farem. I si en una altra és necessari consolidar el català, també es farà. S’ha de ser flexible a la pluralitat lingüística de Catalunya», ha afirmat, així com ha demanat «dades i avaluacions per conèixer les qüestions a millorar de la immersió lingüística. «Res és sagrat. No ha de ser tabú flexibilitzar i buscar una major eficiència per al model lingüístic català», ha etzibat.

Malgrat forçar una esquerda dintre del consens sobre la llengua a l’escola catalana, la parlamentària del PSC ha reivindicat la paternitat del sistema. «Catalunya va adoptar aquest model lingüístic gràcies a una majoria d’esquerres integrada pel PSC i el PSUC en contra de la voluntat segregadora de CIU, UCD i ERC. En aquell moment, vam aconseguir implementar un model que no separa els nens per raons de llengua», ha proclamat, amb l’objectiu de treure pit. I ha rematat: «Gràcies al model d’immersió lingüística, vam convertir el català en un element de promoció social».

«Quan el PSC va obrir el debat sobre la immersió lingüística, vam tenir esperances. Però amb l’esmena a la totalitat presentada contra la nostra proposició de llei s’ha demostrat que és una mesura emmarcada dintre dels aires electorals que hi ha a Catalunya», ha indicat Daniel Serrano, del PP. «Hi ha coses del discurs dels socialistes que compartim. Si defensen realment el progrès, deixen de defensar un sistema lingüístic retrògrad i reaccionari», ha demanat als socialistes, mentre qualificava el PSC de «crossa del separatisme».

Els populars, de fet, han insistit en un model trilingüe, el qual contempla uns percentatges fixats del 25% per al castellà, el català i l’anglès. La resta seria decisió del centre educatiu. «Amb aquest sistema, volem assegurar l’ensenyament i l’aprenentatge dels nens en català, castellà i anglès», ha assenyalat, mentre Niubó rebutjava el sistema per quotes. «L’actual sistema exclou el castellà de l’escola. No debades, l’ultranacionalista Ernest Maragall reconeixia que els xiquets tenien dificultats per expressar en castellà a Olot», ha censurat com a preludi per comparar, en un exercici de perversió del llenguatge, l’independentisme català amb els règims totalitaris del segle passat. «La Generalitat de Catalunya imposa un model monolingüe i que homogeneïtza com els terribles règims dels anys 30», ha expressat sense rubor.

«Vaig entrar-hi a la política per combatre la injustícia de la immersió lingüística en català», ha continuat Sonia Sierra, de Ciutadans, qui ha centrat la seua intervenció a denunciar l’actual model lingüístic a l’escola catalana sense concretar-ne l’alternativa exposada a la proposició de llei rebutjada per una folgada majoria de la cambra. «El model d’immersió és la pedra angular del nacionalisme excloent de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya», ha criticat. «Un sistema que perjudica els catalanoparlants i els castellanoparlants i, a més, no funciona. Fins i tot, ho reconeix TV3, que és l’òrgan de propaganda», ha sentenciat.

«El PP i Ciutadans només pretenen soscavar un dels pocs consensos que encara queden a Catalunya: el model d’immersió lingüística. I ho volen fer obrint falsos debats i amb uns interessos recentralitzadors que trenquen la igualtat d’oportunitats i perjudiquen les classes treballadores», ha replicat Jéssica Albiach, veu de Catalunya en Comú. «Ni PP ni Ciutadans tenen credibilitat per parlar-ne de llengua, especialment els populars. Les polítiques públiques dels conservadors al País Valencià, territori del qual sóc originària, van demostrar els intents de la dreta per acabar amb la llengua pròpia. A causa d’aquestes polítiques, tenia por a expressar-me públicament en català quan vaig arribar-hi a Catalunya», ha relatat, a banda de recordar el blaverisme lingüístic de la formació de la gavina i l’ús de la llengua pròpia a l’antiga Canal 9.

Albiach, la qual s’ha distanciat del manifest Koiné i ha avalat el català que «també diu cumpleañs [en referència a la cantant Rosalia]», ha censurat que la llengua pròpia «estiga minoritzada en àmbits com la justícia i el comerç». «El model lingüístic actual ha permès convertir l’escola catalana en un element cohesionador», ha destacat, al seu torn, que mostrava com diferents organismes i institucions assenyalen els bons resultats dels estudiants catalans en castellà. «Deixeu l’escola tranquil·la», ha sol·licitat a Ciutadans i el PP. «Allò que necessita realment l’escola catalana són recursos», ha retret al bipartit de Junts per Catalunya i ERC.

Mònica Palacio, diputada dels republicans al Parlament de Catalunya, ha sigut encara més contundent en la seua resposta a les dues formacions conservadores. «Saben vostès en quina llengua se socialitza el meu fill? Saben quina llengua empra en els videojocs, al patí en els seus amics i en la música? El castellà. Saben amb quina llengua atendrà com a cambrer? En anglès. Això és el trilingüisme social. Per això, és tan important que l’escola catalana faça de compensador d’aquestes desigualtats lingüístiques a Catalunya», ha respost. «En una època marcada per la globalització, de la qual només es beneficien les llengües fortes en matèria demogràfica, política i econòmica, l’escola actua com a un element protector. Gràcies a la immersió lingüística s’assegura la transmissió generacional del català», ha indicat, una vegada havia recordat com del clam de 19 escoles de la castellanoparlant Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) va néixer l’actual sistema lingüístic de l’ensenyament a Catalunya.

«El PP i Ciutadans estan fent de la llengua un problema que no existeix. Només cal recordar que dels 10 canals de televisió generalistes que hi ha a Catalunya solament hi ha un en català. O que únicament el 9% dels documents mercantils i notarials de Catalunya s’escriuen en la llengua pròpia», ha complementat Xavier Quintillà, de Junts per Catalunya. «S’ha de recordar que l’informe de l’alt nivell multilingüe de la Comissió Europea va qualificar el sistema educatiu català com a exemple per aprendre idiomes», ha ressaltat, així com ha qualificat «d’irreals i demagògiques» les propostes presentades per PP i Ciutadans.

El diputat independentista, precisament, s’ha centrat a criticar els aspectes més controvertits de les dues proposicions de llei. «És surrealista que el PP demane eliminar la col·laboració de la Generalitat de Catalunya en matèria lingüística amb els territoris catalanoparlants. Però encara és més surrealista que Ciutadans demane el mateix mentre siga a l’Estat Espanyol. Aleshores, podem tenir relació amb la Catalunya Nord i no amb les Illes Balears i el País Valencià?», ha preguntat. I ha afegit: «Vosaltres [en referència al PP] voleu implantar el mateix model reaccionari que aspiràveu a instaurar a les Illes Balears».

«Cal veure si amb aquesta aposta per flexibilitzar el model lingüístic el PSC posa en dubte la immersió i fa seguidisme de Ciutadans», ha recriminat Carles Riera, portaveu de la CUP. «El català s’ha convertit en una llengua comuna i de cohesió dintre d’una societat multilingüe i multicultural. I això és molt important per a una llengua minoritzada a la justícia i als mitjans de comunicació», ha destacat. «Si no hi hagués immersió, el risc de segregació lingüística a la societat catalana seria gran. Com també la possibilitat d’incompetència lingüística de les famílies castellanoparlants», ha avisat com a retret cap a la dreta espanyola i mirant de reüll el PSC, qui ha mostrat la seua aposta per flexibilitzar el model d’immersió.
Informa:ELTEMPS.CAT (12-12-2019)

136 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: