EL SEXE EN CATALÀ: FER UN “POLVO” O FOTRE UN CLAU ?

“Fer un ‘polvo’ o fotre un clau?: aquesta Ă©s la qĂŒestiĂł ”

El catalĂ  tĂ© un vocabulari referit al sexe molt exuberant i creatiu, perĂČ que es va empobrint per la pressiĂł del castellĂ  · Estudiem deu mots d’aquest camp semĂ ntic manllevats del castellĂ  i oferim dotzenes de solucions per a evitar-los
( JORDI BADIA )

En catalĂ , tenim un vocabulari erĂČtic i sexual molt exhaustiu, exuberant i divertit, fruit d’una creativitat secular. Com que Ă©s un terreny molt popular i alhora malvist per alguns sectors, hi trobem –al costat de mots mĂ©s o menys neutres, mĂ©s o menys vulgars– una gran quantitat d’eufemismes, pensats per a amagar l’obscenitat. AixĂČ fa que molts d’aquests termes siguin agafats d’uns altres Ă mbits. Pensem, per exemple, en noms d’animals que el vocabulari sexual ha manllevat, com ara pardal (‘penis’) o anar conill (‘anar despullat’). En contrapartida, hi ha alguns mots d’origen sexual que s’han escampat a camps diversos. Per exemple, espelma provĂ© d’esperma, perquĂš les espelmes es fan –o es feien– amb esperma de balena. O el popular carallot, que Ă©s un derivat de carall (‘penis’). O encara punyeta, que antigament volia dir ‘masturbaciĂł masculina’.

En general, el registre vulgar Ă©s molt castigat per la interferĂšncia lingĂŒĂ­stica, de manera que molts termes catalans hi han estat desplaçats en pocs decennis per mots agafats directament del castellĂ . AixĂČ ha empobrit tot un cabal lĂšxic caracteritzat per una gran expressivitat, cabassos d’ironia i un pĂČsit de segles. Cal advertir que la major part de mots i expressions d’aquest vocabulari sĂłn pensats i creats per homes, perquĂš fins fa pocs decennis eren els Ășnics que en parlaven –que en podien parlar– obertament i sense Ă©sser malvists.

Avui us proposem de recuperar una rastellera de paraules relacionades amb el sexe, bo i gratant en la memĂČria, en la tradiciĂł, en la literatura erĂČtica i en alguns manuals, per a suplir deu castellanismes que tenim ben instal·lats en la parla actual. Som-hi?
1. Polla

En catalĂ  hi ha moltĂ­ssims mots que serveixen per a anomenar l’ĂČrgan sexual masculĂ­. Els mĂ©s formals sĂłn penis i fal·lus. En el registre informal, hi ha, per exemple, carall, que de mica en mica va caient en desĂșs. Alguns, com ara pixa i pixorro, es fan servir força restrictivament, perquĂš sĂłn mĂ©s aviat malsonants. TambĂ© n’hi ha que delaten un origen infantĂ­vol, com ara tita, titola, cuc o cuca. I, sense sortir del regne animal, tenim cigala i pardal. A Mallorca i a Eivissa, l’Ășs sexual de pardal es va estendre de tal manera, que molta gent l’evita per a referir-se a l’ocell de debĂČ, i recorre al castellanisme gorriĂł, ja acceptat pel DIEC. TambĂ© la botĂ nica ha cedit noms per a anomenar el penis, com ara fava, tavella i xufa. Finalment, sĂłn prou coneguts tambĂ© mots com ara eina, ferramenta, semaler, aparell, mĂ nec, verga
 I piu, Ă©s clar, molt viu a Menorca i al PaĂ­s ValenciĂ , d’on provĂ© la dita Dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu.
2. Xotxo

Tot i que no Ă©s un mot tan divulgat com polla, Ă©s innegable que molta gent fa servir xotxo (o xomino o fins i tot almekha) per a referir-se a la vulva. El mot vulgar mĂ©s emprat Ă©s cony, perĂČ al costat en tenim una muniĂł, sobretot noms de fruita: patata, figa, albergĂ­nia, bajoca, carxofa, albercoc
 Del regne animal, n’hem manllevat el musclo, el conillet i el bacallĂ . Hi ha tambĂ© el parrĂșs, referit tant al pĂšl pĂșbic com a la vulva en general. I la xona, molt escampat fins fa pocs anys. I hi ha, en fi, expressions o noms metafĂČrics diversos, com ara trau, clivella, escletxa, tavella, el forat de baix
 La llengua popular ens ha deixat tambĂ© tot de refranys referits a la vulva. N’hi ha un d’enginyĂłs que ens parla del desaprofitament o el mal fat: Tantes figues que es fan malbĂ© i tants pardals que passen gana. I, tenim, encara, el paral·lel al dels pecats del piu, que hem vist suara. Fa aixĂ­: Els pecats de la xona, la Mare de DĂ©u els perdona.
3. Empinar-se

Alguns filĂČlegs consideren que empinar Ă©s un mot catalĂ  genuĂ­, derivat de pi. PerĂČ l’etimĂČleg Joan Coromines diu que Ă©s un castellanisme (en castellĂ , pino Ă©s tambĂ© un adjectiu, que vol dir ‘dret’, ‘costerut’ i sembla que aquest Ă©s el mot que va donar origen a empinar). Sigui com sigui, a bona part del domini, mantenir-se el penis en erecciĂł es diu trempar, verb que originĂ riament significava solament ‘donar duresa al vidre, l’acer, etc.’ El llenguatge popular i la literatura erĂČtica han deixat tambĂ© expressions imaginatives, com ara alçar-se l’ocell, anar amb la vara alta, anar fort de pipa, enravenar-se, dur el carall rabiĂłs, tenir el reclam a punt, tenir la busca a les dotze

4. CĂłrrer-se

Tot i que algun diccionari admet cĂłrrer-se amb el significat de ‘ejacular’ o de ‘tenir un orgasme’, sembla que Ă©s un castellanisme i que cal dir-ne escĂłrrer-se. Popularment, els manuals especialitzats recullen molts mĂ©s verbs o expressions per a referir-se a l’ejaculaciĂł, com ara descarregar, buidar la bossa, buidar-se, tirar llavor
 Per a anomenar l’ejaculaciĂł prĂČpiament dita o l’orgasme el nom adequat Ă©s escorreguda (i no pas correguda).
5. Palla

Els diccionaris no admeten el castellanisme palla referit a la masturbaciĂł. Si parlem de ‘masturbar-se un home hi ha expressions com ara pelar-se-la, fer la mĂ , fer punta al llapis, fer volar l’estel, comptar bigues i cascar-la –aquest darrer, registrat al diccionari Alcover-Moll. Antigament es deia fer la punyeta, que ha perviscut amb el significat de ‘fastiguejar’. La llengua popular tambĂ© tĂ© algunes (poques) expressions per a la masturbaciĂł femenina, com ara ficar-s’hi el dit, fer ditet i fer-s’ho tota sola.
6. Follar

En catalĂ , follar (o afollar) tĂ© significats diversos, com ara ‘malmetre’, ‘aixafar’ (follar el raĂŻm), ‘avortar’
 Amb el significat de ‘fer l’acte sexual’ sembla que Ă©s un calc del castellĂ , format a partir de ‘fuelle’, que vol dir ‘manxa’ –de manera que el follar castellĂ  equivaldria al catalĂ  manxar. El DIEC ha acabat acceptant aquest Ășs de follar. Tanmateix, si cerquem alternatives genuĂŻnes en trobarem moltes, com ara folgar, avui dia d’Ășs mĂ©s aviat literari, o bĂ© gitar-se (amb algĂș). I sobretot tenim una rastellera d’alternatives vulgars: cardar, boixar, fotre, pitjar, sucar, flicar, fitxar, piuejar, enforquillar
 I si volem locucions, en trobarem de formalĂ­ssimes, com ara fer Ășs de matrimoni, i d’informals, com ara sucar l’api (o el melindro). I encara moltes d’imaginatives, com ara fer la clenxa al mig, regar la patata, enfonsar el sabre, escurar la cisterna

7. Anar en pilotes

Modernament, els diccionaris han admĂšs anar en pilotes amb el significat de ‘anar despullat’. Fa anys que se sent. I fins i tot –inspirant-se en els Ă pats de Nadal– hi ha gent que en diu anar en pilota picada. Tanmateix, al costat d’anar despullat, anar nu o anar nuet, no haurĂ­em de menystenir expressions tan arrelades com ara anar conill, anar en conill, anar a pĂšl, anar en pĂšl, anar de pĂšl a pĂšl
 “I si la vida fos com anar de pĂšl a pĂšl vora la platja”, ens diu el Fill del Mestre, en aquesta cançó. Ah, i si escoltem els dialectes, encara hi descobrirem mĂ©s termes que volen dir ‘despullat’, com ara descurt, despull, en porret, en porreta
, tal com ens recorden a Twitter.

8. Catxondo

Avui sembla que ja ens hĂ gim habituat a sentir frases com ara Estic catxondo o Em posa catxonda. PerĂČ en catalĂ  el desig sexual no s’havia expressat mai amb aquest castellanisme, sinĂł sobretot amb els adjectius calent o mogut (anar calenta, anar mogut), al costat d’alguns altres, de molt expressius, com ara cremat, embalat, disparat, encĂšs. En la parla quotidiana i en la literatura es fan servir moltes paraules o expressions que servirien per a bandejar catxondo. N’hi ha tambĂ© d’exclusius de cada sexe. Per exemple, d’un home es pot dir que va armat, que estĂ  enfigat, que estĂ  enxonat
 I d’una dona, que va de mascle, que va humida, que va xopa, que regalima, que fa xip-xap

9. Em posa

Recentment, hi ha qui fa servir el verb posar-se per indicar que algĂș l’excita sexualment. Sentim, per exemple, El teu amic em posa, agafat directament del castellĂ  modern (Tu amigo me pone). És una pena que els mitjans de comunicaciĂł no evitin la difusiĂł d’una construcciĂł com aquesta, bo i oposant-hi les expressions de sempre, que deia tothom fins fa quatre dies. Una frase com la de l’exemple, segurament la dirĂ­em aixĂ­: Quan veig el teu amic m’escalfo, El teu amic em fa anar calenta (o calent), Amb el teu amic, m’hi rebolcaria, El teu amic m’encĂ©n (que tĂ© un significat ambigu, perĂČ pel context s’entendrĂ )

10. Polvo

Tampoc no cal recĂłrrer al castellĂ  per anomenar l’acte sexual. Formalment, en podem dir coit, cĂČpula (o acoblament o ajuntament), per exemple. I informalment, en tenim per a triar i remenar: clau, cacau, castanya, cardada, cucada, pardalada, piuada, barrinada, boixada, sucada, triqui-triqui. El diccionari admet tambĂ© xapa per a anomenar el coit homosexual.

Comptat i debatut, doncs, a l’hora d’aproximar-nos al registre vulgar, hem de triar com ho fem: si mitjançant el castellĂ  o aprofitant el cabal immens del catalĂ  popular i tradicional –cada dia mĂ©s esborrat justament per la pressiĂł del castellĂ .

El vocabulari sexual Ă©s un camp poc estudiat dins la bibliografia lingĂŒĂ­stica, perĂČ aixĂČ no vol dir que no hi hagi manuals que en parlin, ultra els diccionaris generals (especialment el Diccionari catalĂ -valenciĂ -balear, que Ă©s el mĂ©s ampli en la nostra llengua). Us haurĂ­em de recomanar especialment el Diccionari erĂČtic i sexual, de Joan J. Vinyoles i Vidal i Ramon PiquĂ© i Huerta (Edicions 62, 1989), de mĂ©s de quatre-centes pĂ gines i un Ă­ndex completĂ­ssim, perĂČ si no anem errats avui Ă©s impossible de trobar. Esperem que es reediti aviat. SĂ­ que podem trobar, en canvi, el Bocavulvari erĂČtic de la llengua catalana, de Pep Vila i MedinyĂ , tambĂ© molt extens i amb gran quantitat de cites literĂ ries de tots els temps. El llibre Ensenya’m la llengua, del doctor Toni Beltran (Editorial Gregal, 2018), contĂ© un apartat molt interessant, de vint-i-cinc pĂ gines, dedicat als ĂČrgans i a les relacions sexuals. I entre les obres que tracten, en general, de la llengua vulgar, destaquem el Diccionari del catalĂ  popular i d’argot, de Joaquim Pomares (Edicions 62, 1997), molt difĂ­cil de trobar.

Per una altra banda, tenim literatura de temĂ tica erĂČtica en catalĂ , que ens ve de molt antic; el professor Albert Rossich ens en parlava fa anys en aquest article. PerĂČ si mirem la mĂ©s recent, de final del segle XX fins ara, podem esmentar un bon gruix d’autors i obres, com ara el grup col·lectiu OfĂšlia Dracs i la col·lecciĂł Els quaderns d’en Marc, atribuĂŻda a Manuel de Pedrolo. TambĂ© s’han fet i desfet col·leccions dedicades a la literatura erĂČtica (“De pĂšl a pĂšl” o “La marrana“, per exemple). I avui encara es mantĂ© algun premi literari d’aquesta temĂ tica, com ara el premi Vall d’Albaida.
Informa:VILAWEB.CAT (20-2021 )

955 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sĂ piga: