El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha entregat aquest migdia al president del Parlament, Roger Torrent, l’informe La sentència 459/2019 del Tribunal Suprem i la seva repercussió en l’exercici dels drets fonamentals, en què alerta que el Tribunal Suprem va fer una “interpretació restrictiva de drets fonamentals ” i que la sentència de l’1-O és “desproporcionada i podria haver vulnerat drets constitucionals”. El Síndic també fa una crida a derogar, o revisar amb profunditat, la regulació vigent del delicte en el Codi Penal.
En les conclusions de l’informe, motivat per les queixes rebudes i elaborat a partir d’opinions d’advocats experts, es considera que en aquesta causa el Tribuna Suprem no era el “jutge ordinari predeterminat per la llei”, a la vegada que “la desproporcionada acusació inicial de rebel·lió va viciar tota la causa i va dur a diverses situacions greus, com ara que a les persones acusades se’ls imposés una presó preventiva injustificada i desproporcionada”.
L’informe remarca que la sentència fa una “interpretació expansiva de preceptes legals deficients”, com per exemple pel que fa al delicte de sedició, en què “la desobediència esdevé sedició; i la sedició, un delicte essencialment de desobediència”. I “no fa una ponderació concreta i específica dels drets a la lliure expressió i a la llibertat de reunió i manifestació amb relació als fets que s’atribueixen als encausats amb la llei penal, per valorar-los des de la perspectiva de l’exercici de drets fonamentals –inclosos els seus límits–i no exclusivament del Codi penal.”
El síndic considera que podrien constituir vulneracions de drets fonamentals reconeguts en el Conveni europeu de drets humans qüestions com “impedir l’interrogatori creuat dels testimonis, prohibir a les defenses fer preguntes sobre la ideologia d’alguns testimonis, no atendre les recusacions i la vulneració de la presumpció d’innocència per part d’alts càrrecs de l’Estat”.
També alerta que la interpretació que fa el Suprem d’alguns elements bàsics del delicte de sedició podria “suposar una restricció excessiva del dret de reunió i manifestació en futures protestes ciutadanes”. Com, per exemple, la finalitat de l’alçament (que per al TS és “obstaculitzar”, no “impedir”, el normal funcionament dels serveis i les institucions públiques i específicament l’execució d’una resolució judicial) i el mode de produir-se (equiparant la resistència no violenta a força i intimidació i sense considerar que l’expressió vies legals que utilitza el Codi penal pugui fer referència a l’exercici de drets fonamentals), unida, a més, a la indeterminació del mateix concepte alçament tumultuari (que assimila de fet a una mobilització massiva de ciutadans, fins i tot pacífica).
Intervenció del Parlament
El Síndic també alerta que la sentència acaba amb un llarg procés d’intervenció dels tribunals en l’organització interna i el funcionament del Parlament de Catalunya. Considera que es prescindeix de la inviolabilitat del Parlament i els seus membres i, indirectament, del dret de participació política de la ciutadania i de la separació de poders “sota l’amenaça de sancions penals, els tribunals, a instàncies del Govern de l’Estat en molts casos, determinen preventivament quines són les qüestions es poden debatre al Parlament i quines no”.
Recomanacions
El Síndic també fa una sèrie de recomanacions en què destaca la demanda d’activar els mecanismes polítics i jurídics per derogar, o revisar en profunditat, la regulació vigent del delicte de sedició en el Codi penal per evitar “com s’ha vist en la sentència del Suprem, que es pot interpretar d’una manera extensiva que vulnera els drets fonamentals de la llibertat de reunió i de manifestació”.
També reitera que la posada en llibertat de les persones ara condemnades és imprescindible per a l’èxit d’una sortida negociada al conflicte polític actual i que el conflicte entre Catalunya i la resta de l’Estat té un caràcter eminentment polític i només pot tenir una solució política.
Enviament al govern, al Congrés, a l’executiu espanyol i a la UE
El Síndic també farà arribar l’informe al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés, al Govern de l’Estat, a la comissària europea de Drets Humans i a la comunitat internacional de defensories de drets humans.
Informa:ELPUNTAVUI.CAT (16-1-2020)
