EL SÍNDIC: ” LA SENTÈNCIA DE L’1-O ÉS DESPROPORCIONADA I AMB VULNERACIONS “

El Síndic de Greu­ges, Rafael Ribó, ha entre­gat aquest mig­dia al pre­si­dent del Par­la­ment, Roger Tor­rent, l’informe La sentència 459/2019 del Tri­bu­nal Suprem i la seva reper­cussió en l’exer­cici dels drets fona­men­tals, en què alerta que el Tri­bu­nal Suprem va fer una “inter­pre­tació res­tric­tiva de drets fona­men­tals ” i que la sentència de l’1-O és “des­pro­por­ci­o­nada i podria haver vul­ne­rat drets cons­ti­tu­ci­o­nals”. El Síndic també fa una crida a dero­gar, o revi­sar amb pro­fun­di­tat, la regu­lació vigent del delicte en el Codi Penal.

En les con­clu­si­ons de l’informe, moti­vat per les quei­xes rebu­des i ela­bo­rat a par­tir d’opi­ni­ons d’advo­cats experts, es con­si­dera que en aquesta causa el Tri­buna Suprem no era el “jutge ordi­nari pre­de­ter­mi­nat per la llei”, a la vegada que “la des­pro­por­ci­o­nada acu­sació ini­cial de rebel·lió va viciar tota la causa i va dur a diver­ses situ­a­ci­ons greus, com ara que a les per­so­nes acu­sa­des se’ls imposés una presó pre­ven­tiva injus­ti­fi­cada i des­pro­por­ci­o­nada”.

L’informe remarca que la sentència fa una “inter­pre­tació expan­siva de pre­cep­tes legals defi­ci­ents”, com per exem­ple pel que fa al delicte de sedició, en què “la deso­bediència esdevé sedició; i la sedició, un delicte essen­ci­al­ment de deso­bediència”. I “no fa una pon­de­ració con­creta i específica dels drets a la lliure expressió i a la lli­ber­tat de reunió i mani­fes­tació amb relació als fets que s’atri­bu­ei­xen als encau­sats amb la llei penal, per valo­rar-los des de la pers­pec­tiva de l’exer­cici de drets fona­men­tals –inclo­sos els seus límits–i no exclu­si­va­ment del Codi penal.”

El síndic con­si­dera que podrien cons­ti­tuir vul­ne­ra­ci­ons de drets fona­men­tals reco­ne­guts en el Con­veni euro­peu de drets humans qüesti­ons com “impe­dir l’inter­ro­ga­tori cre­uat dels tes­ti­mo­nis, pro­hi­bir a les defen­ses fer pre­gun­tes sobre la ide­o­lo­gia d’alguns tes­ti­mo­nis, no aten­dre les recu­sa­ci­ons i la vul­ne­ració de la pre­sumpció d’innocència per part d’alts càrrecs de l’Estat”.

També alerta que la inter­pre­tació que fa el Suprem d’alguns ele­ments bàsics del delicte de sedició podria “supo­sar una res­tricció exces­siva del dret de reunió i mani­fes­tació en futu­res pro­tes­tes ciu­ta­da­nes”. Com, per exem­ple, la fina­li­tat de l’alçament (que per al TS és “obs­ta­cu­lit­zar”, no “impe­dir”, el nor­mal fun­ci­o­na­ment dels ser­veis i les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques i específica­ment l’exe­cució d’una reso­lució judi­cial) i el mode de pro­duir-se (equi­pa­rant la resistència no vio­lenta a força i inti­mi­dació i sense con­si­de­rar que l’expressió vies legals que uti­litza el Codi penal pugui fer referència a l’exer­cici de drets fona­men­tals), unida, a més, a la inde­ter­mi­nació del mateix con­cepte alçament tumul­tu­ari (que assi­mila de fet a una mobi­lit­zació mas­siva de ciu­ta­dans, fins i tot pacífica).

Inter­venció del Par­la­ment

El Síndic també alerta que la sentència acaba amb un llarg procés d’inter­venció dels tri­bu­nals en l’orga­nit­zació interna i el fun­ci­o­na­ment del Par­la­ment de Cata­lu­nya. Con­si­dera que es pres­cin­deix de la invi­o­la­bi­li­tat del Par­la­ment i els seus mem­bres i, indi­rec­ta­ment, del dret de par­ti­ci­pació política de la ciu­ta­da­nia i de la sepa­ració de poders “sota l’amenaça de san­ci­ons penals, els tri­bu­nals, a instàncies del Govern de l’Estat en molts casos, deter­mi­nen pre­ven­ti­va­ment qui­nes són les qüesti­ons es poden deba­tre al Par­la­ment i qui­nes no”.

Reco­ma­na­ci­ons

El Síndic també fa una sèrie de reco­ma­na­ci­ons en què des­taca la demanda d’acti­var els meca­nis­mes polítics i jurídics per dero­gar, o revi­sar en pro­fun­di­tat, la regu­lació vigent del delicte de sedició en el Codi penal per evi­tar “com s’ha vist en la sentència del Suprem, que es pot inter­pre­tar d’una manera exten­siva que vul­nera els drets fona­men­tals de la lli­ber­tat de reunió i de mani­fes­tació”.

També rei­tera que la posada en lli­ber­tat de les per­so­nes ara con­dem­na­des és impres­cin­di­ble per a l’èxit d’una sor­tida nego­ci­ada al con­flicte polític actual i que el con­flicte entre Cata­lu­nya i la resta de l’Estat té un caràcter emi­nent­ment polític i només pot tenir una solució política.

Envi­a­ment al govern, al Congrés, a l’exe­cu­tiu espa­nyol i a la UE

El Síndic també farà arri­bar l’informe al Govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, al Par­la­ment de Cata­lu­nya, al Congrés, al Govern de l’Estat, a la comissària euro­pea de Drets Humans i a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal de defen­so­ries de drets humans.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-1-2020)

129 Lectures | ‣ |
Que tothom ho sàpiga: