EL PSOE (PSC), NI FEDERALISTES NI AUTONOMISTES: NOMÉS UNS “PROVINCIANOS”

(RAMON SERRA, EDITOR )
Entra per escoltar l’audio  🎧    Tornem al 1833. Ho diu Torra i tota la gent amb cara i ulls. El desconfinament per províncies és un nyap més del Gobierno i un menyspreu a les autonomies,si és que algú encara pensava que eren alguna cosa més que una Diputació ampliada.
A hores d’ara es demostra que el PSOE(PSC) no és ni federalista ni autonomista.Simplemente és un partit espanyolista i jacobinista com ho pot ser qualsevol partit de dretes o d’extrema dreta. Fa uns dies Quim Nadal,exalcalde de Girona i membre important del govern tripartit en la Generalitat,home que havia estat molt vinculat al PSC, afirmava que veia gairebé impossible la independència de Catalunya, però que encara li semblava més impossible un Estat federal a Espanya. Més clar, impossible .A Espanya no hi ha cap política federalista i pràcticament no s’ho creu ningú. Un avís als qui encara pensen en les terceres vies que era callen com uns morts quan la recentralització de l’Estat és evident.
Tornem al 1833, l’any de la creació de les províncies a Espanya seguint el mètode jacobí de França. La província era un territori que es podria recòrrer a cavall en un dia. Catalunya fou dividida en quatre i curiosament es va fer tot el possible perquè la de Barcelona no arribés a la frontera francesa.Ripoll, per exemple, passava a ser part de la de Girona quan no tenia cap mena de relació amb aquesta capital.
Amb l’arribada de les comunitats autonòmiques semblava que la província perdia pes, tot i que, entre altres atributs,és la unitat per a les eleccions. Però ara Illa i companyia tornen a treure-la de l’armari,amb naftalina.
Semblava lògic que les autonomies que tenen totes les competències en sanitat haurien de gestionar si més no el desconfinament, però tururut pa amb oli.En aquestes circumstàncies es poden produir situacions paradoxals si no podem desplaçar-nos més enllà de la nostra província. Jo,per exemple, sóc de Taradell(Osona) i bona part de la meva família viu a Viladrau,poble limítrofe, que vés per on és de la província de Girona.Curiosament Viladrau té el prefix telefònic de Barcelona.
Teòricamente ni Taradel hauria de ser de Barcelona ni Viladrau de Girona perquè som de la comarca d’Osona i punt.Les dues poblacions tenen el seu centre sanitari a Vic. Per tant,seria aconsellable tenir present en primer lloc les regions o àrees sanitaries de cada població i no pas les províncies i més quan parlem de salut i quan aquest àmbit està totalment delimitat a Catalunya.
Si no podem sortir de la nostra província, haurem de fer trobades familiars allà on comencen els límits provincials? Com que ara no podem donar-nos les mans potser haurem de fer gestos corporals snese traspassar,oi tant,la ratlla “fronterera”.
Hi trobarem burots, aquells funcionaris que antigament vigilaven les sortides i entrades de les ciutats? Serem castigats si entrem ni que sigui un un metre de la província veïna? S’admeten apostes. Menys sentit comú a Espanya tot és possible.
En fi, un bunyol més dels molts que ens hem d’empassar en viure a Espanya. A veure si això serveix de lliçó a molta gent, sobretot als qui per interessos, ignorància o mala fe ens venen la moto de una convivència possible com a cal a Espanya.Una convivència que és una submissió.
Aquests sí que també són uns autèntics “provincianos”!
(30-4-2020)

348 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: