El PSC, el gran beneficiat de la divisió independentista als ajuntaments
Els socialistes entren a molts governs locals per la incapacitat de Junts, ERC i la CUP d’arribar a acords.
(XAVI FERNÁDEZ DE CASTRO)
Les eleccions municipals del 28 de maig han obert un nou capítol en el panorama polític català. Amb l’independentisme dividit, el PSC ha estat el vencedor dels comicis –va ser la força més votada del país– i també va camí de convertir-se en el gran beneficiat dels pactes postelectorals. A falta de resoldre el futur de Girona i Barcelona, els socialistes estan molt a prop de recuperar Lleida i Tarragona i s’han consolidat com un actor clau la política municipal tancant pactes amb Junts, ERC i la CUP arreu del país per entrar a diversos governs locals. També en ciutats i pobles on hi havia majoria independentista alternativa.
Només aquesta setmana el PSC és protagonista en almenys una quinzena de negociacions i pactes postelectorals que podrien portar els socialistes al govern d’almenys quatre capitals de comarca –la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), Olot (Garrotxa), Tortosa (Baix Ebre) i Vilafranca (Alt Penedès)–, a poblacions importants com Sitges (Garraf), Blanes (Selva) o Roses (Alt Empordà) i a pobles simbòlics com Sarrià de Ter (Gironès), on feia 16 anys que governava ERC, 11 dels quals amb l’actual conseller d’Empresa, Roger Torrent, com a alcalde.
També hi ha excepcions, com el pacte entre ERC i Junts a la Diputació de Girona o a Cervera (Segarra), però el degoteig d’acords amb el PSC dificulten una eventual unitat invocada pels partits independentistes per al 23-J la setmana passada, tot i que aquesta setmana el debat s’ha diluït.
El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, parlant amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, al final de la sessió de control. Data de publicació: dimecres 25 de gener del 2023, 11:43 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig
El front comú independentista es queda en paraules.
Just després de les municipals, i davant l’evident fracàs electoral de l’independentisme en el seu conjunt i d’ERC en particular, els partits independentistes es van conjurar per intentar refer la unitat a dins del moviment. L’avançament electoral anunciar per Pedro Sánchez per tapar els mals resultats del PSOE ha complicat les converses i ha enganxat amb el peu canviat tant a Junts com a ERC. El partit de Jordi Turull ha tornat a treure del calaix la llista unitària –sabent que ERC no l’acceptarà mai–, mentre que els republicans aposten per acords programàtics.
Una de les primeres condicions que va posar el líder d’ERC, Oriol Junqueras, per construir un front comú a Madrid era que els partits independentistes pactessin allà on fos possible per evitar “regalar” poder al PSC. Una premissa que Junts no ha volgut, conscient que en molts municipis podia pactar amb els socialistes per fer fora ERC d’alcaldies de renom, i ha preferit deixar “mans lliures” a les seccions locals perquè negociessin amb qui més els convingués, lluny del soroll de les seus nacionals. En aquesta equació també hi participa de ple la CUP, que no només no ha volgut facilitar governs independentistes com a Vilafranca del Penedès, sinó que a Sarrià de Ter ha pactat amb el PSC per prendre l’alcaldia als republicans. A més, els anticapitalistes podrien entrar als governs d’Olot i Tortosa si fructifiquen les converses amb els socialistes.
Informa:ELMON.CAT (8-VI-2023)
