EL SANT JORDI: QUAN PERDEM LES COSES ES QUAN LES VALOREM

“El Sant Jordi dels joves ”
( GUILLEM FRONTERA )

Sovint és quan ens prenen les coses, que les valoram. Mentre fan part de la nostra vida, ho consideram d’allò més natural, com si amb el fet de néixer ja se’ns n’hagués concedit la propietat o l’usdefruit. Quan, per raons incontrolables, aquest dret és dissolt en els afers generals del món, el buit que ens deixa descriu la importància que tenia i que sovint no reconeixíem.

Ha passat enguany, aquest dijous, 23 d‚Äôabril, amb el Sant Jordi o Dia del Llibre, una celebraci√≥ perfectament ritualitzada i ben encaixada a les nostres vides. √Čs clar que el pas del temps se‚Äôns end√ļ, a alguns m√©s que a altres, aquella frissan√ßa, el bullet de la festa, perqu√® n‚Äôhem passades de diferents colors: des de quan el Dia del Llibre era una cerim√≤nia d‚Äôoposici√≥ pol√≠tica al r√®gim feixista a trav√©s de la reivindicaci√≥ de la cultura catalana fins a unes diades relativament depurades de continguts pol√≠tics. Els que escrivim una mica, reconeguem-ho, estam m√©s pendents de Sant Jordi si ens hi jugam personalment alguna cosa. Si no, ens hi podem sentir vinculats a trav√©s d‚Äôamics i coneguts que posen en circulaci√≥ alguna obra seva.
Enguany, hi ha especialment dues novel¬∑les que segurament s‚Äôhaurien imposat a tants d‚Äôaltres t√≠tols: Reis del m√≥n, de Sebasti√† Alzamora, i Quan el cel embogeix, d‚ÄôAntoni Vidal Ferrando: val a dir que un men√ļ encap√ßalat per aquestes dues figures sagrades de la literatura catalana se‚Äôns hauria prom√®s ple de del√≠cies. Segurament ens hauria obert les ganes de mirar, l‚Äôendem√†, els diaris per comprovar que havien estat les m√©s venudes. S√≠, per√≤ tamb√© aquesta inquietud s‚Äôha afeblit amb el temps, perqu√® l‚Äôexperi√®ncia ens relativitza el valor d‚Äôaquests hit-parades.

De manera que, vist amb la dist√†ncia que els anys et permeten, el desastre d‚Äôenguany l‚Äôhaur√≠em pogut relativitzar. Per√≤ aix√≤ hauria estat una canallada: no hi ha en joc la nostra simple viv√®ncia personal, tamb√© s‚Äôha de pensar en la superviv√®ncia d‚Äôun gremi exemplar en la seva feina, els llibreters; tamb√© s‚Äôhi juguen la vida (o una part de la vida) els distribu√Įdors i els editors, sense els quals encara no sabr√≠em posar collera als cavalls. √Čs molta gent la que aquest dia pren aire per aguantar l‚Äôanyada.

Per√≤ encara hi ha una altra ra√≥ per la qual ens hem d‚Äôobligar tots a trobar encaix en el calendari d‚Äôenguany per a la cerim√≤nia llibrera anual: els escriptors i les escriptores joves. Els vells haur√≠em de fer mem√≤ria i recuperar el significat que tenia la festa quan √©rem quatre perduts que hav√≠em aconseguit publicar uns quants versos o la primera novel¬∑la. Haur√≠em de recordar com ens excitava veure exposats els nostres primers llibres a les taules on tamb√© vivien per unes hores Ausi√†s March o Josep Maria Llompart, Joan Sales, Proust, Espriu o Scott Fitzgerald. Aqu√≠ hi ha la gran ra√≥ del Sant Jordi: l‚Äôil¬∑lusionat neguit de joves que han convertit en paraula impresa la seva experi√®ncia inici√†tica ‚Äďens diuen com ha comen√ßat el m√≥n quan els vells ja el cr√®iem ben arrodonit per l‚Äôerosi√≥.
I √©s que el llibre, deixeu-vos de com√®dies, √©s el gran pilar de l‚Äôaventura humana, √©s l‚Äô√ļnic recipient que acabar√† contenint, directament o indirecta, la cultura del m√≥n. Els joves ho saben millor que ning√ļ, ho viuen amb una intensitat penetrant. La resta, hi estam en deute. Sense ells, el m√≥n es mustiaria, nom√©s ens serviria per posar p√®tals de roses entre les p√†gines de llibres de dest√≠ insegur.

Informa:ARA.CAT (22-4-2020)

148 Lectures | ‚Ä£ |
Que tothom ho sàpiga: