EL REI, APLAUDIMENTS, ABSÈNCIES I REVERÈNCIES

“El Rei, aplaudiments, absències i reverències ”
( JOSÉ ANTICH )

Si alguna cosa ha caracteritzat l’obertura de la XIV legislatura al Congrés dels Diputats per Felip VI han estat les absències dels partits independentistes, una cinquantena de parlamentaris al Congrés i el Senat d’Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, EH Bildu, la CUP i BNG. És un fet, en part, excepcional, ja que mai tants parlamentaris no havien protagonitzat un acte de boicot a l’obertura reial i, sobretot, té una gran significació política, ja que el suport independentista al govern de Pedro Sánchez és imprescindible perquè la legislatura espanyola no quedi bloquejada, i tant els diputats d’ERC com els d’EH Bildu van facilitar fa unes setmanes la investidura del candidat socialista amb la seva abstenció. Són, per tant, alhora majoria parlamentària imprescindible per governar i tots ells oposició al règim borbònic, que guanya perímetre polític amb l’aliança independentista a la qual no s’ha afegit el PNB.

La protesta irada de les formacions independentistes a la Corona obliga a tota mena de contorsions al govern de PSOE i Podemos, també a sobrevolar una situació que els incomoda, ja que es posa en relleu l’oposició existent a Catalunya, País Basc i Galícia, conscients com són els seus dirigents que el flanc antimonàrquic no deixa de créixer des de fa anys. La unanimitat i el silenci de la Transició van saltar pels aires amb les caceres d’elefants a Botswana i tot l’affaire de la princesa Corinna, que va forçar la retirada de Joan Carles I i va deixar seriosament tocada la institució davant de l’opinió pública, malgrat que es va intentar parar l’hemorràgia amb el relleu de Felip VI. Després va venir la seva bel·ligerant actitud amb l’independentisme català, segurament l’error més greu de la monarquia espanyola des de 1975, ja que el va allunyar irreversiblement de la societat catalana.

Com a contrast amb l’actitud independentista, crida poderosament l’atenció el gest adoptat pels membres d’Unidas Podemos, la formació sorgida del 15-M i que havia d’acabar amb el règim del 78. Allà hi havia Pablo Iglesias i els ministres d’Unidas Podemos aplaudint Felip VI, potser com un dels compromisos per entrar al govern espanyol. Mentre ells i elles aplaudien des del banc blau, els parlamentaris d’Unidas Podemos es mantenien en un discret segon pla dempeus i sense aplaudir, igual que van fer a la inauguració de les Corts el 2016. Un mesurat repartiment de papers en el qual ministres i diputats juguen papers diferents segons siguin en una fila o una altra del Congrés dels Diputats.

Un problema que no tenen els representants de PSOE, PP, Vox i Ciutadans, que van premiar Felip VI amb diversos minuts d’aplaudiments. Ni tampoc després en el besamans, on la diputada per Barcelona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte, no va tenir cap rival en la seva exagerada reverència genuflexa. Uns s’absenten en un gest significatiu; d’altres aplaudeixen i deixen la revolució per a més endavant; i la dreta fa ostentació de monarquisme. Espanya, 2020.
Informa:ELNACIONAL.CAT (4-2-2020)

152 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: