EL PSOE (PSC), NI FEDERALISTES NI AUTONOMISTES: NOMÉS UNS “PROVINCIANOS”

(RAMON SERRA, EDITOR )
Entra per escoltar l’audio  🎧    Tornem al 1833. Ho diu Torra i tota la gent amb cara i ulls. El desconfinament per províncies és un nyap més del Gobierno i un menyspreu a les autonomies,si és que algú encara pensava que eren alguna cosa més que una Diputació ampliada.
A hores d’ara es demostra que el PSOE(PSC) no ĂŠs ni federalista ni autonomista.Simplemente ĂŠs un partit espanyolista i jacobinista com ho pot ser qualsevol partit de dretes o d’extrema dreta. Fa uns dies Quim Nadal,exalcalde de Girona i membre important del govern tripartit en la Generalitat,home que havia estat molt vinculat al PSC, afirmava que veia gairebĂŠ impossible la independència de Catalunya, però que encara li semblava mĂŠs impossible un Estat federal a Espanya. MĂŠs clar, impossible .A Espanya no hi ha cap polĂ­tica federalista i prĂ cticament no s’ho creu ningĂş. Un avĂ­s als qui encara pensen en les terceres vies que era callen com uns morts quan la recentralitzaciĂł de l’Estat ĂŠs evident.
Tornem al 1833, l’any de la creaciĂł de les provĂ­ncies a Espanya seguint el mètode jacobĂ­ de França. La provĂ­ncia era un territori que es podria recòrrer a cavall en un dia. Catalunya fou dividida en quatre i curiosament es va fer tot el possible perquè la de Barcelona no arribĂŠs a la frontera francesa.Ripoll, per exemple, passava a ser part de la de Girona quan no tenia cap mena de relaciĂł amb aquesta capital.
Amb l’arribada de les comunitats autonòmiques semblava que la provĂ­ncia perdia pes, tot i que, entre altres atributs,ĂŠs la unitat per a les eleccions. Però ara Illa i companyia tornen a treure-la de l’armari,amb naftalina.
Semblava lògic que les autonomies que tenen totes les competències en sanitat haurien de gestionar si mÊs no el desconfinament, però tururut pa amb oli.En aquestes circumstàncies es poden produir situacions paradoxals si no podem desplaçar-nos mÊs enllà de la nostra província. Jo,per exemple, sóc de Taradell(Osona) i bona part de la meva família viu a Viladrau,poble limítrofe, que vÊs per on Ês de la província de Girona.Curiosament Viladrau tÊ el prefix telefònic de Barcelona.
Teòricamente ni Taradel hauria de ser de Barcelona ni Viladrau de Girona perquè som de la comarca d’Osona i punt.Les dues poblacions tenen el seu centre sanitari a Vic. Per tant,seria aconsellable tenir present en primer lloc les regions o Ă rees sanitaries de cada poblaciĂł i no pas les provĂ­ncies i mĂŠs quan parlem de salut i quan aquest Ă mbit estĂ  totalment delimitat a Catalunya.
Si no podem sortir de la nostra provĂ­ncia, haurem de fer trobades familiars allĂ  on comencen els lĂ­mits provincials? Com que ara no podem donar-nos les mans potser haurem de fer gestos corporals snese traspassar,oi tant,la ratlla “fronterera”.
Hi trobarem burots, aquells funcionaris que antigament vigilaven les sortides i entrades de les ciutats? Serem castigats si entrem ni que sigui un un metre de la provĂ­ncia veĂŻna? S’admeten apostes. Menys sentit comĂş a Espanya tot ĂŠs possible.
En fi, un bunyol mĂŠs dels molts que ens hem d’empassar en viure a Espanya. A veure si això serveix de lliçó a molta gent, sobretot als qui per interessos, ignorĂ ncia o mala fe ens venen la moto de una convivència possible com a cal a Espanya.Una convivència que ĂŠs una submissiĂł.
Aquests sĂ­ que tambĂŠ sĂłn uns autèntics “provincianos”!
(30-4-2020)

463 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: