“El setge judicial a l’1-O, segona part ”
Quatre judicis mantenen encotillats el dret d’autodeterminació, la llibertat d’expressió i la inviolabilitat parlamentària el 2020
El Suprem i Justícia han de resoldre ara el futur dels presos polítics
( MAYTE PIULACHS – BARCELONA )
Tot i la tímida recons­trucció de ponts de diàleg entre el PSOE i ERC, la maqui­na­ria judi­cial un cop enge­gada és difícil d’atu­rar, i aquest 2020 arrenca sense des­em­pa­lle­gar-se de la judi­ci­a­lit­zació de la política amb la cele­bració, per ara, de qua­tre judi­cis sobre el referèndum de l’1-O. A més, tenen la difi­cul­tat afe­gida que el Tri­bu­nal Suprem, amb la sentència con­tra els dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans de l’octu­bre pas­sat, ja ha mar­cat els límits de la lli­ber­tat d’expressió, el dret d’auto­de­ter­mi­nació i de la invi­o­la­bi­li­tat par­la­mentària. És la segona part del setge judi­cial a l’1-O.

La pri­mera cita serà el 20 de gener a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, en què es jut­jarà l’excúpula de la poli­cia cata­lana pels delic­tes de rebel·lió i sedició. El pri­mer dia de la vista, la defensa del major Josep Lluís Tra­pero, exer­cida per la pena­lista Olga Tubau, segu­ra­ment tor­narà a dema­nar la sus­pensió i que el judici es tras­lladi a l’Audiència de Bar­ce­lona, que és l’òrgan com­pe­tent, ja que el Suprem va con­dem­nar els polítics per sedició i no pas per rebel·lió, delicte pel qual es jus­ti­fi­cava jut­jar la causa fora de Cata­lu­nya. L’Audi­en­cia Naci­o­nal va des­car­tar aquest canvi, ja que no era el moment pro­ces­sal per fer-ho, però el començament del judici sí que ho és.

Abans del judici als excaps dels Mos­sos d’Esqua­dra el tri­bu­nal pre­si­dit per Manuel Marc­hena ha d’anun­ciar sense més demora com exe­cuta la sentència del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea (TJUE), que fixa la immu­ni­tat d’Oriol Jun­que­ras des del 13 de juny pas­sat, i si li per­met anar al Par­la­ment Euro­peu a reco­llir l’acta, men­tre la ins­ti­tució ja va dir ahir, que l’espera dilluns que ve mal­grat que la Junta Elec­to­ral Cen­tral sosté que està inha­bi­li­tat.

Ter­cer grau, sus­pen­siu

I, també abans del 20 de gener, el Depar­ta­ment de Justícia ha d’anun­ciar si valida el règim de segon grau als nou pre­sos polítics, com van apro­var les jun­tes de trac­ta­ment dels tres penals, o si els clas­si­fica en semi­lli­ber­tat, com recla­men mem­bres de JxCat. Els ris­cos del ter­cer grau és que, si la fis­ca­lia pre­senta recurs, com ja ha dit que farà, el Suprem és qui té l’última paraula, i alhora la clas­si­fi­cació se suspèn abans de la res­posta de l’alt tri­bu­nal, un fet que no passa en altres tri­bu­nals. Així, podria ser una semi­lli­ber­tat fugaç. S’espera la res­posta de Justícia abans del 14 de gener perquè els Jor­dis com­pli­ran una quarta part de la con­demna de 9 anys, un fet que sig­ni­fica que per llei ja poden tenir per­mi­sos (36 dies a l’any), però els cal la clas­si­fi­cació ferma.

La segona cita judi­cial són els pròxims 5 i 6 de febrer a l’Audiència de Bar­ce­lona, que jut­jarà 13 ciu­ta­dans i mem­bres dels CDR que van seure i enca­de­nar-se a les esca­les exte­ri­ors del TSJC, el 23 de febrer del 2018 per denun­ciar la repressió judi­cial con­tra el movi­ment inde­pen­den­tista. La fis­ca­lia els demana entre un i dos anys i mig de presó pels delic­tes de desor­dres públics, deso­bediència i resistència greu. El ter­cer judici sobre el referèndum, tot i que encara no té data, però serà aquest any, és el judici con­tra els mem­bres de la mesa del Par­la­ment, acu­sats de deso­bediència per l’1-O. El fet que Joan Josep Nuet hagi tor­nat a ser esco­llit dipu­tat al Congrés ha pro­vo­cat un nou ajor­na­ment de la vista i la con­sulta de si ell ha de ser jut­jat al Suprem en tenir un afo­ra­ment supe­rior.

El judici con­tra els síndics elec­to­rals de l’1-O, a l’abril, serà el quart del 2020, men­tre que està pre­vist que aquest any s’acabi la inves­ti­gació per l’orga­nit­zació de l’1-O als 30 càrrecs i empre­sa­ris pro­ces­sats. També hau­rien d’aca­bar les inves­ti­ga­ci­ons pels exces­sos poli­ci­als per atu­rar les vota­ci­ons. I la res­posta poli­cial i judi­cial a les pro­tes­tes con­tra la sentència del Suprem pro­vo­ca­ran una nova ton­gada de judi­cis. Així, el 2021 en tin­drem la ter­cera part.

Informa:ELPUNTAVUI.CAT (7-1-20202)