EL RACISME ESPANYOL: NO SOPORTEN QUE EN UN SEU TERRITORI COLONITZAT ES PARLI UN IDIOMA DIFERENT

“El racisme espanyol”.
“Parlem de conflicte polĂ­tic per no parlar de conflicte nacional, perĂČ per a ells Ă©s un conflicte Ăštnic. Se senten superiors simplement pel fet de tenir la quarta llengua mĂ©s parlada del mĂłn i no suporten que un seu territori colonitzat encara parli un idioma diferent”.
(SANTIAGO ESPOT )

Els catalans coneixem poc, o gairebĂ© gens, els conceptes sobre els quals s’enlaira la idea d’Espanya. No ens preocupem de saber quins han estat i com pensen els seus “pares intel·lectuals”. Poden estar morts fĂ­sicament, perĂČ els seus preceptes continuen marcant espiritualment les lĂ­nies mestres dels grans partits polĂ­tics espanyols, des de Vox fins a Podemos.

AixĂ­, per exemple, Ramiro de Maeztu publicava a primers dels anys trenta del segle passat el seu “Defensa de la Hispanidad” on podem llegir: “El ideal hispĂĄnico estĂĄ en pie. Lejos de ser agua pasada, no se superarĂĄ mientras quede en el mundo un solo hombre que se sienta imperfecto”. Ras i curt. La perfecciĂł hom nomĂ©s la pot assolir a travĂ©s de la hispanitat. Qui no sigui “rojigualdo”, Ă©s una cosa inferior i a mig fer.

PodrĂ­em pensar que aquestes coses nomĂ©s tenien predicament entre la gent carca, catĂČlica i de dretes. PerĂČ el llibre en qĂŒestiĂł va ser elogiat per personatges tan diferents com AzorĂ­n, Ortega i Gasset, Gabriela Mistral, Eugeni d’Ors, PĂ©rez de Ayala o Antonio Machado. El famĂłs poeta andalĂșs, enaltit per les esquerres espanyoles i per les seves minyones catalanes, li va enviar una nota d’agraĂŻment a l’autor que començava aixĂ­: “Querido Maeztu: Con toda el alma le agradezco el envĂ­o de su hermoso libro “Defensa de la Hispanidad”, que he leĂ­do y releo con gran deleite”. Ja ho veieu, Espanya Ă©s el seu ideal suprem i innegociable.

Mentrestant, nosaltres actuem com uns passerells i els rendim honors. Encara recordo quan l’estiu del 2020 els presidents Torra i Puigdemont van anar a posar flors a la tomba de Machado a Cotlliure. Fins i tot, el mĂ©s “radicals” creuen que tenim “amics” a l’altre bĂ ndol. Pobrets! No fa ni una setmana un bon amic gallec em deia: “
 perĂČ Santiago, la teva gent no se n’adona que mĂ©s del setanta per cent d’espanyols us odia?” TĂ© mĂ©s sentit polĂ­tic aquest home que no pas tots els diputats independentistes del Parlament plegats.

Ens incomoda haver d’encarar-nos a aquestes coses. Parlem de conflicte polĂ­tic per no parlar de conflicte nacional, perĂČ per a ells Ă©s un conflicte Ăštnic. Se senten superiors simplement pel fet de tenir la quarta llengua mĂ©s parlada del mĂłn i no suporten que un seu territori colonitzat encara parli un idioma diferent. El racisme no ve determinat exclusivament pel color de la pell. En el cas dels espanyols respecte als catalans, Ă©s una qĂŒestiĂł d’oĂŻda i no pas de vista. El supremacisme, ens agradi o no, estĂ  impregnat en el moll de l’ós de la seva societat. La majoria dels seus integrants vota opcions polĂ­tiques que senten la llengua, cultura i valors hispĂ nics com una cosa superior davant catalans, bascos o gallecs. Ho dubteu desprĂ©s d’escoltar les declaracions dels seus mĂ xims dirigents?

Menystenen tot allĂČ que no combregui amb la manera que tenen de veure el mĂłn. PerĂČ aquĂ­ tenim uns dirigents polĂ­tics que s’entesten a amagar la realitat. És clar, aixĂČ significaria haver de descriure i encarar l’arrel del problema. NomĂ©s conceben el racisme quan les vĂ­ctimes sĂłn de Gibraltar cap avall. Llavors es mobilitzen i clamen contra la injustĂ­cia. Tot plegat Ă©s la incongruĂšncia de l’esclau a qui l’aterra reconĂšixer que, per a molts espanyols, Ă©s el mateix dir-se Jordi que Mohamed.
Informa:ELMON.CAT (30-XI-2021)

107 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: